En un percepció o resposta d’allò més sincera, també especialment els alumnes més grans enquestats, de segon any del segon cicle de secundària, d’entre 15 i 16 anys, reconeixen que els dispositius digitals distreuen molt. I que és fàcil desconcentrar-se a classe per la facilitat de poder accedir a llocs virtuals que no haurien de poder ser. De fet, d’alguna manera o altra ressurt de la consulta que es fa, que són els propis joves els que demanen que els centres posin filtres perquè no hi pugui haver un accés lliure.

Aquestes són algunes de les dades de l’enquesta els resultats de la qual han presentat el director d’Ensenyament Superior, Recerca i Innovació Tecnològica, Xavier Campuzano, i el coordinador de l’àrea de sociologia d’Andorra Recerca i Innovació (AR+I). A la classe, els alumnes tenen la percepció que destinen una mitjana de 3,5 hores a les pantalles de manera diària. De les més altes de l’entorn europeu. La més alta, pràcticament. I també s’usa molt la tecnologia per oci i fora de classe: 2,3 hores de mitjana diària.
Campuzano, a mode de conclusió o reflexió, ha assegurat que “el ministeri el que no ha volgut mai és prendre posicions dogmàtiques”. “Globalment, la dada de 3,5 hores de mitjana d’ús de pantalles és bona o és dolenta?”, s’ha preguntat per dir que no hi ha una resposta única o evident. “El que no hem de permetre és fer servir la tecnologia perquè sí”. El directiu ministerial ha deixat clar que “hem d’educar als alumnes per a una societat absolutament digital”.
“El que no hem de permetre és fer servir la tecnologia perquè sí”. El directiu ministerial ha deixat clar que “hem d’educar als alumnes per a una societat absolutament digital”
Però això no vol dir que la digitalització de tot i per tot sigui l’únic recurs. De fet, “hem de moderar l’ús de la tecnologia i això voldrà dir rebaixar el nombre d’hores en algun cas, però no per una decisió dogmàtica si no basant-nos” en indicadors com poden ser els resultats de l’enquesta referida. De fet, el responsable d’Innovació Tecnològica del ministeri d’Educació ha explicat que ja per alguns dels motius que s’intuïen i l’enquesta ha confirmat, s’ha decidit fer el canvi de dispositiu. A classe s’usaran ChromeBooks facilitats pel ministeri. Aquesta eina permet tenir-la molt més controlada que la immensa majoria de dispositius d’accés lliure comercial.
“Això no vol dir que no hagin de tenir a casa els alumnes el seu dispositiu perquè hi ha deures digitals” i altres elements per als quals una tauleta o un ordinador són necessaris, ha remarcat u Campuzano que s’ha mostrat satisfet amb els resultats de l’enquesta perquè, en certa manera, confirmen les hipòtesis amb què es treballava. També Micó ha considerat molt interessant el treball que s’ha realitzat, amb un miler d’alumnes i 250 docents consultats. Pràcticament tots aquells que podien ser consultats en la mostra que es va dissenyar han respost.
Educació lliurarà d’aquí a final de curs 500 ChromeBooks als docents perquè s’hi puguin anar familiaritzant. El canvi d’eina es considera positiu vist l’evolució tecnològica i comercial que han tingut les tauletes que s’han anat usant fins ara i des de fa dotze anys, atès que les empreses han acabat dissenyant eines per “maximitzar el nombre de persones” que les utilitzen i fer-ho durant “el màxim de temps possible”. Tot plegat, “amb el pas dels anys ens ha anat posant dificultats”.

Però que ara es moderi l’ús no vol dir de cap de les maneres que sigui un pas enrere. Al contrari, Xavier Campuzano assegura que “és un pas endavant, els objectius continuen sent els mateixos” que al primer dia i “la digitalització dels continguts, la no utilització de llibres facilitant un seguit d’elements” distints dins de l’aula han estat en l’essència de l’Escola andorrana i seguiran així. “Ens ho creiem. Ara bé, racionalitzem el digital tot usant el màxim d’avantatges del digital”. I és que, ja s’ha dit, “hem d’educar als alumnes per una societat absolutament digital”.
DADES
Com s’ha dit, el 82,3% dels docents de segona ensenyança consideren que l’ús dels dispositius digitals en l’àmbit escola és excessiu, mentre que de forma majoritària, els estudiants, de qualsevol cicle, s’inclinen per consider-ho adequat. Com s’ha dit ja, com més grans són els alumnes, més conscients són que estan enganxats a les noves tecnologies, als dispositius digitals i que això els distreu a classe i els resta temps per poder fer altres activitats, per descansar o per compartir en amics fora de les hores lectives.
L’enquesta deixa clar que els alumnes són conscients dels riscos que comporten les noves tecnologies i admeten que s’han fet xerrades als centres per explicar-los diversos perills que poden comportar l’ús de les pantalles. Des d’increment del ciberassetjament a possibles alteracions mentals. Estudiants i docents coincideixen en què s’ensenyaria igual i s’aprendria el mateix tant usant les tecnologies com recurrent a tècniques més tradicionals. I també hi ha una coincidència generalitzada en què les eines digitals poden incrementar la incidència de l’aïllament, els trastorns o l’assetjament. I aquesta percepció és elevadíssima en els docents.

Els mestres i professors es consideren ben formats en l’ús de les eines digitals i només consideren un ‘handicap’ la intel·ligència artificial, d’aquí que ja s’estiguin programant formacions en aquesta matèria. Els docents en general se situen majoritàriament en considerar que la meitat del temps de les classes o gairebé la meitat, s’emprèn eines digitals. I consideren en gran mesura que aquest temps s’hauria de reduir. De fet, la meitat o més dels consultats creuen que els recursos digitals haurien d’utilitzar-se menys de la meitat del temps lectiu.
DESAVANTATGES I LLIBRES
I un resultat molt rotund, igual com la majoria de docents consideren que les noves tecnologies els faciliten preparar la seva tasca, també són molt clars en considerar que les eines digitals i el seu ús, a classe, comporten més desavantatges que avantatges. Entre els docents de primera ensenyança, un 60,4% creu que a classe les noves tecnologies són més beneficioses que perjudicials. Però compte a secundària: el 69% troben que les eines digitals a l’aula generen més desavantatges que no pas avantatges.

Aquestes percepcions es giren del tot en el cas de la tasca docent. El 85,4% dels docents de primera ensenyança troben que per a la tasca educativa, és a dir, per a la seva feina, la utilització de les tecnologies digitals té més avantatges que desavantatges. El percentatge es redueix una mica en el cas dels professors de secundària però encara es manté molt elevat. El percentatge queda xifrat en un 72,6%.
I una última dada prou significativa i que es reportarà a l’àrea encarregada del foment de la lectura. Un de cada tres estudiants de segona ensenyança (el 35,8% entre els de primer cicle i un 33,8% en els de segon cicle) reconeix que mai o gairebé mai llegeixen llibres. I quan ho fan, en aquest cas, com més jove s’és, més és llegeix, ho fan en paper, en el format tradicional. La lectura amb dispositius electrònics és irrisòria.
Comentaris (13)