Govern va descartar un acord amb l’Institut Cugat perquè demanava la cessió d’instal·lacions

El ministeri de Salut admet que, després dels contactes fets per A2 Security, es va parlar amb l’entitat liderada pel prestigiós traumatòleg, així com amb Ivascular, especialitzada en teràpies pel sistema vascular, però es va considerar que les demandes de les dues empreses no eren assumibles

Comentaris

El prestigiós traumatòleg Ramon Cugat lidera l'Institut que es va interessar per instal·lar-se a Andorra.
El prestigiós traumatòleg Ramon Cugat lidera l'Institut que es va interessar per instal·lar-se a Andorra.

L’Institut Garcia Cugat, especialitzat en medicina esportiva i liderat pel prestigiós cirurgià i traumatòleg català, va avaluar la possibilitat d’obrir una seu a Andorra. El projecte, però, es va descartar. Govern admet que va ser perquè una de les condicions era que se li facilitessin via concessió instal·lacions o terrenys, fet que es va considerar que no era oportú. El mateix va succeir amb Ivascular, especialitzada en el desenvolupament de teràpies i tractaments per al sistema vascular.

Així ho ha explicat la ministra de Salut, Helena Mas, en les respostes a les preguntes que va formular ara fa setmanes la consellera general del grup socialdemòcrata Susanna Vela centrades en la inversió en recerca biomèdica i biotecnològica. En una d’aquestes, la parlamentària escaldenca demanava pels projectes d’inversió estrangera que, suposadament, s’havien de concretar després de la tasca feta per A2 Security Assessors  els anys 2021 i 2022 -contractació per part de Govern i més específicament del llavors ministre de Presidència i Economia, Jordi Gallardo, que, ja en el seu dia, va comportar força rebombori-.

“És en aquest marc que es va valorar la possibilitat que les empreses Institut Garcia Cugat i Ivascular es poguessin implantar al país”, es reconeix des de Salut. Ara bé, això no va cristal·litzar. “Cap dels dos projectes no es van poder desenvolupar per les contraprestacions que tots dos requerien a petició de les mateixes empreses”, s’explica. Més concretament, “en ambdós casos els projectes implicaven una concessió, via adjudicació, d’instal·lacions o terrenys a càrrec de Govern, cosa que es va descartar”.

Pel que fa a la resta de preguntes, en certa forma es reconeix que no hi ha un tractament específic ni especial pel que fa a la recerca biomèdica o biotecnològica fora de l’àmbit més general de qualsevol tipus d’investigació. Pel que fa a la inversió destinada, s’apunta que, per un costat, hi ha l’import que es destina al Laboratori Nacional d’Epidemiologia, que ha passat de 256.0309 el 2023 a 80.801 euros el 2024; per l’altra el que dota la comissió d’ètica de la investigació (17.000 enguany); i, finalment, el pressupost de l’àrea de Recerca del departament d’Ensenyament Superior, Recerca i Innovació Tecnològica. En aquest cas, prop de 350.000 euros aquest exercici, per un total de 2,8 milions des del 2017. “Aquest import es destina a la recerca, sigui quin sigui l’àmbit. No existeix una partida concreta destinada únicament a innovació biomèdica i biotecnològica”, indiquen.

Situació similar es produeix amb els ajuts a la recerca. En aquest cas, s’apunta que van destinats a “qualsevol àmbit”. Entre 2017 i 2024, s’han atorgat 421.000 euros a projectes vinculats a la biomedicina o la tecnologia.

Sobre si existeix algun pla es estratègic per a la recerca en aquesta matèria, es parla únicament de “l’estratègia nacional d’innovació i emprenedoria del Principat d’Andorra 2021-30”, elaborada conjuntament amb l’AR+I”. Novament, no es limita a cap camp concret com és biomèdic.

Comentaris (10)

Trending