Els duaners treuen foc pels queixals i no descarten cap mesura després que el Tribunal Superior (TS) els hagi desestimat la seva demanda relativa al 20% de les sancions que el Codi de la duana, amb rang de llei, establia com a incentiu i complement de la jubilació i de millores socials per als funcionaris del cos. Els duaners estan analitzant acuradament des de la darrera sentència de la sala administrativa del TS fins a les possibles accions a dur a terme. Des de la continuació gairebé segura del plet amb un recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional fins a plantejar una vaga que ben probablement seria de zel. Alhora, però, també entenen que primer han de deixar clar que “la Justícia no només no és neutra i justa si no que, a més a més, permet al Govern incomplir les lleis i que no passi res”.
El TS ha desestimat recentment el recurs interposat contra la sentència de primera instància, també negativa per als interessos dels funcionaris, per dos duaners en representació del col·lectiu, una seixantena d’integrants del cos que al seu dia es van adherir a l’actuació legal. Primer element que cou, però poc: els tribunals qüestionen la representativitat dels dos agents quan des del primer dia es va iniciar el plet amb una relació de noms i cognoms dels adherents i tots ells estan al corrent de pagament de les despeses causades pel plet. Però això és secundari. “Allò important és que es pensen que ens faran combregar amb rodes de molí” i lamenten que l’administració, contràriament al que asseguren que els va reconèixer sense anar més lluny l’actual titular de Finances, Jordi Cinca, vulgui fer veure que el que fixa l’article 14.4 del Codi de duana queda integrat en la pensió de jubilació. I que com que no hi ha cap duaner que s’hagi jubilat i no hagi rebut la seva prestació no hi hagi res a dir.
“No era pas aquest l’objecte. El precepte legal és ben clar i defineix un nou complement.” Un plus que ara, més o menys, suposaria als jubilats del cos entre dos-cents i quatre-cents euros mensuals de prima més enllà de la pensió. El Codi de la duana és del 2004, i aquella prestació (“incentiu i complement de la jubilació i de millores socials”) era l’equivalent per als duaners a d’altres ‘caramelets’ que en dates similars es van atorgar a cossos especials com el de policia o el de bombers. L’aplicació exacta d’aquell article, el desplegament del precepte, s’havia de regular a través d’un reglament que el Govern mai no ha aprovat, que no vol dir que no s’hagi fet, que no s’hagi elaborat un text. Com a mínim se’n van fer dues propostes que l’executiu, de diversos colors, va acabar deixant al calaix.
Els tribunals desestimen les pretensions dels funcionaris malgrat admetre que el Govern no ha fet la feina: "O sia, l'executiu es pot saltar la llei i no passa res", afirmen fonts del col·lectiu
De fet, tant la sentència d’instància com la resolució ferma reconeixen l’incompliment de l’administració pel fet que mai no va aprovar el reglament que hauria d’haver aprovat en un termini màxim de sis mesos després que entrés en vigor la llei reguladora del cos. És a dir, el reglament hauria d’haver estat degudament en marxa abans no s’acabés el 2004. Però no va ser el cas. I com que no hi ha reglament, diuen els tribunals, no hi ha un dany causat, no hi ha un dret consolidat i, per tant, no hi ha res a quantificar. De fet, l’executiu mai no va fer cap reserva de res, cap provisió de fons. “O sia, el Govern es pot saltar la llei i no passa res. Ara, no te la saltessis pas tu, eh…”, reflexionen fonts del cos de duana davant una indignació global. Els agents ‘volen sang’. I encara que no està clar com acabarà tot plegat no es descarta que es recorri a algun ‘acte de força’ que comporti el col·lapse del país. La idea és embrionària però està sobre la taula. Des del punt de vista jurídic, la lògica porta a pensar en un incident de nul·litat d’actuacions davant el propi TS per després elevar un recurs d’empara davant del Constitucional jurídicament ben armat.
