De la Plataforma Afectats BPA a Artur Mas: les clavegueres de l'Estat espanyol causen indignació

De la Plataforma Afectats BPA a Artur Mas: les clavegueres de l\'Estat espanyol causen indignació
De la Plataforma Afectats BPA a Artur Mas: les clavegueres de l\'Estat espanyol causen indignació
  • 'Las cloacas de Interior' emès per TV3 i que es torna programar dissabte a les 19. 30 hores revela actuacions policials i polítiques plenes d'irregularitats
  • L'afirmació de Jaume Bartumeu que poc després de la intervenció del banc andorrà policies espanyols van 'xuclar' les dades de tots els clients pot derivar en noves demandes judicials
  • L'expresident català afirma que l'audiovisual evidencia que la banca i l'Estat andorrà van ser pressionats i la sobirania del Principat, violada
La Plataforma Afectats BPA s'ha fet un fart, aquest dimecres, de rebre trucades d'antics clients del banc en resolució, especialment, clar està, d'espanyols, preocupats i, sobretot indignats, davant la possibilitat que les seves dades hagin acabat en mans de les autoritats de l'Estat veí arran d'una hipotètica intromissió il·legítima a la 'cuina' de l'entitat bancària quan ja estava intervinguda arran del 'Notice' del FinCEN. És una de les conseqüències de l'emissió, dimarts a la nit, del documental 'Las cloacas de Interior', que pot molt ben ser que porti la plataforma a fer noves actuacions judicials. El treball periodístic també evidencia, a parer de l'expresident de la Generalitat catalana i actual president del PdeCat, Artur Mas, que Espanya va violar la sobirania andorrana. Mas s'ha referit a la qüestió durant un acte de la delegació al Principat de l'Assemblea Nacional de Catalunya. L'audiovisual produït per Mediapro, que Televisió de Catalunya tornarà a emetre dissabte a les 19.30 hores, intenta concloure, entre altres coses, que la policia patriòtica espanyola dels darrers anys és com els GAL de la dècada de 1980. L'audiovisual dirigit per Jaume Roures evidencia com de polititzada i manipulada està, presumptament, la policia espanyola. I com es va obstinar, entre altres, en aconseguir dades bancàries de dirigents polítics catalans per anar contra el procés sobiranista català. El documental ha causat una indignació generalitzada, també al Principat, on arran de l’emissió del programa no es descarta, segons diverses fonts, que s’encetin diferents accions judicials, totes encaminades a demostrar com rere el ‘cas BPA’ realment hi va haver l’actuació indiscriminada de la policia i les autoritats polítiques espanyoles. L’excap de Govern i exadvocat de la família Cierco Jaume Bartumeu i l’economista, bancari i exsubdirector de l’àrea d’internacional de BPA Pablo Laplana són els dos representants ‘andorrans’ que apareixen en el muntatge audiovisual. Entre moltes coses referides a un reportatge molt dens i de gairebé una hora i mitja, una de les qüestions que més indignació ha causat al Principat i que pot derivar en noves peticions d’actuacions judicials o legals són les manifestacions, ja conegudes perquè es van avançar en el tràiler del documental, fetes per Jaume Bartumeu. El polític i advocat va exposar que poc després de la intervenció de BPA policies espanyols van tenir accés al sistema informàtic del banc andorrà i haurien fet el bolcat de tots els arxius disponibles referents a tots els clients de l’entitat. Bartumeu és contundent però no va més enllà. Per això és possible que a partir d’ara, i amb aquestes manifestacions com a punt de partida, hi hagi parts que comencin a sol·licitar com va ser i qui va avalar l’accés de policies espanyols -sota l’empara de la fiscalia anticorrupció de l’Estat veí- a la 'cuina' de BPA. De fet, de ‘xuclades’ d’informació de BPA des del 10 de març del 2015 n’hi ha hagut, com a mínim, quatre. I l’abast sempre és difícil de delimitar per molt que un aute pugui dir blanc o afirmi negre. Fonts properes a la Plataforma Afectats BPA han confirmat el malestar causat pel que explica el documental. I han assegurat que diversos dels dipositants de BPA que es van aplegar sota aquest col·lectiu per endegar accions judicials per reclamar la reparació dels danys causats amb la intervenció del banc i altres qüestions s'han interessat per saber com es pot fer per saber si les seves dades van acabar en mans de les autoritats espanyoles i per iniciar les actuacions escaients perquè es pugui provar allò afirmat per Bartumeu i fer més evident si escau que el banc andorrà va ser la víctima col·lateral de tot un procés obscur, maligne. Els juristes del col·lectiu s'estan plantejant com dur a terme noves actuacions judicials per fer aflorar la il·licitud de la caiguda de BPA. I així poder demostrar que els clients de l'entitat han estat víctimes d'un procés que res tenia a veure amb el banc i, encara menys, amb els dipositants, que en molts casos ha patit molts problemes. No ha estat l'única reacció, la de la