La 47a edició de la Nit Literària amagava més incògnites de les habituals. Si sempre hi ha el cuquet per saber els autors guardonats, aquest any també hi havia un altre interrogant per resoldre: qui editarà el Fiter i Rossell? Com dèiem, fins l’any passat se n’havia ocupat la catalana Pagès, però enguany ja es va preveure a les bases que havia de ser una editorial del país. La situació va generar certa polèmica, amb un bon grapat d’editorials rebutjant la proposta i el ministeri de Cultura fent de mediador per trobar una solució.
Doncs bé, ha arribat la Nit Literària i la incògnita segueix sense resoldre’s. El Fiter i Rossell té guanyador, Àlex Garrido i Serra, amb ‘El diable irlandès’, però no editor. El president del Cercle de les Arts i les Lletres, Joan Burgués, evitava entrar en massa detalls hores abans de l’entrega de premis. “En parlarem quan acabi la Nit”, afirmava en ser preguntat per com es resoldrà l’assumpte, però sí que deixava clar que “seran les editorials les que decidiran. Jo considero que caldria convocar-les i que fessin un pressupost, però de moment no sabem qui ho farà”. La qüestió, admet, “també depèn del ministeri”. I el futur del premi i de la Nit? “Ara no és moment de parlar-ne”.
Centrant-nos ja en el guanyador, Àlex Garrido és un escriptor amb diverses obres publicades i amb algun que altre premi literari a la butxaca, professor de professió i amb passat en política, concretament, exalcalde de Manlleu.
‘El diable irlandès’ és una novel·la negra, ambientada essencialment al barri dublinès de Ballymun, que té un alt component migratori, però també comparteix escenari amb Catalunya i Andorra. El personatge principal és un escriptor que acaba de guanyar el premi més important de Catalunya, “no menciono el Sant Jordi però se sobreentén”, i apareix mort al cap de pocs minuts. Quan l’inspector en cap dels mossos comença a investigar, s’adona que la novel·la guanyadora ha de ser la causa de l’assassinat. En tractar-se d’un escriptor que passava llargues temporades a Irlanda escrivint, cal investigar la seva darrera estada a Irlanda i aquí es precipita la trama. I el lligam amb Andorra? “El protagonista no és l’únic mort, sinó que se’n van succeint entre els membres del jurat del premi. I entre ells hi ha una professora universitària d’Andorra la Vella”, detalla Garrido, que afirma que també hi introdueix una reflexió sobre l’especulació urbanística i el creixement.
El guanyador ja s’havia presentat fa dos anys a la Nit Literària amb una novel·la “per provar sort”, però confessa que “em feia molta il·lusió aquest premi” i es va posar el repte d’acabar l’obra per poder-s’hi presentar.
ALTRES PREMIS
D’altra banda, el premi Manuel Cerqueda Escaler de novel·la curta i dotat per Andbank amb 7.000 euros ha estat per a l’escriptor de Sitges Francesc Puigpelat i Valls amb l’obra ‘El parany de Tuxides’. El premi MoraBanc de contes i narracions, dotat per l’entitat amb 4.500 euros es queda al país gràcies a tot un clàssic de la Nit Literària: Albert Ginestà Andreu, que presenta ‘Atles de les ombres’. Pentaguanyador de premis a la cita, probablement és qui més n’acumula. Aquesta vegada presenta un recull de dotze contes que presenten històries que parteixen de fets reals. “Fets d’aquests que succeeixen però que no surten als titulars dels diaris, però que tenen força pel coratge, per la il·lusió, pel que signifiquen”, exposa. Per exemple: la història del Togo, un dels gossos que va participar en l’expedició per portar sèrum per curar una epidèmia de diftèria a Alaska el 1925.
D’altra banda, el premi Creand de teatre, dotat pel banc amb 3.500 euros se l’emporten el tàndem format per Agustí Franch i Juan Pablo Geretto amb ‘Tornada a paratge de Sant Pere’. És una peça teatral que explica el retrobament del Santi amb la seva mare, al poble on va néixer, el dia de Sant Pere. El protagonista feia molts anys que no tornava al poble per aquesta festivitat en la qual es recorda als que ja no hi són i s'acomiada als que han mort durant el darrer any. Franch, que suma premi teatral per tercera vegada a la Nit Literària confessa que per a ell “és com guanyar a casa”, ja que fa 13 anys que viu al país. Sobre l’argument, detalla que ha arribat a una edat en què començar a adonar-se que potser aviat els seus pares ja no hi seran i per tant, “comences a pensar en les connexions de quan eres petit, com ha evolucionat la relació amb els pares i que últimament fas més tu de pare que de fill. Tot això m’està fent pensar molt”.
Creand-Crèdit Andorrà també dota amb 3.500 euros el premi Creand de poesia, que ha estat per a Carles Jardí Pinyol amb ‘Ruralia, de llavors i d’ara’. Segons s’ha informat des de l’entitat bancària, l’autor fa una poesia humil i pròxima que descriu un sentiment de pertinença a l’entorn rural. Un entorn que segons l’autor “l’estem fent canviar a marxes forçades, ja que el desequilibri humà i climàtic és evident”.
Pel que fa al premi Andorra d’assaig literari, dotat pel comú d’Andorra la Vella amb 3.000 euros, ha recaigut en l’escaldenca Laura Navarro Marín per ‘Funàmbuls del plurilingüisme’. En el text també es posa sobre la taula el context andorrà, amb la nova llei de la llengua pròpia i oficial. “Pròpia per a qui? Oficial per a qui?”, es pregunta l’autora, que vol posar a debat aquest equilibri que cal trobar entre la llengua acadèmica i la de carrer. “Quan legislem amb el català hem de vigilar que no es torni una llengua dogmàtica, de frontera i que exclou”, adverteix.
Finalment, el premi Lauredià de periodisme no s’ha dotat en les categories de mitjans audiovisuals i treballs publicat ens suport paper, però en canvi el jurat ha decidit destinar els 1.250 euros que dota el comú de Sant Julià a reconèixer la trajectòria periodística de Gabriel Fernández. “No m’ho esperava, ha estat una sorpresa a més, és el primer que em donen”, confessava Fernández, mostrant-se convençut que la tasca al capdavant del matinal de Ràdio Nacional, l’‘Avui serà un bon dia’ explica el reconeixement. Tot plegat per algú va començar el 1991, de casualitat, a fer ràdio, precisament a Ràdio Nacional.
En una nit amb 58 obres presentades en total només un dels premis ha quedat sense dotar-se: el Juli Verne de ciència-ficció que el comú d’Escaldes-Engordany dota amb 2.000 euros. En aquest cas s’hi havien presentat només dues obres que no han convençut al jurat. I a mode de recordatori: el premi Principat d’Andorra per treballs d’investigació científica, patrocinat pel Consell General ha passat a periodicitat biennal i per tant, no es tornarà a convocar fins al 2026.
Comentaris (1)