“S’han d’ajustar els paràmetres, la jubilació s’ha d’adequar a l’esperança de vida perquè les pensions siguin suficients, sostenibles i qualitatives”
Herce ha recalcat la importància de vincular l’edat de jubilació a l’esperança de vida, “no és just que les persones que van a viure molts més anys que els seus pares, vulguin retirar-se a la mateixa edat”. Al 2017, segons ha indicat Herce, el 90% de la població sobrevivia als 65 anys, que era ‘la gran edat’ al 1900. Ara, aquesta línia que identifica que queda una esperança de 9 anys més de vida se situaria als 81. Per aquest motiu, l’expert ha indicat que “s’han d’ajustar els paràmetres, la jubilació s’ha d’adequar a l’esperança de vida perquè les pensions siguin suficients, sostenibles i qualitatives”.
Tot i això, responent a una pregunta traslladada des de la comissió, Herce ha indicat que, evidentment, s’ha de valorar que certes feines tenen molt de desgast i que augmentar l’edat de jubilació mantenint el treball actiu és insostenible. Com a alternativa, ha exposat que caldria “donar-los uns anys sabàtics i de formació, que els permeti reactivar-se”. En aquest sentit, Herce ha fet explicat que s’estalviaria molt en jubilacions anticipades i baixes per depressió i altres motius.
D’altra banda, també ha indicat que una reforma cap a un sistema de jubilacions mixt, basat en tres pilars fonamentals que ajudin a mantenir “la sostenibilitat, la suficiència i la solidaritat”. Els pilars en els quals es basaria seria una seguretat social com a segur professional de repartiment i aportació definida, estendre el sistema per al fons de jubilació per part dels funcionaris a la resta de sectors i, per últim, l’estalvi ‘obligatori’ de cada persona individual. Així i tot, Herce ha volgut remarcar que “no existeix un sistema perfecte”, i que la transició és lenta i s’ha de fer pas a pas.
El president de la CASS, Albert Font, ha sigut l’encarregat d’iniciar la sessió, on ha fet una explicació exhaustiva dels diferents sistemes de pensions existents i indicant fortaleses i febleses de cadascun d’ells. Actualment, a Andorra, existeixen moltes més persones cotitzant (entre 40 i 65 anys), que joves. Amb el sistema que s’usa actualment al país, que és per repartició, Font ha volgut advertir del que pot passar si no es fa una reforma, “els joves hauran de pagar impostos per les jubilacions d’avui i les futures”.
El perfil de cotitzants joves a Andorra és mínim i, a més “tenen una qualitat econòmica baixa”. Tot i que pot deure’s a diversos factors, Font ha puntualitzat que es tracta, principalment “per l’allargament dels estudis”. Les persones entren més tard en el món laboral i ho fan amb uns salaris més baixos que en èpoques anteriors. A més, aquesta quantia mensual es manté durant més temps sense augmentar.
“Andorra és un país amb una realitat demogràfica i econòmica molt particular. No es pot copiar mimèticament el que es fa a altres països”
Al seu torn de paraula, abans de donar pas a Herce, el president del fons de reserva de jubilacions, Jordi Cinca, ha volgut posar èmfasi en un aspecte que ja havia mencionat en compareixences anteriors, i és que “no hi ha solucions miracle per garantir la viabilitat del sistema de pensions”. Cinca ha apuntat que Andorra “és un país amb una realitat demogràfica i econòmica molt particular. No es pot copiar mimèticament el que es fa a altres països”. I ha indicat que s’hauria d’apostar per un sistema que sigui dinàmic, “que s’adapti a l’evolució de la demografia, l’esperança de vida i altres aspectes. Com més dinàmic sigui, menys haurem de repetir aquest debat”.
Comentaris (20)