Amb tot, però, l’espasa de Dàmocles que penja del Madriu a nivell parroquial ha sortit a la palestra. Sense dir-ho, Simon i Codina han donat a entendre que es tracta de pugnes locals que en res han d’afectar l’interès de la Unesco perquè la vall es protegeixi tal i com està. De fet, l’organisme internacional inicia ara una nova avaluació sobre tots els béns que té catalogats almenys a Europa i a Amèrica. El Madriu, doncs, també està sotmès a aquesta avaluació, que és fonamentalment un qüestionari que cal que respongui tant la comissió de gestió de la vall com Patrimoni Cultural, que com a dit Codina, en nom de l’Estat “és el garant que la informació que es facilita és autèntica”.
Simon ha admès “alguna divergència” en el sí de la comissió de gestió però ha deixat clar que el qüestionari que s’ha de respondre tindrà “una sola veu” i que hi ha una “unitat de territori”. Els tècnics, òbviament, no s’han volgut involucrar en les pugnes polítiques. Per a la directora del Pla de gestió del Madriu, “el projecte va endavant”, referint-se a la recuperació de la farga i el martinet, que constitueixen un conjunt únic al Pirineu i el seu estudi permetrà, segons Codina, posar des d’Andorra “una pedreta a l’edifici del coneixement”.
Encara parlant del projecte de recuperació que s’està fent i lligat a les discrepàncies sorgides, Simon ha assegurat que “està tot signat perquè el projecte tiri endavant. Tot anirà avançant al ritme que toca”, i encara que no ha volgut afirmar si hi ha tranquil·litat o preocupació -per la cara que ha posat la directora del pla de gestió, tira més cap a la segons per raons operatives- es preveu que tot avanci com al seu dia s’havia acordat. En tot cas, ha recordat Simon, la Unesco no exigeix que hi hagi la ordinació que a priori va fer saltar pels aires el consens polític.
Ni Simon ni Codina no han pogut confirmar si el comú d’Escaldes van sol·licitat a Cultura l’informe preceptiu abans d’actuar en la borda de Ràmio la remodelació de la qual recentment es va estrenar. En formar part d’un conjunt patrimonial declarat bé d’interès cultural (BIC), dit informe era de sol·licitud obligada. Per ara, ha remarcat Olivier Codina, “la sort” que ha tingut el Madriu és que s’hi ha actuat molt poc. I això ha fet, per exemple, que de la la farga i del martinet “en conservem el cent per cent de les restes” i s’ha pogut fins i tot acreditar tot el procés productiu, un fet únic.
LA INTERVENCIÓ
I és que el conjunt de la farga del Madriu, amb totes les estructures que hi van associades, que no són pas poques, és un exemple únic al Pirineu. De farga catalana i d’indústria siderúrgica dels segles XVIII i XIX. Codina i Fortó han posat de relleu tota la tasca que s’ha fet i tot el que encara queda per fer. Durant quatre setmanes aquest agost i 120.000 euros de pressupost es durà a terme al Madriu la segona campanya del programa de conservació i valorització de la farga del Madriu.
Durant la campanya d’enguany –entre l’1 i el 26 d’agost– els especialistes treballaran sobre la fàbrica que transformava el mineral en ferro: la farga. Més concretament, estudiaran els edificis i instal·lacions associats amb la producció del metall i l’habitació dels obrers. De fet, les dades obtingudes durant la primera fase han permès afinar la diagnosi patrimonial i aprofundir més encara en alguns aspectes, agafant més rellevància el treball del que ha tenia. Durant la primera fase, els objectius s’ha complert amb escreix i el calendari “s’ha assolit”, ha dit Olivier Codina, que amb Abel Fortó han deixat clar que la farga va viure dues fases clarament diferenciades: la seva construcció primera el 1732 i una modernització posterior, a final del mateix segle.
La feina de recuperació que s’està fent a la farga i el martinet està confirmant els millors indicis que es tenien i permeten mantenir que es tracta d’un exemple únic de la indústria siderúrgica del Pirineu als segles XVIII i XIX
L’any 2021, l’actuació de restauració es va centrar en el tancament del Prat de Paleta i en el botàs de la farga, mentre que la intervenció arqueològica es va desenvolupar en la ferreria (taller, sistema hidràulic i habitatge). Així, els primers treballs d’excavació sobre la casa de la farga han permès documentar un edifici complex, que comptava amb dues plantes, diverses sales i un possible forn de pa. D’altra banda, l’inici de la recerca en les estructures ramaderes ha confirmat la hipòtesi inicial dels historiadors: l’ocupació del lloc és anterior a l’etapa siderúrgica del segle XVIII.
El coordinador del projecte de conservació ha ressaltat el fet que s’està treballant en un jaciment arqueològic i que per molt que es reconstrueixi, quan s’acabi la intervenció -s’hi preveuen campanyes almenys el 2023 i el 2024- continuarà sent un jaciment. No es vol pas dotar de volumetria el conjunt, que cada vegada es pot visualitzar més i millor a partir del treball d’excavació i documentació que s’hi fa. A més de la conservació del bé d’interès cultural, el projecte planteja l’elaboració i difusió d’una monografia un cop finalitzada la intervenció i un documental que abasti el procés tècnic i científic. A nivell turístic, es preveu implementar un itinerari local i transfronterer. La conservació del jaciment permetrà potenciar la Ruta del Ferro dels Pirineus en el marc de la creació d’un itinerari transfronterer local (Arieja, Andorra, Catalunya).
En el projecte hi participen organismes com el laboratori LAPA/Iramat del CEA/CNRS, especialista amb l’estudi del metall arqueològic i dels sistemes de producció siderúrgics, i l’Associació ‘Batisseurs en Pierres Séches’, que són experts i formen companyons i obrers professionals en pedra seca. Codina ha ressaltat el fet que inicialment els experts francesos eren molt escèptics de treballar al Principat, no hi veien el què, i finalment són, ara, els primers interessats en tirar endavant el projecte.
Comentaris (7)