La reconstrucció de Sant Vicenç d’Enclar ha d’estar enllestida a finals de setembre del 2022

Campanar a banda, la tempesta del desembre del 2019 va provocar danys estructurals a altres parts del temple i per això es farà una intervenció integral, que també vol adequar l’interior del temple i el seu entorn

Una imatge de Sant Vicenç d'Enclar menys de 24 hores després del col·lapse del campanar.
Una imatge de Sant Vicenç d'Enclar menys de 24 hores després del col·lapse del campanar. SFGA

El campanar va ser, evidentment, la part de l’església de Sant Vicenç d’Enclar més afectada per la tempesta que va provocar el seu ensorrament el desembre del 2019. L’esfondrament, però, també va provocar danys a altres parts del temple. Això s’haurà de tenir en compte en les obres de reconstrucció que, si res s’estronca, han de començar a inicis d’octubre. La previsió del ministeri de Cultura és que l’església pugui recuperar el seu estat anterior a finals de setembre del 2022.

De l’estat actual del temple, i dels efectes que, més enllà del campanar, va tenir la tempesta que el va derruir la nit del 19 al 20 de desembre del 2019, en dona molts detalls l’informe realitzat per l’equip d’arquitectes responsable del projecte de reconstrucció, format per Axel Letellier, Carlos Brull, Lluís Ginjaume i Gerard Veciana. La documentació està inclosa a un plec de bases molt ampli que vol garantir que les empreses que optin a fer-se càrrec dels treballs tinguin la màxima informació possible per unes actuacions que requeriran tenir molta cura. L’objectiu és refer el temple, el més antic d’Andorra -datat al segle VIII- i que ha de convertir-se en un dels béns inscrits a la candidatura dels testimonis de la construcció de l’Estat dels Priineus: el Coprincipat d’Andorra per formar part de la llista de patrimoni mundial de la Unesco.

Es preveu començar les obres a inicis d'octubre, amb un mes i mig de treball i una posterior aturada durant l’hivern; ja al març s’acceleraria per completar el projecte a inicis de la tardor de l’any vinent

El concurs ja està en marxa i es preveu poder adjudicar els treballs en les pròximes setmanes. El calendari marcat estableix l’inici de les obres la primera setmana d’octubre. En un mes i mig, a mitjans de novembre, hauria d’estar completada la reconstrucció del primer tram del campanar. Llavors, les actuacions farien una aturada hivernal, fins al març, quan es reprendrien amb la vista posada a tenir tot enllestit a finals de setembre.

I tot vol dir més que no només l’aixecament del nou campanar. Al contrari, la intervenció a Sant Vicenç d’Enclar serà més ambiciosa. És el que toca, ja que, com s’indica a l’estudi, l’ensorrament de la torre va ser només el dany més visible provocat per la tempesta. Així, també s’hauria produït una “deformació i un desplaçament del mur sud de la nau”, amb “desploms importants de la seva part superior”. També s’ha detectat “una separació interna dels fulls” de la mateixa paret així com “esquerdes i fissures en els murs de maçoneria”.

Aquests problemes se sumen a altres ja més vinculats a la degradació dels materials constructius provocada pel pas del temps. A banda, pel que fa a l’interior del temple, també hi ha una “adequació molt bàsica o més bé deficient, que aquest incident no ha fet més que agreujar”,  sobretot en el paviment i, també, en la il·luminació.

Reconstrucció del campanar de Sant Vicenç d'Enclar.
Representació de com quedarà el campanar un cop refet.

Per tant, l’actuació comportarà diferents objectius. Un, evidentment, la reconstrucció del campanar. Un altre serà la millora de tot l’interior de l’església. Aquest inclourà la reparació dels desperfectes detectats així com la millora del paviment i la instal·lació d’un nou enllumenat. Per últim, també es treballarà a l’exterior del temple, amb una nova barana metàl·lica, bancs o senyalitzacions i, també, una nova il·luminació.

 Els autors del projecte també defensen la necessitat de tirar endavant aquestes obres tot posant en relleu que s’ha de fonamentar “en els seus elevats valors històrics, arquitectònics i identitaris”. I és que, remarquen, es tracta d’un edifici “excepcional” i un “testimoni destacat de la imatge del poder exogen que al seu temps va servir per a controlar la població autòctona de les valls andorranes”.

Etiquetes

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.