El boom que ha experimentat el sector ha fet que hagi absorbit molta mà d’obra. El sector de la restauració n’ha estat un dels agreujats. Ha vist com persones que en altres moments feien de cambrers, per posar un exemple, s’han estimat més endinsar-se en la construcció, en els esglaons més baixos de la cadena però que tot sovint els suposa un salari més elevat del que trobarien en un restaurant o un hotel per la seva qualificació i un horari que habitualment allibera tot el cap de setmana o, almenys, el diumenge.
El departament d’higiene del comú d’Andorra la Vella s’ha vist amb la necessitat d’haver d’abonar una prima a tots els seus operaris per compensar les hores que han de fer perquè no es troben els peons que es necessitarien
Però el sector turístic, per dir-ho d’alguna forma, no és l’únic que s’ha trobat i es troba en problemes per l’absorció de personal per part de la construcció. L’administració té en part el mateix problema. N’és un exemple el comú d’Andorra la Vella i el seu departament d’higiene. Escombrar i deixar la parròquia neta, amb l’exigència en alguns casos de carnets de conduir que van més enllà dels ordinaris per tal de poder pilotar alguns dels vehicles que usa el departament. La corporació no troba personal per a aquesta feina.
D’aquí que s’hagi vist obligat, el departament esmentat, a abonar una prima a tots els components de l’àrea -38 persones segons que es va dir en la darrera sessió de consell de comú- per tal de premiar la implicació dels operaris actuals i el fet que, sovint, han d’enllaçar jornades quan no tocaria o fer alguna hora més de l’estrictament fixada en l’horari laboral. I tot plegat perquè no es troba la mà d’obra necessària, un fet que també es dóna en altres sectors del teixit empresarial privat, que han d’acabar recorrent a temporers sense cap coneixement del Principat.
PERUANS
També la construcció, o algunes de les constructores, vaja, donat a l’alt volum de feina que tenen, han hagut de recórrer a treballadors temporals. Ho fan ‘important’ operaris d’empreses legalment establertes, majoritàriament, a l’Estat espanyol i a través de les fórmules previstes tant en matèria de legislació laboral com de la CASS. Aquests mecanismes s’usen per un doble motiu: o perquè es necessita personal que no es troba o perquè es vol abaratir els costos de la mà d’obra necessària i ‘importar-la’ acaba sent més barata.
I és que les fonts del sector consultades han remarcat que els darrers temps ha crescut moltíssim la ‘importació’ de colles de peons peruans destinats al sector de la construcció. Molt sovint cobren el salari mínim a l’Estat espanyol, que actualment es pràcticament equivalent al d’Andorra. Hi ha casos, no pas pocs, que a aquesta remuneració encara se li resta la despesa d’allotjament que la mateixa empresa -sia l’andorrana o normalment l’espanyola- s’encarrega d’oferir.
No són pas pocs els operaris de la construcció que vénen a treballar a Andorra procedents d’empreses espanyoles que viuen temporalment a la Seu i els seus entorns. Alhora, indiquen les fonts, no són pas pocs els problemes que hi comença a haver perquè les tècniques constructives que utilitzen aquests operaris sovint tenen poc a veure amb les que s’empren tradicionalment al Principat.
INCERTESES
I ara que hi comença a haver una frenada immobiliària i caldrà veure si això comporta també una davallada de les necessitats constructives, sorgeix el dubte de què passarà amb tot aquest personal que ha absorbit la construcció en detriment de la construcció. Si el totxo entra en un recés o, almenys, en una racionalització i, per tant, amb la necessitat de menys mà d’obra, no és gens clar que aquells que han deixat el sector de l’hostaleria o del comerç hi puguin tornar amb suficiència. I aquí és quan hi pot haver dificultats socials de difícil resolució. En aquesta situació encara no s’hi ha arribat, però sí que és una crisi que s’albira o, almenys, que és plausible.
Comentaris (6)