Neguit en el teixit empresarial i econòmic per la falta de vacunes

Hi ha el temor cada vegada més arrelat que sense una part important de la població inoculada en poc temps hi hagi reticències a aixecar restriccions i això agreugi més encara la crisi que en alguns sectors comença a ser molt destacada

Un flascó de la vacuna Sputnik.
Un flascó de la vacuna Sputnik. ARXIU

L’absència d’un calendari clar per a la vacunació de la població, entre altres coses perquè ara mateix no se sap quan arribaran noves dosis de qualssevol de les farmacèutiques que produeixen vacunes contra el coronavirus, està neguitejant cada vegada més el teixit empresarial i econòmic. De fet, des d’alguns sectors ja s’hauria mostrat al Govern la preocupació existent i se l’hauria convidat a moure fitxa per adquirir vacunes més enllà dels acords que hi hagi en el marc de la UE i que de moment no s’han traduït en res més que 2.000 dosis de Pfizer que han permès vacunar unes 1.300 persones.

Diverses fonts han confirmat que hi ha fins i tot malestar pel fet que no se sap quan arribaran noves dosis. Ni Pfizer, ni Moderna, ni AstraZeneca… de moment tot són paraules, destaquen les fonts, però no hi ha cap certesa. I fa ja moltes setmanes de l’arribada via Madrid de les primeres vacunes i per ara no hi ha cap situació clara més. I l’absència de vacunació, temen els empresaris, podria penalitzar més encara el teixit productiu, que lamenta, d’una banda, que sense una vacunació força massiva no es puguin alçar restriccions internes però, de l’altra, i encara es tem més aquesta segona qüestió, no es descarta que els països de l’entorn, en uns mesos, aïllin aquells indrets on no hi hagi una part de la població suficientment immunitzada. O que imposin prohibicions als seus ciutadans per poder desplaçar-se en destinacions on no s’hagi vacunat en un percentatge que es cregui suficient.

Una de les temences és que els països de l’entorn puguin ‘aïllar’ aquells territoris on no hi hagi una part de la població suficientment vacunada

Encara fa pocs dies, el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, mantenia que el Govern segueix defensant que abans de l’estiu hi haurà un percentatge suficient de la població immunitzada. Si en algun moment es deia que entre el 60 i el 70% de la població estaria protegida contra el virus fos per la via natural o per l’artificial, ara cada vegada es parla de manera més genèrica. Sense concretar res més enllà que hi ha una estimació que situa al tomb del 25% de la població que hauria passat la malaltia i, per tant, ben probablement hauria generat anticossos.

Mentrestant, de les vacunes, tot està a l’espera. Que si Espanya, que si s’han d’acabar de tancar els acords amb França per les dosis de Moderna, que si aviat Covax començarà a enviar algunes primeres dosis d’AstraZeneca i Oxford… però de moment sense un calendari clar que calmi els ànims d’un teixit econòmic i empresarial que, en alguns sectors, comença a patir, i molt, la crisi derivada de la pandèmia. I que veu com quedar a la cua de la vacunació pot suposar un agreujament de l’impacte econòmic. En negatiu.

De fet, la situació que es viu a Andorra és similar, per exemple, a la que passa San Marino. També estava pendent d’Itàlia, dins d’aquest teòric acord europeu per cooperar amb els petits estats en relació amb la campanya de vacunació contra la Covid i, de moment, el més calent també és a l’aigüera. D’aquí que a San Marino estiguin estudiant la possibilitat d’adquirir la vacuna russa, l’Sputnik, per salvar els mobles. En certa manera, des d’alguns sectors econòmics andorrans també s’hauria convidat el Govern a espavilar-se més enllà dels dictats de Brussel·les, Madrid o París, que ara per ara no acaben de rutllar.

Comentaris (11)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.