Més producció pròpia que mai en un Sant Jordi que ressuscita amb força a cobert

De ganes de festa, n’hi ha. De Sant Jordi, de llibres i de roses, de sortir, de voltar. De triar i remenar, també. Però la pluja, com ja alertaven les previsions, ha malmès en certa manera la celebració. Els espais a cobert han hagut d’agafar el relleu als carrers i places. De fet, reconeixen llibreters i floristers, preveient el mal temps i evitant quedar-se sense existències com va passar l’any passat, molts ciutadans ja van avançar el Sant Jordi al divendres. Amb tot, entre un dia i l’altre, s’espera que hi hagi una bona resposta comercial. De fet, la jornada matinal ha estat exitosa.

Cert és que el fet de no poder celebrar el Sant Jordi com seria desitjable -això és, obertament al carrer- resta color i atractiu a la festa. De ben segur que per les parades, en aquest cas a l’interior del Centre del Congressos d’Andorra la Vella, hi hauran passat alguns ciutadans menys del que hauria estat normal en cas de bon temps i una celebració exterior. Però qui s’ha acostat al recinte de la capital -i han estat uns quants centenars- ho han fet amb ganes de repassar les novetats editorials i, sobretot, de trobar-se amb aquella normalitat que enguany ha ‘confinat’ la pluja.

La ministra de Cultura, Sílvia Riva, ha destacat la bona salut tant de gèneres tradicionalment menors com pot ser la poesia -també el cap de Govern, Xavier Espot, ha esmentat els poemaris de Josep Dallerès, Joan Ramon Marina i Ester Fenoll- com la de la producció editorial al país

Tot i que a l’interior, aquest any hi ha més oferta que mai quant a nombre d’editorials. El 2021 i, en conseqüència també, el 2022, està sent el del gran boom de les editores andorranes. Diversos projectes han nascut en temps de pandèmia. Motivat pel que sia. Però han sorgit amb propostes diverses. Des de traduccions de clàssics a nous autors nacionals. O autors de sempre que confien en nous segells. De tot hi ha una mica. La ministra de Cultura, Sílvia Riva, ha destacat la bona salut tant de gèneres tradicionalment menors com pot ser la poesia -també el cap de Govern, Xavier Espot, ha esmentat els poemaris de Josep Dallerès, Joan Ramon Marina i Ester Fenoll- com la de la producció editorial al país. De fet, Riva ha ressaltat “la baula” que suposa el bon engranatge entre “escriptor, editorial i llibreter”.

La titular ministerial ha recordat el suport públic a la indústria editorial però, sobretot, ha destacat el fet que les empreses del sector “no només sobreviu de l’ajut públic” sinó que ha aconseguit crear un muscle financer per tirar endavant projectes. “S’estan creant canals” per fer viables els projectes, ha vingut a dir Riva pensant en el fet que les editorials “donen visibilitat a la narrativa i als autors” del país però també produeixen obres que van més enllà per poder, justament, garantir-se feina més enllà del Principat.

OBRES D’EXEMPLE

‘100 coses que has de saber sobre Andorra’, d’Arnau Colominas i Maria Cucurull, l’‘Olor de difunt’, de Ludmilla Lacueva, i, de nou, ‘Morts qui us ha mort’, d’Iñaki Rubio hauran estat tres de les obres d’escriptors locals, andorrans, que més s’hauran venut. Els tres els ha citat el cap de Govern quan se li ha demanat sobre la seva tria. Xavier Espot també ha ressaltat ‘La Senyoreta’, de Núria Gras i Josefina Porras, o els poemaris abans esmentats. El mandatari governamental ho ha argumentat com una manera, en tot els casos, de conèixer més i millor la realitat del país. I, també, el seu patrimoni i la seva història.

Espot ha parlat, d’entrada, d’un Sant Jordi agredolç. Pel temps. Per la climatologia. Però de seguida ha canviat la visió per deixar clar que la seva valoració era “més dolça que agra” pel fet de poder tornar a veure “tanta gent sense mascareta” que, faciliten “els petons i les abraçades”. Perquè, ha recordat el màxim responsable de l’executiu, més enllà d’elements més tradicionals per aquesta data com el sentiment d’amor o d’amistat, també hi ha elements com “retrobar-se, parlar i socialitzar. Això també és l’esperit del Sant Jordi”.

En fi, que amb la pluja -“que també és necessària i, per sort, el temps no el podem controlar”, ha remarcat la cònsol major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol- la jornada ha funcionat. “El pla B ha funcionat. Els paradistes estan contents de poder trobar aquesta solució”, ha remarcat Marsol, que ha recordat que aquest any s’ha arribat a un “rècord de parades”.