Així ho ha explicat la consellera general Susanna Vela, tot recordant que ja la llei actual, que data del 2000, estableix “una sèrie de drets lingüístics que tenim les persones que vivim al país de ser atesos en el nostre idioma; diu que s’ha de defensar sí o sí”. El problema, lamenta, és que malgrat ser “un bon text”, “Política Lingüística no ha tingut els recursos ni políticament s’ha volgut sancionar; no s’ha implementat per manca de valentia i voluntat política”.
Pel que fa als canvis a la futura llei -s’hauria d’aprovar per enviar-la al Consell General aquest dimecres a Govern-, Vela assegura que “som els primers a defensar que es demani un mínim”. Ara bé, entén que “una cosa és el que es pugui exigir al primer any d’autorització i una altra que segons passi el temps els coneixements puguin anar augmentant”. Al seu entendre, “si algú fa cinc anys, hauria de tenir-ne un de més gran perquè fa més temps que viu al país; segons els anys de residència s’ha de ser més exigent”.
En canvi, la formació entén que, per ara, no s’ha de plantejar ampliar aquesta obligació als titulars d’altres permisos de sojorn, com poden ser els passius. Entenen que “sobre les residències passives cal fer un debat pausat i reflexionat. Les volem? Quines i quantes? I, a partir d’aquí, quins criteris els demanem”. En tot cas, no s’ha estat de recordar que, a l’entendre del PS, “aquestes residències són en part causant del problema de l’habitatge”.
VALORACIÓ D'ANDORRA ENDAVANT I LIBERALS
Per la seva banda, des d’Andorra Endavant s’han mostrat “sorpresos” per la proposta d’exigir el català per renovar les residències de sojorn i treball. En aquest punt la seva líder, Carine Montaner, ha recordat que “hi ha problemes per fer respectar la llei actual” a la vegada que “les empreses tenen problemes per contractar personal”. Més enllà d’això, recorda que “la classe treballadora té problemes per allotjar-se i que molta gent està a punt de marxar del país” i “els inversors es fan preguntes sobre el futur del país”.
Des de Liberals, el conseller no adscrit Víctor Pintos ha posat en relleu el fet que “cada cop vas pel carrer i veus que el més normal és que als comerços t’atenguin en castellà”. Per això, entén que cal plantejar algun canvi perquè “l’idioma oficial és el català i ens hi hem d’expressar”. Així, ha apuntat que “com a país tenim una llengua i la gent que resideix aquí l’hauria de parlar”. I això no només, al seu entendre, pels treballadors. “Crec que als residents passius hi ha haver alguna manera per exigir-los que el parlin”.
Comentaris (13)