En total, al 2022, s’han visat 808.945 metres quadrats, dividits entre els diferents tipus d’obra, com són la nova, les reformes, les ampliacions o els enderrocs. Respecte al 2021 l’augment és més que considerable, ja que el darrer any es va tancar amb 536.240 metres visats. Des del Col·legi d’Arquitectes d’Andorra (COAA), i sense saber el que s’esperava, es considerava una millora de la crisi que s’arrossegava des del 2008 i que havia comportat una davallada important de la construcció. Aquest any, però, s’ha tornat a les xifres de la bombolla immobiliària, sobretot, en alguns mesos concrets de l’any.
Han estat força significatius març, agost i, sobretot, setembre. Tots tres coincideixen amb anuncis que afecten directament a la construcció. Així ho assenyala la degana del COAA, Sònia Palau, que explica que les xifres “parlen per si soles i coincideixen perfectament amb aquestes modificacions normatives i l’anunci de la moratòria”. Aquestes dades són, al març 65.488 metres visats totals, 56.445 d’ells d’obra nova; a l’agost, 81.126 metres en global, 62.691 d’obra nova i, finalment, al setembre 363.744 metres visats, 351.395 d’obra nova.
Les xifres de metres visats totals del setembre, únicament un mes, queden a prop dels totals que es van enregistrar durant el 2007 i el 2008, i són iguals que els d’alguns anys complets, com el 2013, on encara s’arrossegava una forta crisi. Anant més enllà, el global del 2022 no s’havia enregistrat en els darrers 20 anys, sent la xifra més alta des del 2003, quan els metres visats van superar els tres milions. L’auge que ja es va detectar al 2021 s’ha potenciat amb la moratòria anunciada pel Govern, “fa que tots els propietaris i promotors que volen assegurar l’edificabilitat de la seva parcel·la entren a correcuita els projectes”. Amb tot, des del COAA no veuen gens clar que es materialitzin tots, “no ho creiem, hi ha molts que ja ni es tramiten, i la majoria que ho han fet, quan s’obté llicència tampoc s’avança executiu ni direcció d’obra, molts es queden per construir”. Bàsicament, la por a perdre l’edificabilitat juga un paper clau en aquestes dades, tot i que si no es construeix en un any, es perd la llicència.
A més d’aquesta moratòria, que ha esperonat als promotors i propietaris a moure’s, també existeix una forta presència d’inversió estrangera. Palau remarca que “el 2022 era un any molt atractiu, amb molta construcció”. Les reformes, que al 2021 van tenir una forta presència, sent l’any amb més metres visats per a aquest objectiu dels darrers vint, ha quedat enrere. “Als promotors estrangers no els interessa el que ja està construït, volen fer coses de luxe, que tinguin impacte”, explica Palau. Per aquest motiu, la reforma s’ha quedat en 118.124 metres visats, l’ampliació en 12.490 i l’enderroc en 5.981, mentre que l’obra nova ha assolit els 672.350 metres quadrats visats.
De cara al 2023, les previsions que es fan des del COAA no són gaire encoratjadores. Palau assenyala que “tenim moltes obres engegades i creiem que es continuarà tenint una precarietat a la construcció”. L’interès per fer les promocions i per comprar terrenys continua existint, sobretot per part d’aquests inversors estrangers. Per tant, és molt possible que les xifres de l’any vinent continuïn sent elevades i que el sector segueixi amb una saturació important, que comporta una manca de treballadors.
Malgrat això, Palau afirma que el seu desig és que “no seguim amb el mateix ritme que aquest any”. Des del COAA s’ha expressat en diverses ocasions la preocupació existent pel que fa a la situació de la construcció, a més de per com s’està duent a terme l’urbanisme i quina és la limitació del país. “Esperem que freni una mica aquest ‘boom’, perquè no pot mantenir-se sostingut en el temps, en algun moment baixarà, i la qüestió és que seria millor que fos una mica programat en el temps, en compte que sigui de cop”, afirma Palau. És a dir, que la frenada pugui ser més progressiva.
Comentaris (5)