Educació assegura que només un de cada deu dies de baixa d’un docent queda sense cobertura

El ministre, Ladislau Baró, assegura que en la majoria de casos es troba substituts per als docents absents i sempre “garantint la qualitat”; considera que el marge entre “dins la raonabilitat”

El ministre d'Educació, Ladislau Baró.
El ministre d'Educació, Ladislau Baró. SERGI PÉREZ / CONSELL GENERAL

Escolta l'article ara…

0:00
0:00

Govern assegura que, malgrat el problema que suposa l’absentisme als centres de l’escola andorrana, aquesta situació s’aconsegueix minimitzar de forma important. Així, segons el ministre d’Educacio, Ladislau Baró, tant aquest curs com l’anterior, de cada cent dies de baixa d’un docent, noranta es poden cobrir amb els recursos existents, siguin del mateix centre o a través de la borsa d’interins. S’admet que l’ideal seria que cap jornada quedés sense classe, però s’entén que, amb les xifres actuals, hi ha un “marge de raonabilitat”.

Així ho ha explicat el titular d’Educació a preguntes de la consellera general d’Andorra Endavant, Noemí Amador, durant la sessió de control a Govern que ha tingut lloc aquest dijous a la cambra parlamentària, tot deixant clar que l’executiu té un ferm “compromís” amb la “qualitat del sistema”. En aquest sentit, ha admès que les absències generen “inquietud” i ha posat en relleu “la dificultat de cobertura de places” que es viu no només a l’escola andorrana sinó també a la resta de sistemes.

Baró ha posat dades sobre la taula. Així, el curs 2024-25 es van comptabilitzar un total de 24.000 dies de baixa, dels quals més de 22.000 es van poder cobrir. Per tant, el 91% del total. Enguany, el percentatge és similar. Dels prop de 20.000 dies d’absència registrats fins ara, 18.000 s’han pogut assumir. Per tant, el 90%.

Evidentment, penso que no hi hauria d’haver cap dia sense cobrir, però estem en unes dimensions amb un marge de raonabilitat”, ha comentat el titular d’Educació. Dels dies no assumits, la meitat són a causa de baixes de curta durada, menys de quinze dies. La resta, conseqüència d’absències de llarga durada o per prolongació de baixes mèdiques. En aquests casos, ha desgranat, es recorre a la borsa d’interins i, si no hi ha arriba, a recursos dels mateixos centres educatius. Sempre, ha assegurat, per “cobrir-ho amb garanties”.

Des d’AE, Amador ha posat en relleu que la situació “genera inquietud” entre les famílies. Per això, ha proposat que s’avaluïn altres solucions, com ara que membres dels equips directius dels centres o, fins i tot, personal del ministeri, pugui assumir aquesta cobertura si és necessari.

DEBAT SOBRE L’ENVELLIMENT

La forma d’abordar com s’ha de respondre a l’envelliment de la població ha centrat la segona de les preguntes a la sessió de control, formulada per la presidenta suplent del grup de Concòrdia, Núria Segués. La parlamentària ha insistit que “cal planificar avui i no demà”, tot alertant del repte que suposa. “Cal dimensionar el sistema perquè sigui viable, sostenible i respongui a la realitat demogràfica”, ha indicat.

Per la seva banda, la ministra de Salut, Helena Mas, ha desgranat totes les iniciatives en aquest àmbit. “Treballem per anticipar-nos amb una resposta concentrada en la persona i coordinada que permeti envellir en les millors condicions de vida possible”, ha assegurat. Per la seva banda, la ministra d’Afers Socials, Trini Marín, ha recordat que es treballa per incrementar el nombre de places a les residències, tot i que prioritzar que la gent gran, sempre que es pugui, continuï a casa seva. Per això, s’han fet contractacions al Servei d’Atenció Domiciliària, que ara té una llista d’espera zero.

Pel que fa a les persones en llista d’espera per accedir a una residència, Marín ha indicat que n’hi ha 20. Ara bé, admet que el nombre pot créixer amb gent que es troba en centre privats i que tenen el dret de poder demanar, quan hi hagi plaça a una de pública.

Comentaris

Trending