plataforma i els seus 'afiliats', a partir de l'emissió del documental. Just a l'entorn de l'acte celebrat a la sala d'actes del Centre de Congressos d'Andorra la Vella, on Artur Mas s'ha referit al proper referèndum de l'1 d'octubre que el govern català pretén celebrar malgrat l'oposició de l'executiu espanyol, l'expresident català ha manifestat que, a parer seu, el documental 'Las cloacas de Interior' fa evident que tant la banca com l'Estat andorrà van ser objecte de pressions per part, com a mínim, de poderosos poders espanyols. En aquest sentit, Mas ha afirmat, segons que ha recollit 'Andorra Televisió', que "si es demostra la pressió de l'estat espanyol, i tot indica que va ser d'aquesta manera, sobre un país independent, Andorra hauria vist violada la seva sobirania". I si les paraules de Jaume Bartumeu han causat indignació entre molts dels antics clients de BPA, un altre dels protagonistes, per acció i per omissió, és el comissari de policia jubilat i exresponsable de la unitat d’afers interns de la policia nacional espanyola Marcelino Martín Blas. Aquest responsable policial és el principal acusat en el cas de les coaccions i amenaces proferides a dirigents de BPA. Evidentment, aquest episodi va passar molt de puntetes en el documental. Martín Blas és protagonista per acció ja que és un dels personatges entrevistats que apareix donant la cara en el documental i explica diverses qüestions, com ara referents al cas del petit Nicolás, un dels afers sobre els quals el documental sustenta que la policia munta històries per aconseguir allò que es proposa. En el cas d’Andorra, hores d’ara, la batlle encarregada del cas de les suposades revelacions bancàries referides als Pujol, Alexandra Terés, s’estaria plantejant d’emetre una comissió rogatòria internacional (CRI) per poder interrogar a Espanya Martín Blas, que es va negar a acudir al Principat a respondre com a testimoni en la causa. Terés està analitzanr hores d’ara, segons diverses fonts, si hi ha interès de les parts implicades en l’afer per prendre declaració al comissari jubilat encara que sigui havent-se de desplaçar a Madrid. Si és així, promourà la CRI. Martín Blas també és protagonista per omissió atès que el documental el protegeix tot el que pot. No és estrany: en la guerra de comissaris, el diari digital publico.es, epicentre de la investigació que dóna com a resultat el treball audiovisual, sempre s’ha posicionat al costat de l’exresponsable d’afers interns. publico.es, quant a línia ideològica i editorial, s’ha mostrat proper, en moltes ocasions, a la formació espanyola de recent creació Podemos. I, justament, és a partir del testimoni de Pablo Laplana que el documental intenta demostrar que la policia va anar a buscar proves, o les va crear, per intentar vincular el partit de Pablo Iglesias amb el ‘chavisme’ veneçolà. Laplana va explicar les intervencions telefòniques de què va ser objecte en el marc del ‘cas Clotilde’, en el qual se’l va implicar o intencionadament o per error, però que van servir per escoltar diverses converses que va mantenir amb clients veneçolans de BPA que ell atenia. Com que alguns d’aquests empresaris que tenien diners al banc andorrà havien tingut càrrecs al govern d’Hugo Chávez tot això hauria servit a la policia espanyola per tramar un informe contra Pablo Iglesias i Podemos. Perquè de fabricació de proves i informes, o manipulació de dades, versa el documental, que situa al capdamunt de tot aquest entramat pervers l’exministre d’Interior Jorge Fernández Díaz. De fet, bona part de l’audiovisual se sustenta en les gravacions de les converses entre l’extitular espanyol d’Interior i l’excap de l’oficina catalana antifrau Daniel de Alfonso, que va publicar publico.es en exclusiva. Entre els casos prefabricats amb l’ajuda de mitjans de comunicació afins com ‘El Mundo’, el que va tenir més rellevància al documental, probablement, va ser el referent al compte que suposadament tenia a Suïssa l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias, i que es va mostrar manifestament fals. De fet, qüestions com aquestes serveixen als guionistes del treball per comparar la praxis en casos com els de Trias amb la usada contra l’exjutge Baltasar Garzón quan investigava els GAL. I aquí és quan s’afirma que la policia patriòtica més recent té els mateixos tics que els agents que s’amagaven rere aquelles sigles que combatien, especialment, ETA amb males arts i fora de la llei. Sia com vulgui, el documental, parcial a vegades, molt condensat en altres, evidencia que el sistema està podrit com a mínim. Fins i tot, en certa manera, que hi ha una part que és corrupte i que està disposat a tot. Ho manté sense embuts el comissari Jaime Barrado, que en un moment del muntatge arriba a afirmar que aquell que no és corrupte com el sistema automàticament en queda expulsat. Se’l fa fora.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.