El projecte de llei d’ordenació farmacèutica passarà ara a mans de la comissió legislativa de sanitat. Serà aquest òrgan l’encarregat d’analitzar les propostes de modificació presentades pels diferents grups. I d’aquest treball haurà de sorgir el text definitiu que es porti al ple. Ara bé, queda ja clar un dels canvis que s’hauran d’introduir: les farmàcies podran dur a terme tests de diagnòstic ràpid i presa de mostres. La proposta ja s’havia avançat part dels grups de l’oposició -Concòrdia, PS i Andorra Endavant-. I també hi figura entre les que han tramitat Demòcrates.
Així, el grup proposa modificar l’article 8 de la llei, que marca la “definició i funcions de la farmàcia”. Entre aquestes, n’afegeixen una de nova: “la presa de mostres, en cas d’efectuar tests de diagnòstic ràpid”. Així, Demòcrates explica que l’objectiu és “reconèixer” que els establiments “pugui dur a terme la realització de tests de diagnòstic ràpid i la presa de mostres amb aquesta finalitat”.
Demòcrates i CC aposten per eliminar l’obligació que una farmàcia hagi de tenir un mínim de 70 metres quadrats de superfície, tot indicant que la clau és que ha de tenir prou espai per atendre adequadament els usuaris
Un altre canvi proposat per Demòcrates coincideix, en aquest cas, amb els seus socis de CC. La llei original fixa que una farmàcia ha de tenir un mínim de 70 metres quadrats de superfície -90 si tenen laboratori per elaborar fórmules magistrals-. En canvi, tots dos grups proposen eliminar aquesta obligació. Els ‘taronges’ aposten perquè l’espai sigui “suficient per garantir un funcionament adequat de l’activitat i l’atenció correcta a les persones usuàries” mentre que els massanencs entenen que la superfície ha de ser “funcional”, tot indicant que això vol dir que hi hagi “un espai adequat per a dur a terme les funcions que es desenvolupin en l’establiment assegurant les condicions de seguretat i confidencialitat de l’usuari”.
Una altra esmena presentada per Demòcrates fa referència a l’article 29, que regula el “trasllat forçós” d’una farmàcia dins d’una parròquia. El text original marca que les causes que permetrien aquesta mobilitat les ha de fixar Govern via reglament. El grup considera més oportú que quedin incloses en la llei. Entre els motius que avalarien un canvi d’ubicació hi hauria la “destrucció, desaparició, inhabilitat o impossibilitat d’utilitzar el local com a conseqüència d’un sinistre, accident, causa de força major o resolució administrativa o judicial”, que l’immoble sigui expropiat o que no es renovi el lloguer sempre que sigui per motius aliens al titular de l’establiment. Paral·lelament, els ‘taronja’ també redueixen les quantitats previstes al règim sancionador. El càstig màxim per infraccions molt greus passaria a ser de només 100.000 euros, en lloc dels 200.000 previstos al projecte legislatiu.
Un altre canvi que fa Demòcrates és obrir la porta a la possibilitat que un negoci farmacèutic tingui accionistes que no siguin titulats en la matèria. En la llei original, en el cas de societats no unipersonals, s’obligava que la totalitat de les participacions fossin propietats de farmacèutics autoritzats per a exercir. El grup canvia i posa només “majoria”. Per tant, si l’esmena s’aprovés, una farmàcia podria tenir entre els seus propietaris gent no titulada. Es defensa que es vol “adaptar la titularitat de les participacions o accions (....) als percentatges exigits a altres professionals que també desenvolupen la seva activitat mitjançant societats no unipersonals”.
En aquest àmbit, Ciutadans Compromesos encara vol anar més enllà. Aquí es vol incorporar que “les societats no unipersonals constituïdes i domiciliades legalment al Principat d’Andorra poden tenir una composició mixta, amb participació de socis farmacèutics i de socis no farmacèutics de caràcter mercantil o inversor, sense que s’exigeixi un percentatge mínim de capital social en propietat dels socis farmacèutics”. Ara bé, sí que es fixen condicions com ara que tinguin un òrgan d’administració col·legial en el qual més de la meitat dels membres sí que siguin titulats i estiguin autoritzats per a exercir al país. Aquests hauran de vetllar perquè “les decisions societàries respectin les obligacions sanitàries establertes” en la llei. A banda, cada establiment que pengi d’aquesta societat haurà de disposar d’un farmacèutic responsable propi.
Des de CC es defensa que l’objectiu és “modernitzar el règim de titularitat societària de les oficines de farmàcia, diferenciant de manera més clara la titularitat i participació econòmica en la societat de la direcció, responsabilitat i independència professional de l’activitat farmacèutica”. S’entén que “la protecció sanitària pot garantir-se mitjançant instruments més directament vinculats al control professional de l’activitat que no pas mitjançant una restricció absoluta de la propietat del capital”. Per això, s’explica que “es permet la participació de socis no farmacèutics de caràcter mercantil o inversor, però s’estableix simultàniament un sistema reforçat de governança farmacèutica, responsabilitat professional i separació entre decisió empresarial i decisió sanitària”.
La formació massenenca també aposta per regular una altra possibilitat: la instal·lació de màquines expenedores a través de les quals es puguin vendre “productes sanitaris”. Aquests no hauran d’estar subjectes a “prescripció mèdica” i no poden necessitar “una adaptació individualitzada” o “la intervenció d’un professional sanitari per seleccionar-los, dispensar-los, aplicar-los o utilitzar-los”. L’esmena proposta inclou tota una sèrie de requisits per fer possible aquesta activitat.
Des de CC s’explica que la voluntat és, en primer lloc, regularitzar les màquines que ja existeixen en alguns establiments i que ofereixen, entre altres, compreses o preservatius. No es tanca la porta a la possibilitat que també s’acabi incloent alguns medicaments con xarops o paracetamol que ja es dispensen en farmàcies sense recepta. Això sí, la mateixa esmena ja apunta que això s’haurà d’anar fixant a través d’un reglament.
Comentaris