La controvèrsia és de llarg recorregut a nivell legal però també en l'àmbit pràctic. En el primer, la referència és la llei de l'ensenyament superior i, més concretament, el seu article 11 que és el relatiu a les llengües. Allà s'especifica que la llengua pròpia de l'ensenyament superior és el català. Tot i això reconeix que s'ha de promoure el desenvolupament de competències lingüístiques en altres llengües que el català, que poden tenir el caràcter de llengua vehicular en el desenvolupament de programes acadèmics i de recerca. Així mateix, les institucions d'ensenyament superior establertes a Andorra han d'afavorir el coneixement de la llengua i la cultura d'Andorra.
Feta la llei -que no la trampa-, hi ha l'aspecte pràctic. En el cas de la Humanium Universit subratllen en el seu màster en gestió musical inclou el coneixement de diverses llengües, un tema avalat pel pla d'estudis. En el cas que hi hagi més d'una llengua, cal indicar les unitats d’ensenyament que es vehicularan en cada llengua i el total de crèdits europeus. El títol s'expedirà en català i la mateixa universitat s'encarregarà de la traducció al castellà i a l'anglès.
Ja el passat mes de desembre, el Govern va publicar el decret d'aprovació del pla d'estudis del bàtxelor en informàtica de la Universitat Carlemany, després de l’acreditació favorable emesa per l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior (AQUA), en valida el pla d’estudis. En l'exposició de motius s'argumenta que el bàtxelor ha de formar professionals perquè siguin capaços en àmbits com l’anàlisi de requeriments, integració i disseny d’aplicacions, programació, tests i suport, administració de sistemes, gestió de bases de dades i xarxes informàtiques. La titulació s’imparteix en modalitat virtual i la llengua vehicular és el castellà, per bé que s’oferiran unitats d’ensenyament en anglès – cal que els estudiants tinguin un nivell equivalent al B1–. En un futur, el bàtxelor podrà oferir-se també en altres llengües vehiculars.
En el cas de la Universitat d'Andorra (UdA), el català és també la llengua pròpia
La llengua vehicular és la que s'utilitza per a transmetre els coneixements de les diferents matèries en un centre educatiu. En el cas de la Universitat d'Andorra (UdA), el català és també la llengua pròpia, i la majoria de formacions es vehiculen principalment en aquesta llengua. Es considera com una institució intrínsecament plurilingüe. Tots els seus membres tenen plena competència com a mínim en dues llengües, i molts d’ells en parlen una altra o més d’una altra.
L’UdA té la doble vocació de treballar per garantir el coneixement i el ple ús del català com a llengua pròpia, i com a patrimoni cultural i única llengua oficial d’Andorra, i d’altra banda d’obrir-se al món, mitjançant, entre d’altres actuacions, el coneixement i l’ús d’altres llengües per part de tots els membres de la institució.
Entre aquestes altres llengües a l’UdA es potencia amb un èmfasi especial l’anglès, com a llengua de comunicació internacional tant en l’àmbit acadèmic com en el sociolaboral, sense oblidar les llengües que, juntament amb el català, configuren el context sociocultural d’Andorra, com ara el francès, el castellà i el portuguès. La Universitat d’Andorra ha definit les bases per a l’ús de la llengua pròpia i la promoció del multilingüisme, que es recullen al Pla d’Acció per al Multilingüisme a la Universitat d’Andorra (PAM).
El català a la universitat és un tema recurrent a Catalunya. La Universitat de Barcelona (UB), utilitza el català i el castellà en la docència, com a llengües oficials de Catalunya. Així mateix, l’increment de la de projecció internacional de la UB, que es concreta en una creixent participació en programes de mobilitat interuniversitària, fa que la seva política lingüística, a més de garantir l’ús normal de la llengua catalana, promogui el coneixement d’altres llengües amb l’objectiu d’aconseguir una universitat cada cop més plurilingüe.
D’altra banda, el professorat i l’alumnat tenen dret d’expressar-se, oralment o per escrit, en la llengua oficial que prefereixin. Per exemple, els estudiants poden redactar els treballs i contestar els exàmens en qualsevol de les dues llengües, independentment de la que utilitzi el professor.
El debat, però, continua obert entre la necessitat de preservar l'idioma oficial del país i la de conèixer més llengües per tenir més possibilitats de trobar feina o de progressar a nivell acadèmic.
Comentaris (11)