La literatura andorrana i la novel·la històrica perden Albert Salvadó

L’escriptor, de 69 anys, ha mort producte d’una llarga malaltia i serà homenatjat aquest dissabte en un acte religiós a Meritxell

Comentaris

Albert Salvadó.
Albert Salvadó.

Volia viure. Ho va deixar clar en el seu últim llibre, una mena d’autobiografia on exposava la lluita per superar el mal que finalment ha deixat una de les plomes més insignes, sinó la que més, de la literatura andorrana contemporània i de molt més enllà. Albert Salvadó, el gran revitalitzador de la novel·la històrica en català, ha mort aquest dijous. Tenia 69 anys. Aquest dissabte es farà una cerimònia de comiat al santuari de Meritxell. “Ha marxat sentint-se molt estimat, feliç i tranquil”, ha assegurat la família.

Enginyer industrial de formació, Salvadó havia nascut a Andorra la Vella el febrer del 1951. Havia tocat moltes tecles. Però l’escriptura, i encara més embolcallada de sentiment, sobretot i especialment en els seus darrers treballs, el van atrapar. Del tot. Segurament ha estat l’autor andorrà més venut i traduït (fins al txec, l’eslovac o el grec). També dels que han rebut més reconeixements en forma de premis (dos Néstor Luján de novel·la històrica, el Fiter i Rossell, el Carlemany… o l’Àgora Cultural per la seva contribució a la literatura andorrana).

Enginyer industrial de formació, Salvadó segurament ha estat l’autor andorrà més venut i traduït (fins al txec, l’eslovac o el grec) i també dels que han rebut més reconeixements en forma de premi

Novel·la històrica (‘El mestre de Kheops’, ‘L’anell d’Àtila’, diferents volums dedicats a Jaume I el Conqueridor o a Alí Bei, ‘La gran concubina d’Amon’ i ‘Obre els ulls i desperta) i novel·la negra i d’intriga (‘El rapte, el mort i el marsellès’, ‘El relat de Gunter Psarris’, ‘Un vot per l’esperança’, ‘L'informe Phaeton’ , ‘Una vida en joc’) han seguit o precedit treballs, obres més personals, com ‘El ball de la vida’ amb Anna Tohà i l’autobiogràfic ‘Vols viure?’, en que exposava el combat vers una malaltia que va semblar que superava però que els darrers dies el va portar novament a l’hospitalització i la malaurada desaparició aquest dijous.

Soci de de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, també va tenir una vocació política, de projecció més pública. Va presidir el Partit Socialdemòcrata (PS) del 2000 al 2004 i després, amb posterioritat al seu pas per la conselleria de Cultura del comú d’Andorra la Vella (2003-2007), es va distanciar de la formació i de l’activitat política com a mínim en primera línia. Definitivament es va refugiar en les lletres i en la lluita vital. Fins aquest dijous.

La seva dona -Maria Creu- i els seus fills -Meritxell, Laura i Miquel- han fet públic a través de les xarxes socials les últimes reflexions de l'escriptor, que “ens ha transmès molta gratitut i serenitat al llarg del tram final”. Salvadó hauria escrit un comiat els darrers dies: “Això s'acaba, com tot. Vaig entrar per una porta, he viscut tots aquests anys i me'n vaig feliç, perquè he pogut respondre la meva pregunta. Tots venim a respondre una pregunta, cadascú la seva, i no sé si tots ho aconseguim. La meva resposta a la meva pregunta va aparèixer fa uns dies i em va omplir de pau. Al llarg de tota una vida no m'he equivocat ni una sola vegada. Tu tampoc, ni ningú. Fem allò que fem i prenem les nostres decisions amb la millor informació que tenim i amb la nostra millor intenció. No hi ha cap culpa. L'educació rebuda, tot el que he viscut m'ha conduït al punt en el que em trobo. És perfecte. I me'n vaig feliç. Vaig a fer una transició que desitjo. No puc demanar més. De debò. Rebeu una immensa abraçada. Ens veiem a l'altre costat.” Dissabte es farà un acte religiós a Meritxell per acomiadar-lo després que aquest divendres es faci una incineració en la més estricta intimitat familiar.

Etiquetes

Comentaris (2)

Trending