La manca de pisos on instal·lar-se encareix la mà d’obra a la construcció

La dificultat, d’una banda, per trobar treballadors dintre i fora del país i, de l’altra, per ubicar-los, fa que el preu s’apugi i se sumi a les quanties desorbitades dels materials

Operaris del sector de la construcció.
Operaris del sector de la construcció. Toni Solanelles

La problemàtica de l’habitatge i l’embranzida de la construcció formen part d’un mateix cercle infinit. D’un peix que es mossega la cua. La prova definitiva és com la manca d’un, afecta els preus de l’altre, i viceversa. En aquest cas, no tenir disponibilitat de pisos on poder ubicar els treballadors que han de venir de fora a causa de l’alta demanda de professionals de la construcció fa que el preu de la mà d’obra s’elevi considerablement. Això se suma a l’alt cost dels materials que, malgrat que han tingut cert alentiment, continuen molt lluny del que era habitual.

La pujada dels preus dels materials ha arribat a aturar construccions. Així ho explica la degana del Col·legi d’Arquitectes, Sònia Palau. “Hem estat durant moltes setmanes sempre expectants, a veure fins on podíem arribar, va ser apoteòsic”, assegura. Les crescudes s’anaven produint en un 10%, un 20% i fins a un 40% en alguns dels productes essencials per a aquest sector. De fet, des d’algunes empreses s’arribava a donar temps límit per acceptar pressupost, “ens donaven tres dies, perquè si no podia canviar, i a més considerablement”. Malgrat això, Palau indica que sembla que hi ha una petita recessió, “han baixat els preus, però dubto molt que tornem al que teníem abans”.

Aquesta problemàtica es va agreujar quan es va confirmar que hi havia una evident manca de mà d’obra al país per poder portar a terme totes les construccions que es volen portar a terme. Per tant, s’ha d’anar a buscar equips fora d’Andorra, principalment a Espanya. “Ha arribat un moment en què ens diuen que també ens han d’apujar el preu de la mà d’obra”, explica Palau. D’una banda, al país veí també hi ha una important demanda d’aquests treballadors. Per tant, traslladar-los fins al Principat no és fàcil.

Però, això és sols la punta de l’iceberg. Un cop s’aconsegueix que la mà d’obra pugui arribar a Andorra es dóna el tancament del cercle del problema de l’habitatge. No es poden ubicar les quadrilles a cap lloc a un preu assequible. Per tant, el recàrrec d’aquests lloguers elevats per poder tenir els treballadors al país també se suma al pressupost final. “No hi ha habitatges per poder instal·lar la mà d’obra, i els preus estan com estan, així que ens apugen el cost perquè s’ha de pagar això també”, indica Palau.

La mà d’obra que arriba al país, d’altra banda, assegura que no està qualificada. L’elevada demanda ha fet que aquells professionals que tenen coneixements en aquest sector estiguin ja empleats. Per tant, al buscar nous treballadors, el que troben les empreses és gent que vol canviar de feina. Sobretot, pel que fa als instal·ladors, com els electricistes o els lampistes, “la gent que es presenta no està formada, volen canviar de sector, cambrers, de supermercat”, explica Palau. En aquest sentit, la degana confirma que hi ha “seriosos problemes” per trobar mà d’obra qualificada, “a aquestes persones se les ha de formar, però no es pot fer perquè és una ajuda que es necessita ja”.

Comentaris (9)

Trending