Vist com ha anat el procés judicial, que quedi clar, els funcionaris de la duana confien poc en els tribunals. I això que el dossier annexat a la causa és ben sòlid i contundent. El 2006, encara no dos anys després que el Govern hagués hagut d’aprovar el reglament per procedir a l’aplicació d’aquell complement derivat del 20% de les sancions imposades, els duaners, amb la direcció al capdavant, i de comú acord amb l’executiu de torn, van consensuar un text. Com a mínim es va revisar un cop. Un text sense secrets per regular un pla de pensions concret i definit en relació al que fixava la llei. El reglament no va veure la llum. No es va aprovar. Més tard es va tornar a fer arribar un esborrany de projecte de reglament perquè es convertís en text definitiu. Tampoc.
Estava tan clara la situació, que el 26 d’abril del 2010, per exemple, el gabinet jurídic del propi Govern emetia una nota en què reconeixia que existia “una passivitat per part de l’executiu alhora d’exercir la seva potestat reglamentària, ja que el desenvolupament reglamentari de l’article 14 s’hauria d’haver fet abans de finalitzar l’any 2004. Confiem no obstant que s’hagi procedit a efectuar la corresponent reserva de diners al pressupost del ministeri, ja que es tracta d’una obligació legal que comença l’any 2004 i, per tant, el reglament haurà de preveure les finalitats i les condicions d’aplicació dels diners de manera retroactiva, és a dir, des del mateix 2004”. Però res de res.
L'executiu no ha aprovat mai el reglament que hauria de ser vigent des del 2004 perquè mai no ha volgut: se li han presentat diversos esborranys des del 2006 i sempre han quedat al calaix
El 2011 i el 2012 hi tornaria a haver nous intents d’aportar un text perquè el Govern, ja el del color actual, l’aprovés i el convertís en reglament. Novament va quedar al bagul dels records. Finalment el 2014 s’engega tota la maquinària que ha portat a les sentències judicials. La secretaria d’Estat de la Funció Pública no només reconeix que no hi ha reglament. Afirma, a més a més, que no hi ha cap intenció de fer-lo. I comença el que és un argument que els duaners no acaten de cap manera: que el complement que defineix l’article 14.4 del Codi de duana s’integra en la pensió de jubilació. Sense més. I que malgrat que no hi ha hagut una previsió dinerària estricta, vist que als funcionaris que s’han anat jubilant mai no els ha faltat la pensió, el Govern ha complert amb la seva obligació.
En una de les resolucions de Funció Pública es fa, fins i tot, un quadre de les sancions imposades i quantificades. Arriba aquella taula fins al 2013 i es calcula que el 20% de les multes imposades i cobrades d’ençà del 2004 ascendeix a poc més de 540.000 euros. Recorden, però, les fonts, que aquesta xifra, per exemple, no ha tingut en compte el que l’administració ha recuperat després de confiscar béns i subhastar-los, i que consideren que en la part escaient a la sanció que va originar el comís s’ha d’afegir als càlculs. Les fonts consultades calculen que hores d’ara aquella xifra hauria de voltar, més o menys, el milió i mig d’euros. I això sense tenir en compte que si al seu dia s’hagués constituït un dipòsit sotmès a un interès fixe la suma de capital més rendiment suposaria una xifra molt més elevada que l’esmentat milió i mig.
Però no n’han vist ni cinc, d’aquest complement de jubilació, d’aquell incentiu que fixa la llei, d’aquelles millores socials. I els tribunals, que no donen la raó als demandants -no els condemnen en costes, això tampoc-, sí que admeten que hi ha un incompliment per part del Govern. Que l’executiu no ha fet la feina. “Però no passa res. Tan pinxos tots plegats.” Doncs, almenys ara per ara, els duaners no pensen quedar-se de braços creuats. I si s’hi posen serà per col·lapsar el país. La solució arribarà en no massa dies.
Comentaris