Un canvi important amb la nova Llei és que, ara sí, s’està sancionant. Govern va assegurar que es volia ser més estricte amb el compliment de la normativa i, sense abandonar la idea inicial de donar l’oportunitat d’esmenar la infracció, sí que s’està actuant en cas que això no passi. De moment, s’han obert prop d’una quarantena d’expedients. I, en tres casos, vist que, malgrat que es dona marge no se soluciona, ha acabat imposant-se una sanció, segons han explicat a Altaveu tant la ministra de Cultura, Mònica Bonell, com el director del departament de Política Lingüística, Joan Sans.
Més concretament, els castigats han estat dos restaurants i un allotjament turístics. En els dos primers casos, es va denunciar -i posteriorment comprovar- que les cartes no sortien en català. I no es va resoldre. En el tercer, el que apareixia en un idioma no oficial era el full de reclamacions. “L’esperit és resoldre les infraccions; donar l’oportunitat que es pugui solucionar l’incompliment”, explica Bonell. Per això, en la gran majoria de casos, en constatar que el problema s’ha esmenat, es tanca l’expedient.
Fins ara, s’han obert prop d’una quarantena d’expedients; d’aquest, en tres casos s’ha acabat sancionant a dos restaurants per no tenir la carta en català i a un allotjament turístic que no tenia en la llengua oficial els fulls de reclamació
Ara bé, aquí sí que s’admet que s’han trobat amb una situació que, a l’hora de fer la Llei, no s’esperava, pel que fa a l’atenció en català per part dels empleats d’un establiment de cara al públic. En algunes ocasions -es deixa clar, no pas en totes-, quan s’ha fet una primera inspecció i s’ha parlat amb el treballador afectat, s’ha traslladat que l’expedient està obert. Quan s’ha tornat per veure com avançava la situació, aquesta persona ja no hi era.
Per això, vista la situació, i en el marc de l’anàlisi que es fa també d’altres parts i de l’aplicació de la Llei, Bonell avança la voluntat de repensar aquest punt. “Hem de fer alguna millora”, ha indicat. En aquest cas, seria, potser, valorar que el que ha de comptar no és doni tanta importància al fet que un treballador concret parli català sinó que, com a mínim, “l’establiment asseguri que hi haurà algú que sí que ho pot fer”. Per exemple, que es pugui cridar a algun company per sortir del pas. I sempre tenint clar que, amb el temps, aquest empleat haurà d’acreditar un coneixement mínim de la llengua oficial si vol obtenir la renovació del permís de residència, com marca la legislació.
Des de Govern s’està avaluant tot plegat. No es té clar si caldria modificar directament la Llei o es podria implementar aquest criteri simplement variant quina ha de ser l’aplicació. I, això sí, sempre garantint que l’objectiu ha de ser que tot client pugui ser atès en català.
Bonell reconeix que, de moment, “això encara costa” i, per tant, “som conscients que encara hem de fer feina”. En aquest sentit, la ministra remarca que “sempre hem dit que la llei era de tenir objectius més a mitjà i llarg termini”. Un punt que corrobora Sans: “els efectes de les mesures lingüístiques, ho diuen els estudis, triguen anys”. Mínim, s’entén des del Govern, cinc.
De moment, es valora de forma positiva l’interès per aprendre català. S’ha disparat, com evidencia que la gent que ha demanat fer servir els recursos de Política Lingüística s’ha disparat. Els cursos presencials fan ple, però, sobretot, es considera més oportú reforçar altres serveis. Primer, per un motiu pràctic, segons Bonell: “els locals dels centres de català són els que són i ja tenen els horaris ocupats tot el dia”. Segon, per un motiu, diu Sans, més d’adaptar-se “al perfil de les persones”. Cada cop més, indica el màxim responsable del departament, “’opten més per recursos que permeten l’autoaprenentatge”.
I moltes d’aquestes persones, d’aquí a poc temps, hauran d’afrontar una renovació del permís de residència per a la qual serà clau poder demostrar que tenen un mínim coneixement de l’idioma oficial. S’està a punt de complir l’any de la primera quota que establia la necessitat d’acreditar un mínim aprenentatge del català per poder seguir al país. “De moment, ja s’ha fet algun certificat”, indica Bonell, tot i que el gruix arribarà en els pròxims mesos.
Comentaris (18)