Quinze de cada cent treballadors del país acumulen dues o més feines

Les persones que treballen per a dos patrons o més al país oscil·la des de fa mesos entre 6.500 i 6.600, amb un lleuger increment notat les darreres setmanes de novembre

Seu de la CASS.
Seu de la CASS. Toni Solanelles

Dels 42.840 assalariats afiliats a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) el darrer dia de novembre, 6.598 declaraven tenir dos o més contractes o treballaven, directament, per dos o més patrons. Això és un 15%. Per tant, de cada cent treballadors del Principat, quinze treballen, com a mínim, en dos llocs diferents. La xifra és relativament estable els darrers mesos, oscil·lant gairebé sempre entre 6.500 i 6.600 persones.

Cal tenir en compte diverses circumstàncies. No hi ha manera de saber qui treballa en dos llocs o més per una necessitat real de naturalesa econòmica o qui ho fa per altres circumstàncies. Per exemple, les fonts consultades recorden que entre les persones que declaren treballar per dos o més patrons hi ha una bossa de personal d’assistència en la llar. Això vol dir, persones que es dediquen a netejar llars i que treballen per hores.

Hi ha una bossa molt difícil d’identificar i encara més impossible de quantificar que fan treballs no declarats, és a dir, que complementen el sou oficial amb feines remunerades en negre

També es pot tenir en compte que entre l’octubre i el novembre, hi va haver un salt de 80 persones, és una xifra baixa a nivell absolut i encara menys significativa (1,2%) des del punt de vista percentual. Però és que si es va buscar la xifra de persones que declaraven estar treballant per dos o més empreses durant el mes de setembre (6.555) la dada ja s’acosta molt més a la de novembre.

Cert és que socialment hi ha un sentiment d’increment de les persones que treballen en més llocs del que ho feien fins ara. Es tracta de sectors que paguen molt poc -els peons de superfícies comercials ben just cobren el salari mínim i encara en algunes ocasions se’ls redueix la jornada per no haver d’arribar al mínim global- o de feines que tenen una alta demanda perquè hi ha poca oferta però tampoc la remuneració no és extraordinària. En aquest cas s’hi podrien trobar xofers de transports de mercaderies o de materials de construcció que els caps de setmana reforcen empreses de transports de viatgers.

I encara hi ha una bossa molt difícil d’identificar i encara més impossible de quantificar que fan treballs no declarats, és a dir, que complementen el sou oficial amb feines remunerades en negre, com es diu en l’argot popular. Al treballador li va bé i a l’empresari (o al demandant del servei) també. En aquest cas s’hi troben, a l’hivern, des de monitors o ensenyants d’esquí a persones que tenen cura d’infants en períodes festius.

Comentaris (11)

Trending