Així ho ha explicat i detallat el director de Patrimoni Cultural, Xavier Llovera, i l’arqueòleg de l’empresa Regirarocs, Gerard Remolins. D’aquesta manera, s’ha precisat que el sondeig realitzat ha permès ampliar el que ja va fer el 1966 Pere Canturri, però que degut a la falta de material trobat s’ha decidit fer dotacions de carboni 14 dels diferents fogars, amb restes d’animals consumits, que s’han pogut localitzar.
Llovera ha recordat que la intervenció s’ha portat a terme per la col·laboració público-privada entre el Ministeri, la societat promotora de la urbanització, Els Arbres de Tardor SLU, i l’empresa arqueològica de Regirarocs. Un cop feta l’anàlisi més científic caldrà analitzar si és necessària una nova campanya d’excavació. Mentrestant, però, es tornarà a tapar per protegir les troballes fetes i evitar que hi hagi noves sedimentacions. Per la seva part, Remolins ha recalcat que la intervenció ha permès confirmar que “hi ha varies ocupacions que s’han succeït en el temps que indiquen que la Balma ha estat transitada i utilitzada al llarg de la història”.
La Balma del Lluncí es troba al límit de ponent de la urbanització projectada de la Cabeca, sota l’espadat rocós del Roc de l’Oral al poble de Vila, en la parròquia d’Encamp. Aquest és un jaciment arqueològic, declarat bé d’interès cultural i inclòs a l’Inventari general del patrimoni cultural l’any 2003.
Comentaris