Les convidades –Riberaygua; Roser Bastida, exconsellera general; i Olga Moreno, director de l’Escola Andorrana– no han ‘tocat’ especialment la qüestió identitària. Ha estat el síndic general, Carles Ensenyat, qui ha posat sobre la taula amb més èmfasi la connexió entre el sistema educatiu propi i el sentiment de pertinença. “Cap a l’any 1000, els andorrans ja no es reconeixen amb les realitats del nord o del sud”, ha introduït Ensenyat. En èpoques menys remotes, però també llunyanes encara, “els andorrans no es percebien –no ens percebem– com a part d’altres realitats polítiques”. Andorra, doncs, mai ha volgut diluir-se “en cap dels territoris veïns”. “Què ens fa únics, doncs? Més enllà de la llengua i la cultural, és l’arquitectura nacional del país el que ens fa únics: el Coprincipat, el Consell General, els comuns…”. Institucions que han sostingut “un model polític excepcional” i han permès mantenir “la cohesió social” i “la continuïtat històrica”. Ara bé, “la identitat pot decaure si no se’n té cura” i, per tant, és crucial la “responsabilitat dels poders públics i dels poders privats”. Aquí, l’ensenyament s’erigeix en “eina principal” perquè ajuda a divulgar la història i transmetre la llengua nacional. I l’escola, que veu passar generacions, garanteix que la identitat, “una obra viva”, no mori. “És feina nostra, que d’aquí a mil anys, el poble que habiti aquestes valls es consideri andorrà”.
L’ensenyament s’erigeix en “eina principal” perquè ajuda a divulgar la història i transmetre la llengua nacional. I l’escola, que veu passar generacions, garanteix que la identitat, “una obra viva”, no mori. “És feina nostra, que d’aquí a mil anys, el poble que habiti aquestes valls es consideri andorrà”
Per parlar de l’Escola Andorrana, el president del GESCO (Grup d’exsíndics i exconsellers generals d’Andorra), Jordi Mas, ha considerat important convidar persones que han dedicat part de la seva trajectòria al projecte, persones que han tingut “un paper actiu” i que puguin explicar tots els vessants de l’evolució d’aquest sistema nacional d’ensenyança. Bastida, Riberaygua i Moreno han centrat les seves intervencions en l’impacte social del projecte.
Bastida s’ha encarregat d’oferir el tram cronològic de la creació i la consolidació de l’Escola Andorrana: des dels programes d’andorranització (divulgació de la llengua, la geografia, la història i les institucions del país) que s’integraven en els sistemes espanyol, francès i congregacional durant els anys setanta. L’exconsellera general ha lligat molt profundament el naixement del sistema educatiu propi amb el creixement econòmic i demogràfic del Principat durant els anys vuitanta. També ha vinculat el projecte, però, a “l’ebullició institucional”, a la constitució del primer consell executiu. “L’andorranització va ser important quan Andorra tenia una població estable”.
Però el creixement va requerir canvis: “La riquesa lingüística de les escoles i la manca d’aprofitament dels programes va dur-nos a plantejar la creació de l’Escola Maternal Andorrana el 1982”. El que després ja seria l’Escola Andorrana, que es va veure “confrontada amb diferents objectius”. “Hem anat fent salts”. Es van anar superant etapes sense saber quina seria la següent amb exactitud. “Vam créixer amb molta complexitat”, ha recordat Bastida. Amb dificultats com ara la defensa de la innovació que va caracteritzar el sistema (“escola oberta, integradora, constructivista”), la incorporació de docents d’altres sistemes (“professorat importat”) i la manca d’espai (“un any, a l’inici del curs, ens faltava un edifici per a primera ensenyança”). Aquestes van ser “les angoixes més grans”.
Bastida ha volgut, finalment, subratllar que “els nens tenien un ensenyament de qualitat”. “La prova és que els que sortien i se n’anaven a estudiar a l’estranger no tenien cap dificultat per tirar endavant estudis superiors”. Un mantra que l’exconsellera general fa caure: “Que els nens anessin contents a l’escola, no vol dir que no estudiessin”.
Ara, el sistema passa per la seva “adolescència”, amb els “impactes emocionals” que això implica i veient el moment com “una possibilitat de canvi”. “Hem de reorganitzar idees, fer autoreflexió, saber on estem i decidir cap a on anem”
Riberaygua, que s’ha presentat com la “veu de la població”, és a dir, de les famílies, ha destacat que el naixement del sistema cal agrair-lo a “pares i mestres il·lusionats” que tenien “molt poc clar” que allò podia acabar sent l’Escola Andorrana d’avui. Fou, doncs, un acte col·lectiu de “mobilització” amb certa confrontació: un grup de pares va amenaçar d’inscriure any rere any els seus fills l’Escola Maternal Andorrana si no es donava continuïtat amb altres cursos superiors. La llibretera ha recordat, també, l’embrió ideològic d’aquell projecte: el desig d’una escola laica i inclusiva. “Cada cop que pujàvem un curs no havia res fet”, ha remarcat i ha coincidit amb Bastida en la dificultat de trobar espais: “On posàvem els nens? No s’havien previst edificis”. I ha lamentat que, finalment, la laïcitat no fos una realitat: “Per definició havia de ser laica. La pràctica religiosa ha de ser individual. No es pot tenir una assignatura de religió. Això no es va aconseguir”.
Moreno, que porta 35 anys vinculada a l’Escola Andorrana, ha posat en valor “l’evolució i innovació del projecte”. Un projecte que “ha donat resposta a la cohesió social que necessitat l’estat andorrà”. S’ha treballat molt –ha apuntat– per l’arrelament cultural i lingüístic. I ha recuperat l’increment monumental d’alumnes que es va viure durant els anys noranta. Un pic que va demostrar la “fortalesa del sistema”. Els últims anys han estat els de la digitalització i els de la millora de la qualitat educativa. Moreno ha admès que les proves PISA deixen el sistema andorrà per sota de la mitjana europea. Ara, el sistema passa per la seva “adolescència”, amb els “impactes emocionals” que això implica i veient el moment com “una possibilitat de canvi”. “Hem de reorganitzar idees, fer autoreflexió, saber on estem i decidir cap a on anem”. Orientar l’ensenyament “cap a la carrera professional”. La directora ha recordat, és clar, els números del sistema avui: vuit centres de maternal i de primera ensenyança, tres de segona i un de batxillerat.
Comentaris (5)