Preguntat sobre el calendari a seguir a partir de la signatura celebrada dilluns, Espot ha deixat clar que “és molt difícil que jo pugui convocar el referèndum”. Així, ha indicat que “com a molt aviat, el Parlament Europeu no donaria el seu consentiment fins a finals de gener”. Aquesta, cal recordar, és una de les condicions posades pel Govern per celebrar el referèndum, a banda que no coincideixi amb les generals i que hi hagi un període prou llarg de campanya informativa prèvia. I aquí és on entra una altra intenció del mandatari.
“Si es volen celebrar les eleccions més o menys passats quatre anys de les passades, a principis de febrer s'haurien de convocar”, ha recordat. Per tant, ha deixat clar que “no es barrejarà tot”. Així doncs, queda ja clar, per si encara quedaven dubtes. Primer, comicis generals. Després, el Govern que en surti d’aquesta cita amb les urnes serà qui hagi de tirar endavant la consulta. Un fet que, ha remarcat Espot, “no és cap drama”, ja que “els propers ja el faran si s’hi han compromès”. I, sobretot, perquè, ha reiterat, “mentre no hi hagi aquest referèndum i la ratificació del Consell General, l’acord d’associació no entrarà en vigor”.
Espot també s’ha referit a la concentració de dilluns que, al seu entendre, evidencia que no hi ha una gran majoria ciutadana que realment demani accelerar la convocatòria de la consulta: “No hi va haver una gran concurrència i, per tant, potser hem d’assolir la conclusió que la reivindicació objecte de la manifestació no està al centre de les preocupacions de la població del país”. Això ho atribueix al fet que “la majoria de la gent sap que l'acte d'ahir no és irreversible ni suposa incomplir cap mena de compromís”. Així, ha deixat clar que “aquest referèndum es farà igualment i el resultat serà determinant a l'hora de saber si l'acord d'associació es ratifica”.
El mandatari no s’ha estat de llançar un dard a aquells que s’han mostrat especialment crítics amb l’acord, sobretot via xarxes socials. “A vegades aquesta por i aquesta desinformació que han volgut vehicular algunes persones no ha acabat de calar, per molt que facin soroll”, ha afirmat. A la vegada, ha defensat la decisió de signar el conveni abans de la votació contraposant-la al que ha passat a Islàndia. “Es van començar les negociacions el 2015 i ningú va reclamar res i llavors ja es va dir que es faria la consulta sobre un text definitiu del qual totes les institucions europees s’hagin pronunciat al respecte”, ha recordat. En canvi, al país nòrdic “el que es va demanar es si es volien iniciar converses”.
També ha remarcat que l’acord és la millor sortida que té Andorra. “Aquí no tenim una safata on ens diuen que podem fer convenis d’associació amb Estats Units, Xina, Austràlia i Nova Zelanda, Àfrica o Europea i que en triem quina ens agrada més. Les coses no funcionen així”, ha manifestat. I el Principat, ha apuntat, “només pot tenir un acord amb l’espai que ens envolta que, a més, és el que ha generat més prosperitat econòmica i més cohesió social en els darrers 50 o 60 anys”. I ha recordat que “cada cop que hem arribat a un acord amb Europa, Andorra sempre n'ha sortit beneficiada”.
Comentaris (2)