La cònsol menor de Sant Julià de Lòria, Mireia Codina ha explicat que serà la primera exposició internacional que acollirà la sala Sergi Mas. La comissària de la mostra, Anna Mangot ha dit que als 27 dibuixos propietat de la Fundació Pinnae se n'ha incorporat un que és l'esbós de l'escultura 'Clio' que ubicada a la plaça Calonge de Sant Julià de Lòria. L'exposició es complementarà amb diverses activitats. Mangot ha destacat que la mostra recull tres etapes de l'artista.
Josep Maria Subirachs va ser escultor, pintor, gravador, escenògraf i crític d’art català. L’any 1948 va realitzar la seva primera exposició individual i al 1949 va obtenir una beca per estudiar a París i posteriorment es va desplaçar a Bèlgica. El 1957 es va iniciar en l’escultura pública i el 1986 va rebre l’encàrrec de crear en grup escultòric la Passió de la Sagrada Família de Gaudí, al qual dedicà gairebé vint anys.
Considerava que el dibuix és la primera etapa de tota obra artística, però també és, per si mateix, un gènere definitiu que té tanta importància com la resta de les arts. Subirachs, conegut sobretot com a escultor, considerava que el dibuix és, entre les arts plàstiques, la llavor, l’origen, els fonaments, la veritat. Els dibuixos exposats en aquesta mostra no són exclusivament esbossos preparatoris d’escultures, sinó que són dibuixos amb entitat pròpia, amb tema individualitzat.
Es definia com un artista cerebral que no creia en la inspiració ni en la intuïció. Tot el que creava responia a una profunda reflexió i, per això, feia molts estudis i esbossos abans de passar a l’obra definitiva.
Sobre el motiu pel qual la parròquia disposa d’una escultura de l’artista en una cèntrica plaça pública, Mangot ha comentat que “arran de la proposta d’acollir l’exposició, vam descobrir que no sabíem quasi res”. Llavors s’ha encetat un procés d’investigació -encara no culminat- en què sí se sap que va ser una idea de la Comissió d’Educació del Consell de mitjans dels 80 presidida pel llavors conseller general, Albert Pintat.
També s'ha pogut esbiranr que el Consell General va decidir destinar una part de la despesa en obra pública a objectes de decoració artística. Igualment, Clio va ser la primera obra i, contràriament al que estableix el protocol d’ordre de parròquies, es va començar per Sant Julià de Lòria. El que no se sap encara si el projecte va continuar instal·lant obres d’art a la resta del territori. “Independent que l’exposició tanqui les portes el dia 5 de gener, continuarem investigant perquè ens agradaria molt saber més coses”, ha explicat Mangot que assegura que “el Comú només conserva una acta del dia la col·locació de l’estàtua, però no hi hem trobat res més”.
Els detalls més importants, segons ha rebel·lat la cònsol, “els sabem per la memòria prodigiosa del senyor Pintat”, com ara que ell mateix i el també conseller general encampadà de l’època, Roc Rossell, es van desplaçar a Barcelona a fer-li l’encàrrec al mateix Subirachs que en aquells moments es trobava immers en els treballs que la Junta Constructora de la Sagrada Família li havia encarregat. Es tractava de les escultures de la Façana de la Passió – a la part del temple que dona al carrer Sardenya- que Gaudí va deixar esbossades en els seus dibuixos i que va culminar després de més de dues dècades.
Comentaris (1)