La llei fixarà que els subcontractats a l’estranger es regiran per la normativa laboral andorrana

Aquesta possibilitat quedarà limitada als països de la UE, de l’Espai Econòmic Europeu i del G7 -per tant, també Estats Units, Japó, Regne Unit i el Canadà-, a la vegada que es permetrà canviar de sector el primer any de residència si és per recalar a l’educació o la sanitat

Les dependències del servei d'immigració  i el departament treball.
Les dependències del servei d'immigració i el departament treball.

La possibilitat de subcontractar treballadors d’empreses estrangeres de forma temporal no desapareixerà del tot amb la llei òmnibus. Es mantindrà, però de forma acotada. Per exemple, limitant els països dels quals poden venir aquestes persones i, per exemple, queden fora Estats com Argentina o el Perú. I, sobretot, la legislació marcarà negre sobre blanc que les seves condicions de feina queden sotmeses a la regulació laboral andorrana. És un dels canvis introduïts via esmena al text en tot allò que fa referència a immigració, on també s’ha modificat el redactat inicial per facilitar la captació de treballadors en sectors com el sanitari o l’educatiu i les condicions econòmiques per als futurs residents passius.

Amb la Llei pel creixement sostenible i el dret a l’habitatge, Govern també modifica diferents preceptes de la legislació sobre immigració. I, entre ells, la normativa que afecta la possibilitat de portar al país treballadors d’empreses estrangeres. Aquesta, cal recordar, ha estat darrere de nombroses denúncies d’abusos, sobretot per part de persones provinents de països de l’Amèrica del Sud com ara l’Argentina o el Perú. El projecte de llei no elimina del tot aquesta possibilitat, però sí que la limita de forma important.

Els residents passius hauran de fer una inversió mínima en actius del país de 600.000 euros, afegint l’opció “d’instruments de deute emesos per qualsevol administració pública”; si es fa en béns immobles, almenys hauran de costar 600.000 euros -ara es deixa a partir de 400.000-

Així, originàriament, ja es deixava molt clar que aquesta opció, a partir d’ara, només serà possible per a empreses de determinats països. Inicialment, es preveia la Unió Europea i l’Associació Europea de Lliure Comerç. El treball en comissió ha afegit també els Estats del G7. Per tant, també serà possible portar treballadors des dels Estats Units, el Japó, Canadà i el Regne Unit.

A banda, a través d’una esmena de Concòrdia, també s’ha incorporat una disposició que pot ser clau per protegir aquestes persones de males pràctiques. A partir d’ara, la Llei d’Immigració deixarà clar que “les condicions laborals i de seguretat social de les persones treballadores d’empreses estrangeres que prestin serveis al Principat d’Andorra es regulen per la legislació laboral andorrana vigent”. Per tant, ras i curt, hauran de complir el que marqui la normativa del país.

I, en cas contrari, l’empresa que sigui beneficiari d’aquests serveis podria no tornar a portar gent des de l’estranger durant un temps. La llei marcarà que si se la sanciona per “incompliments molt greus” haurà d’estar dotze mesos sense poder recórrer a la possibilitat d’agafar subcontractats. El text original parlava només d’incompliments, però en comissió s’ha afegit el qualificatiu de “molt greus” i, per tant, aquesta mesura només s’aplicaria en cas de situacions especialment dolentes.

La versió final de la llei òmnibus també modifica la regulació sobre les autoritzacions de residència i treball. Així, s’estableix una sèrie d’excepcions a la norma general que, durant el primer any de vigència, la persona sol·licitant no pot canviar de sector econòmic. Així, s’afegeix que “es permet prèvia autorització administrativa el canvi de sector (...) quan concorri una necessitat urgent de personal en els sectors sanitari i educatiu”. Per això, caldrà sempre l’aval via informe del ministeri d’Educació o el de Salut. Aquest canvi ha estat propiciat per una esmena de Concòrdia, que defensa que així “es dona major flexibilitat en la mobilitat laboral en cas de necessitat urgent de mà d’obra en dos dels sectors que actualment tenen més dificultat per captar personal”.

Un objectiu similar es té amb el canvi a les autoritzacions de treball sense residència. Per obtenir-les, es preveu que s’ofereixi un salari fix superior a tres vegades el sou mínim vigent. I aquí és on s’estableix una excepció: podrà ser inferior si el negoci té “per finalitat promoure l’ensenyament i la docència, l’economia digital, l’emprenedoria o la innovació o altres activitats que Govern fixi reglamentàriament sempre que responguin a criteris estratègics o d’interès general”.

MÉS EXIGÈNCIA ALS PASSIUS

El text final també endureix alguns dels requisits que es demanen a les persones que obtinguin un permís de residència sense activitat lucrativa -és a dir, els residents passius-. Així, es manté que han de fer una inversió mínima de 600.000 euros en actius andorrans i, entre aquests, s’afegeixen els “instruments de deute emesos per qualsevol administració pública del Principat d’Andorra”. A la vegada, si aquesta operació es fa en béns immobles, s’apuja el cost mínim dels 400.000 euros actuals a 600.000.

També s’incrementa el dipòsit no remunerat que s’ha de deixar a l’AFA: de 47.500 a 50.000 euros. També creix la quantitat que s’ha de deixar per cadascuna de les persones que es tingui a càrrec: de 9.500 a 12.000. A la vegada, el text incrementarà l’import d’algunes de les taxes de la llei d’immigració.


 

Comentaris (9)

Trending