El lloc on s’atura el menor no és a la mateixa parròquia de residència. D’aquí que els seus pares hagin d’acudir a buscar-lo. Res que no passi en moltes altres famílies i que porten fent molt temps. Aquest dimecres, però, unes retencions viàries van fer que els progenitors arribessin amb retard i no hi ha manera. És a dir, el bus escolar ja havia arribat a la parada on baixa el menor quan els seus pares hi van arribar. Com suposadament indica el protocol, en ser l’infant estudiant de primària, va haver de baixar del bus.
I durant una estona suposadament el nen va estar sol per la Massana. Sort encara que algun dels monitors d’activitats diferents a les que fa el menor -un nen de cinc anys- el van reconèixer i en veure’l desorientat se’l van endur sabedors de quin era el lloc on havia d’anar a fer una extraescolar. L’incident no va anar a més, però sí que en l’entorn familiar ha quedat el dubte de saber què hauria passat si aquells monitors de casualitat no s’haguessin topat amb l’infant.
I és que el menor, que ja ha tingut dificultats per anar madurant fins on no ha fet fins ara, està lluny encara de saber-se espavilar. I els pares, certament, encara estaven amb el xip de la maternal, quan si el progenitor o tutor habilitat per recollir l’infant no fa acte de presència, el menor es manté al bus fins que apareix algú acreditat a recollir-lo o se’l deixa en algun lloc degudament habilitat i controlat on passar l’espera que pertoqui.
En qualsevol cas, el cas, valgui la redundància, és que els pares, algunes famílies, entenen que potser cal tornar a revisar el reglament de funcionament del transport escolar. Per fer-hi alguns matisos. Entenen que no és el mateix un estudiant de primària de cinc anys que un estudiant de primària de deu o onze anys. I que el tall entre maternal i primària potser hauria de tenir una certa gradació.
Comentaris (9)