L’informe anual sobre la situació dels drets del col·lectiu LGTBIQ a Europa assenyala que, al llarg del 2019, Andorra va fer avenços importants, però alerta que encara hi ha aspectes a millorar. Un d’ells són les barreres d’accés que tenen les persones transsexuals per trobar professionals mèdics especialitzats que els puguin atendre. Així es posa en relleu en l’estudi, elaborat per ILGA, l’entitat que representa el col·lectiu a nivell europeu.
L’informe s’ha presentat aquest dimarts a Madrid i, entre les seves conclusions, alerta d’un creixement del discurs de l’odi propagat per “polítics i líders religiosos” en diferents països. Sobre aquest punt, remarca especial preocupació per la situació a Polònia, però no s’està d’apuntar que, encara que se li hagi donat menys transcendència, també es produeixen situacions similars a altres Estats. Entre ells, cita Andorra, tot i que sense desenvolupar cap motiu concret. També es parla d’Albània, Bòsnia Finlàndia, Espanya o Grècia, entre altres jurisdiccions, i assegura que es difon el discurs de l’odi “amb impunitat” i des de les institucions.
Més enllà d’aquest comentari, Andorra no surt malparada del tot en l’informe. En la secció de l’estudi on s’analitza la situació al Principat, es destaca l’aprovació de diferents textos legislatius que milloren els drets del col·lectiu així com l’impuls de Diversand, la nova entitat que l’agrupa. Això sí, alguna estirada d’orelles hi ha. En concret, pel que fa a l’àmbit de la salut i amb especial incidència pel que fa a les persones transsexuals. “Encara que les hormones estan cobertes [per la seguretat social], no hi ha professionals mèdics preparats als quals puguin consultar”, indica l’ILGA. Així, lamenten que quan algú es vol informar sobre el que suposa iniciar un tractament hormonal, es continua trobant “barreres d’accés” i que, en molts casos, acaben fent 200 quilòmetres per anar a Barcelona.
Sobre aquest punt, però, sí que es posa en relleu una millora: el fet de disposar de més d’una alternativa. Fins a l’any 2018, calia anar a Barnaclínic, una secció privada de l’Hospital Clínic i era necessari presentar una prova de diagnòstic psiquiàtric. En canvi, ara també hi ha l’opció del centre de salut Tànsit, que disposa de personal especialitzat i no requereix aquest informe previ.
L'estudi aplaudeix que la CASS cobreixi el tractament d'hormones, però lamenta que no tots els metges tenen formació per informar correctament
L’informe també valora positivament altres avenços del Principat. Entre ells, per exemple, l’aprovació de la Llei per la igualtat de tracte i la no discriminació o el fet que la Llei dels drets dels infants i adolescents reconegui el dret a la identitat de gènere i estableixi que aquesta se’ls ha de respectar. També es veu amb bons ulls la realització de tallers sobre la igualtat a les escoles o el fet que, a demanda dels pares d’un menor transsexual, s’autoritzés a l’entitat catalana Chrysallis a impartir formació especialitzada als professors i personal del centre educatiu on havia d’estudiar.
Per últim, també es destaca el fet que Andorra torni a tenir una associació de defensa del col·lectiu, després que Som com Som posés fi a la seva feina el 2018. En aquest punt, posen en relleu la tasca de la nova entitat, Diversand, pel que fa a la prevenció de l’assetjament escolar o els drets dels transsexuals.
Justament, des de l’associació, la seva presidenta, Rocio Soler, ha valorat de forma positiva l’informe. “Està bé que hi hagi un mapa dels drets i ens orienta cap a on hem d’anar”, ha indicat, tot defensant que a Andorra s’ha avançat en aquest punt al llarg del 2019. Tot i això, dona la raó a l’estudi en allò que fa referència als professionals mèdics. “Falta formació i això fa que molta gent hagi d’anar a Barcelona quan volen tenir informació per fer un tractament hormonal”, indica.
Comentaris