El marc pressupostari estableix un creixement mitjà de l’economia andorrana pels propers quatre anys del 3,3% del PIB. En gran mesura, els càlculs que es fan parteixen de l’anàlisi de les economies de l’entorn i de les previsions que hi ha sobre aquestes. En el cas d’Espanya i la UE, l’eina pressupostària elaborada pel Govern és molt més optimista que el que ha indicat per exemple el Banco d’Espanya o Bankinter. En el mateix es troben les previsions respecte de França recollides al marc pressupostari respecte dels estudiselaborats pel BBVA. Aquests decalatges han estat evidenciats per diversos economistes del país que treballen tant a Andorra com en empreses multinacionals radicades a l’estranger.
Entre altres coses, es posa de relleu que si es preveu un creixement acumulat del PIB per al període 2020-2023 de l’ordre del 14%, no pot ser que la recaptació en matèria d’imposició indirecta es prevegi en la mateixa acumulació que serà sols del 7%. Sobre el paper, afirmen els consultats, la recaptació indirecta, com la directa, hauria d’anar alineada amb la previsió de creixement econòmic global i si no hi està ha de ser per algun motiu que caldria puntualitzar i explicitar sense cap mena de dubte.
Partir d’indicadors de creixement tan excessivament positius o optimistes, com es creu que es fa, podria tenir un rerefons ‘pervers’, han assegurat les fonts. En aquest sentit, els consultats han explicat que temen que l’administració estigui reflectint sobre la teoria, en el paper, previsions excessivament optimistes, creixements econòmics molt alts, per poder ‘amagar’ unes despeses que sí que es disparen i, creuen els consultats, en excés. Per tant, es voldria sobre el paper equilibrar uns balanços, unes previsions, partint dels creixements més optimistes que permeten acostar-se més a l’increment de la despesa que hi haurà els propers anys.
Comentaris (10)