La fluixa temporada d’hivern va fer caure el PIB un 9,3% al llarg del primer trimestre

Abans de la recuperació del 25% registrada entre abril i juny, l’impacte de les restriccions de mobilitat van provocar un nou retrocés en l’economia, que se sumava al patit el 2020, especialment als serveis turístics i més ben resistit per la construcció i l’agricultura

Esquiadors a Vallnord el passat gener, un dels pocs moments amb certa afluència turística del passat hivern.
Esquiadors a Vallnord el passat gener, un dels pocs moments amb certa afluència turística del passat hivern.

Les restriccions de mobilitat que es van aplicar durant l’hivern als països veïns per culpa de la pandèmia van suposar un fort impacte al sector turístic andorrà i, per tant, a tota l’economia. Ara, aquest cop està quantificat: va suposar la davallada d’un 9,3% del PIB al llarg del primer trimestre. Pel que fa al llarg del 2020, el coronavirus va deixar en negatiu l’evolució de tots els sectors, però el xoc va ser menor a la construcció (-5,8%) i, en canvi, molt dur a aquells vinculats al turisme, fins a un -16,5%.

Així es desprèn del document ‘Economic overview’ que ha publicat el departament d’Estadística. En ell es posa en relleu com va afectar la pandèmia a l’economia andorrana. Com ja se sabia, el cop al llarg del 2020 va suposar un enfonsament del 12% en el Producte Interior Brut real (PIB). Va passar de 2.674,5 milions d’euros el 2019 a 2.354,8.

El document, però, també avança una dada del 2021, la del primer trimestre. Aquest, cal recordar, va estar marcat per una temporada d’hivern gairebé sense turisme. No podien arribar visitants per les fortes restriccions de mobilitat que van imposar els països veïns. I això es va traduir en una caiguda del 9,3% del PIB.

La davallada durant tot el 2020 va ser del 16,5%. També va ser forta la caiguda dels serveis, amb un 9,5%

Tampoc es pot dir que el trimestre anterior, el darrer del 2020, fos positiu. Al contrari, ja que les restriccions havien començat abans i això va provocar que la davallada fos del 10,4%. La situació s’ha començat a revertir de forma important a partir del passat abril, amb l’aixecament progressiu de les limitacions a la mobilitat. Cal recordar que, dimecres, en el seu discurs durant el Debat d’Orientació Política, el cap de Govern va avançar que la dada del PIB durant el segon trimestre d’enguany presentava un increment del 25% en comparació al mateix període del 2020, marcat pel confinament.

El document també preveu comprovar que l’impacte de la pandèmia va ser diferent segons el sector econòmic. Tots, sense cap excepció, van retrocedir, però de forma desigual. Així, la patacada més forta, com ja se sabia, se la van emportar totes aquelles activitats més vinculades al turisme: comerç a l'engròs i al detall, allotjament, menjar i informació i comunicació. La davallada durant tot el 2020 va ser del 16,5%. També va ser forta la caiguda dels serveis, amb un 9,5%.

En canvi, tot i tenir números negatius, altres àmbits de l’economia van resistir millor l’impacte de la Covid-19. En alguns casos, tot just van rebre el cop que van suposar les setmanes de confinament estricte i, per tant, d’aturada de l’activitat. Així, la construcció només va registrar una caiguda del PIB del 5,8%. Un només, evidentment, que cal posar entre cometes. Per la seva banda, l’agricultura va caure un 2,4% i la indústria manufacturera, un 2,1%. Pel que fa a les activitats financeres, el descens del PIB va situar-se en un 7,5% i el sector públic es va quedar en un 2,6% de retrocés.

Comentaris (1)

Trending