- Executiu, cònsols i grups parlamentaris donen per tancades les negociacions i ara els tècnics de Relacions Institucionals acabaran d'elaborar el projecte de llei
- El PS es queda al marge en no ser escoltada la seva proposta relativa al volum de població, malgrat que s'hauria acordat un irrisori increment del pes d'aquest criteri
- El màxim responsable governamental ha hagut de cedir quant al sistema per anar adequant la partida que inicialment naixerà amb una disposició d'uns 55 milions
Demòcrates (DA) i Liberals (Ld’A) donaran suport al nou marc de competències i transferències que en poques setmanes entrarà a tràmit parlamentari en forma de projecte de llei. La roda de negociacions s’ha tancat aquest dilluns amb un acord que deixa fora les pretensions del Partit Socialdemòcrata (PS), que per això no donarà suport a cap dels dos textos, i tampoc no acaba de satisfer les expectatives ni de Sant Julià de Lòria ni d’Andorra la Vella. Tot i això, el criteri poblacional, tot i no comptar més que el de territori com pretenia el comú de la capital, sí tindrà un pelet més de força en el repartiment de les transferències. Un element també tant o més important que el de territori i població i al qual inicialment s’oposava el cap de Govern, Toni Martí, finalment ha estat l’acordat: la xifra de diners a transferir el comú es modificarà en funció de la variació del PIB.
El liberals han estat sempre al costat de DA quant a la visió del repartiment de les transferències. Per a la formació presidida per Jordi Gallardo i amb Josep Pintat com a màxim exponent al Consell General, molt arrelada al territori, molt partidària del sistema parroquial tradicional, mantenir el criteri territorial com un element fort era igual d’important com ho era per als demòcrates. I en el cas de les competències, hi havia alguns matisos que feia que Ld’A pogués abstenir-se en una futura votació. Però també votar-hi a favor. I al final aquest serà el vot si no canvien molt les coses.
Per proximitat amb Ciutadans Compromesos (CC) de la Massana, liberals era partidari, per exemple, que fossin vinculants tots els informes dels comuns en relació als equipaments que s’hagin de bastir sobre els terrenys que les parròquies cedeixin al Govern. Aquesta va ser una lluita de CC que finalment ha perdut perquè sols seran vinculants els informes relatius a aquells projectes que tinguin un caràcter sensible i que estan degudament taxats. On sí que s’ha sortit força amb la seva, entre altres, el cònsol massanenc, David Baró, és en el fet que els diners que el Govern hagi de transferir als comuns, la suma total, s’hagi de revisar en funció del PIB.
El projecte de llei que acabarà de redactar l’executiu abans d’elevar-lo al Consell General preveurà una primera dotació de 55 milions. A partir d’aquí, la xifra ballarà cada exercici en funció de la variació que experimenti la riquesa del país. El que havia posat inicialment sobre la taula el Govern, Toni Martí, és que els 55 milions -o el resultant posterior-, només es modifiqués a partir del moment que l’increment del PIB arribés a superés el 3%. Si no s’arribava a aquest percentatge, els diners a transferir es mantenien intocables. A més, no s’aplicava automàticament el 100% de la variació. Només el 50%. L’acord final suposa una modificació a partir de 0,1% en positiu o negatiu i el trasllat total de tot el percentatge en la xifra de diners a traslladar del Govern a les corporacions parroquials.
Una vegada establerta la xifra global, els 55 milions de sortida en aquest cas, hi ha tot un seguit de requisits que serveixen per distribuir aquells diners entre els set comuns. S’han establert uns criteris que fan que la distribució actual no experimenti gaires variacions. Com a mínim, no especialment significatives. No obstant això, el PS volia que s’introduís amb més força el criteri de la població i que també es tinguessin en compte els quilòmetres de carreteres secundàries que cada comú ha de mantenir com a elements per rebre més o menys diners. Al primer requisit s’hi va sumar sense dubtes el comú d’Andorra la Vella; al segon, el de Sant Julià.
Al final, la qüestió referent a les carreteres no apareix en cap cas com a element a tenir en compte i sí que ho és el de població. Però amb un pes gairebé equivalent al del territori com històricament ha estat. No obstant això, en la darrera jornada de negociació, i com a mostra de cessió dels uns i per intentar convèncer els altres, entre el pes que tindrà en els càlculs la població s’hi ha afegit un punt més. Per contra, les pernoctacions, que també són un altre dels criteris fixats per calcular la distribució de les transferències, han perdut una mica de terreny.
Ara, els tècnics juristes de Govern acabaran de passar en nét les matisacions que s’han anat fent en les reunions tripartides celebrades al Consell General. Hi han participat el Govern, amb el màxim responsable executiu, Toni Martí, i la secretària d’Estat de Relacions Institucionals, Consol Naudí, al capdavant; els cònsols de les set parròquies i, també, representants de tots els grups parlamentaris. Ara mateix, DA i Liberals votarien a favor dels textos -seran dos projectes de llei separats- mentre que PS i Socialdemocràcia i Progrés (SDP) se’n mantindrien al marge, potser no amb un vot en contra però si amb una abstenció.
Comentaris