El 60% d’inversió estrangera es beneficiarà de la liberalització del procés que preveu la nova llei

El text legislatiu també afegeix un procés de control posterior al procés i que es deu a un canvi del paradigma seguint el que es fa en el context europeu

Èric Bartolomé i Jordi Gallardo conversant abans de la compareixença davant la comissió d'economia.
Èric Bartolomé i Jordi Gallardo conversant abans de la compareixença davant la comissió d'economia.

La liberalització del procediment previ a l'autorització d'inversió estrangera, especificament en països amb CDI o convenis en aquest àmbit, i la introducció d'un control posterior són les principals novetats del nou text legislatiu. Una mesura que permetrà que el 60% dels procesos que rep l'executiu es podran acollir en aquest procés ràpid.

El nou text legislatiu que ha aprovat l’executiu sobre la inversió estrangera, i que actualment es troba en període d’esmenes, preveu una liberalització del tràmit previ a l’autorització quan es provingui de països amb els quals Andorra té un CDI firmat o un conveni en aquest àmbit, a excepció d’aquells sectors inclosos en la a la clàusula de salvaguarda -sistema financer, professions liberals, metalls preciosos, entre altres- o entitats públiques de sobirania estrangera, etc.- i que no superi, com estableix ara la llei, el 10% del capital de l’empresa. En aquest sentit, el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, en la presentació de la nova llei davant dels consellers generals de la comissió legislativa d’economia, ha especificat que la gran part de les demandes d’inversió estrangera provenen de França i Espanya i que, per tant, estima que “un 60%” de les iniciatives es podran beneficiar d’aquest procediment ràpid.

Gallardo veu el control posterior com una mesura perquè “deixi de venir aquella que no sigui bona per al país, que no aporti valor afegit”

L’altra modificació més significativa que introdueix el nou text és la introducció del control posterior que permetrà saber amb més exactitud l'evolució d’aquesta inversió estrangera inicial. Un punt que, com ha ressaltat Gallardo, “va en consonància amb el que estan fent en àmbit europeu”. Aquest fet, però, també és causat per un canvi de paradigma sobre la inversió estrangera i que passa “de l’atracció d’aquesta inversió estrangera a l’avaluació de quina es vol perquè sigui beneficiosa pel país”. “El cicle de deu anys d'aquesta llei ha acabat”, ha assegurat el titular d’economia, tot especificant que la llei ja no respon a la necessitat que hi ha en aquest àmbit.

La introducció d’aquest nou mecanisme de control, per Gallardo, no suposarà “un fre” en l’atracció d’inversió estrangera. Com s’ha aventurat a avançar, “suposarà que deixi de venir aquella que no sigui bona per al país, que no aporti valor afegit. Captar inversió estrangera està molt bé, però potser tota no és positiva per al país”, ha reiterat.

El text també reforça la clàusula de salvaguarda, el procediment de control de les inversions estrangeres, la decisió de control d’aquestes i les infraccions i les sancions. Tota aquesta feina la continuarà capitanejant pel Registre de Societats Mercantils, sota la tutela del ministre, i que, el 2023, doblarà el personal que requereix –de tres a sis-, a l’espera de veure com evoluciona la tendència.

Una compareixença on també ha destacat els números assolits en aquest àmbit des del 2017 fins al 2021. Gallardo ha destacat el número d'autoritzacions atorgades el 2021, amb més de 1.300 societats mercantils creades, i que ha suposat un rècord i el doble del 2019, així com l’assoliment de la rebaixa del temps d’espera a 98 dies. Amb la nova llei, “esperem que es pugui reduir en un mes”.

Etiquetes

Comentaris (1)

Trending