Un dels segrestadors de la farmacèutica d’Olot, Ramon Ullastre, està a punt de recuperar, si no ho ha fet ja, els diners que producte d’haver comprat el 1998 participacions de Dinerfons aquestes li haurien reportat i que haurien d’estar a MoraBanc. Ullastre i la seva dona, Montserrat Teixidor, també implicada en l’acció criminal contra Maria Àngels Feliu, van obrir un compte el 6 d’agost de 1998 al llavors Banc Internacional. Inicialment hi van invertir dos milions de pessetes de procedència desconeguda per al banc.
El segrest de la farmacèutica olotina va colpir no només Catalunya i l’Estat espanyol. La repercussió d’aquella acció va traspassar moltes fronteres. La desaparició de Feliu va iniciar-se el 20 de novembre del 1992. La dona no va recuperar la llibertat fins 492 dies, quan va aparèixer com una rodamón i totalment desorientada en una gasolinera de Lliçà d’Avall. Encara trigarien gairebé cinc anys abans no es detinguessin els responsables del segrest per raons no polítiques més llarg de la història d’Espanya. Finalment, el 8 de març de 1999 van caure els responsables de la reclusió de la farmacèutica, entre els quals hi havia Ullastre i Teixidor.
Maria Àngels Feliu va estar confinada durant els 492 dies en una mena de gàbia d’obra que s’havia construït al soterrani de la casa del matrimoni, a Sant Pere de Torelló. Encara abans de ser detingut, el matrimoni va obrir el compte a Banc Internacional d’Andorra. Va ser el 6 d’agost del 1998 i poc més d’un mes després, Teixidor va retirar un milió de pessetes en efectiu i l’endemà el matrimoni, titular del compte, va ordenar la compra de participacions de Dinerfons per valor de 958.416 pessetes. Les participacions van quedar bloquejades arran de la detenció dels titulars del compte. L’embarg es va dictar, amb la col·laboració de les autoritats judicials andorranes (fotografia d'El Punt Diari), amb la pretensió de la Justícia espanyola que els responsables del segrest de Feliu es poguessin fer càrrec d’eventuals indemnitzacions i despeses de tot el procés.
Ullastre va ser condemnat a 22 anys llargs de presó. Amb les reduccions, fa uns mesos que va aconseguir la llibertat definitiva. Abans, però, i tenint en compte que s’havien abonat totes les despeses derivades del procés judicial, ja fos perquè els beneficiaris del mateix van renunciar a les indemnitzacions -Feliu no va voler percebre la compensació de 600.000 euros que la sentència condemnatòria li atorgava, el seu advocat també va renunciar a les costes- o ja fos perquè es va pagar allò que es devia -la Generalitat va poder cobrar els 54.000 euros en què va xifrar el cost del judici-, el segrestador va reclamar que s’aixequés el bloqueig del compte andorrà del qual ningú no se n’havia recordat durant tots aquests anys, més enllà del dia que es va saber que de tots els implicats en el segrest i de tots els bancs que operaven el 1999 al Principat, només Ullastre i Teixidor tenien diners a Andorra i només Banc Internacional tenia registrat un compte a nom dels implicats en la retenció il·legal i de llarguíssima durada de Maria Àngels Feliu.
Finalment, l’Audiència de Girona, la instància que ha hagut de resoldre sobre la petició d’Ullastrell perquè es desbloquegessin els fons, no ha pogut res més que autoritzar l’antic captor de la farmacèutica d’Olot perquè pugui recuperar els seus diners ‘andorrans’. Ho ha fet recentment a través de la notificació d’una interlocutòria (aute) que deixa clar que en no haver cap despesa a afrontar derivada del procés judicial instat arran del segrest de Feliu es pot procedir al desbloqueig del compte de Banc Internacional, avui MoraBanc.
Comentaris