Els tallers mecànics alerten de la manca de mà d’obra i, sobretot, de relleu generacional

El sector travessa en aquestes dates l’habitual pic de feina, elevat de retruc pel retard en el subministrament de nous vehicles i l’auge dels d’ocasió i segona mà i agreujat per la dificultat de trobar personal, situació que, es tem, vagi a més en el futur

Un operari d'un taller mecànic.
Un operari d'un taller mecànic.

Si vostè necessita aquests dies que un mecànic li revisi o repari el seu cotxe haurà pogut constatar que no és gens fàcil trobar hora. Els tallers del país travessen, ara mateix, un pic de feina important. Habitual, de fet, en aquesta temporada prèvia al Nadal, però agreujat per altres factors. El primer, el fet que el retard en l’arribada de nous vehicles ja ha generat un increment dels encàrrecs. El segon, l’endarreriment de l’arribada de peces. I el tercer, la manca de mà d’obra. Aquest darrer punt, a més, és una espasa de Dàmocles sobre el futur del sector.

Els dies previs al Nadal sempre han estat per als tallers complicats. Com posen en relleu fonts del sector, és molta la gent que vol passar les festes fora del país. Toca viatge llarg i no està de més posar a punt el cotxe. Enguany, però, hi ha un altre factor que incrementa aquesta realitat i que es tradueix en una gran dificultat per trobar un forat, ara mateix, si es necessiten els serveis d’un especialista. En els darrers mesos, les dificultats de subministrament del sector de l’automoció ha forçat que molta gent allargui la vida dels vehicles antics o que acabin optant per agafar-ne un d’ocasió o de segona mà. I aquests, lògicament, tenen més risc de necessitar passar per un mecànic.

Molts dels actuals treballadors al país tenen de 60 anys cap a dalt; per tant, en un futur no gaire llunyà caldrà un relleu que, ara per ara, no hi és

Això, doncs, deriva en un volum de feina elevat per al sector. I s’ha de sumar un tercer factor que apunta Víctor Iruela, president de l’Associació Andorrana de Tallers de Reparació de Vehicles (AATRV). “Falta mà d’obra”, alerta. Un exemple paradigmàtic és el de les seves empreses. “Tenim dotze persones, però ens falten quatre”, explica.

I la dificultat és que, especialment, costa trobar gent ja formada, amb experiència als tallers. Altres fonts del sector remarquen que, com a altres professions, hi ha un problema a l’hora de ser atractius per a la gent jove. També es recorda que, al país, no hi ha cap formació específica en la matèria. I es llança una veu d’alarma: molts dels actuals treballadors al país tenen de 60 anys cap a dalt. Per tant, en un futur no gaire llunyà caldrà un relleu que, ara per ara, no hi és.

Iruela també recorda que no és fàcil agafar una persona sense formació i anar-la foguejant. Per això, entén que una opció que caldria posar sobre la taula seria la creació d’una branca d’FP específica. “Seria bo seure amb Govern i que ens escoltessin. Hem de fer planter perquè, si no, no tindrem futur de mecànics al país”, ha comentat.

Entén que la proposta “seria viable” i deixa clar que des del sector “estaríem disposats a col·laborar, a ser un lloc on fes les pràctiques”. D’aquesta forma, remarca, seria possible donar aquesta experiència als futurs mecànics sense que tota la càrrega, com succeeix ara, l’hagi d’assumir el taller. “Mentre estudien tindrien el temps suficient per formar-se i anar treballant”, afirma.

Iruela admet que un altre problema: els salaris. “El que paguem, que pel valor de la feina, per nosaltres està bé, no dona per viure a Andorra; però si hem d’apujar sous, també ho hem de fer amb les tarifes”, manifesta.

Comentaris (19)

Trending