Tres ballarines de 12, 18 i 40 anys representen les diverses etapes de la vida d’Isadora Duncan mentre que Mònica Cervós Bou (Mònica Bou de nom artístic) representa l’artista ja morta que veu la seva vida passar.
La directora de l’espectacle es va iniciar en el món de la dansa en la seva vessant oriental fa més de vint anys i en fa catorze que va descobrir la manera de ballar d’Isadora. Per formar-se en aquesta tècnica va marxar a Nova York i ha estat arreu d’Europa, principalment a Londres, on va aprendre i transmetre els coneixements de la moderna ballarina de mans de Barbara Kane i Françoise Rageau.
“Vivia a Madrid i una amiga em va fer descobrir Isadora Duncan. Em vaig emocionar”, explica Mònica Bou que va iniciar un recorregut per l’univers Duncan a través dels Estats Units, Regne Unit, Alemanya, França i Grècia. Ha participat en diversos estatges de The Isadora Duncan Dance Group de Barbara Kane i Françoise Rageau, una companyia fundada el 1985 amb l’objectiu de preservar el llegat d’Isadora Duncan.
Serà la tercera aproximació a la pionera de la dansa contemporània
Mònica Bou va tornar a Andorra després de la pandèmia i la d’aquest dissabte serà la tercera aproximació a les danses de Duncan. La primera, al Santuari de Meritxell (2021) i la segona per tancar els ‘Dilluns de dansa’ dels ‘Colors d’Estiu del comú d’Escaldes-Engordany amb ‘Isadora. Bellesa, veritat, força’. “A Meritxell van venir unes ballarines de Madrid i a Escaldes vam fer un espectacle més adaptat a l’espai del Parc de la Mola” recorda. En aquests dos espectacles i en el dissabte hi participa Marta Brucart. “La vaig conèixer al Centre Cultural i de Congressos Lauredià i el seu estil és pròxim al de les danses d’Isadora Duncan”.
Les seues danses, van suposar una rebel·lió contra I’academicisme imperant
Aquesta ballarina va néixer a San Francisco en 1878, les seues danses, que emulaven les de I’antiga Grècia pels seus gestos estatuaris, meravellosament ritmats, van suposar una rebel·lió contra I’academicisme imperant. Quan ballava es deia que semblava que voles sense ales. Va morir el 1927. Una curta vida de 47 anys plena d'emocions i vivències. Pertanyia a una família d'origen irlandès que ja feia dues generacions que residia als Estats Units. Va viure i va morir d’una manera revolucionària.
Va simpatitzar amb la revolució social i política en la nova Unió Soviètica, i el 1922 es va traslladar a Moscou. La seva fama internacional va cridar l’atenció i va donar la benvinguda a l’efervescència artística i cultural del nou règim.
El fracàs del govern rus perquè complís les promeses extravagants de suport per al treball de Duncan, juntament amb les condicions espartanes de vida del país, la van enviar de tornada a Occident el 1924. Isadora Duncan, va estar casada amb el poeta rus Serguei Iessenin (1895-1925), en un matrimoni molt curt i intens, en una relació turbulenta i passional.
Comentaris