Els Debats de recerca 2020 se centraran en la temàtica històrica

L'objectiu és difondre la recerca relacionada amb Andorra realitzada per investigadors del país o altres científics experts i crear un fòrum

Conferència inaugural de l'edició 2019.
Conferència inaugural de l'edició 2019. SFGA

Els tretzens Debats de recerca tindran per títol 'Instantànies històriques'. La proposta, organitzada pel Govern i la Societat Andorrana de Ciències (SAC) i amb el patrocini de MoraBanc, havia de dur-se a terme el mes de març passat, però va haver de ser posposada per la Covid-19. Ara, un cop la situació s’ha normalitzat, es faran el 13 i 14 de juliol vinents.

El principal objectiu dels Debats és difondre la recerca relacionada amb Andorra realitzada per investigadors del país o altres científics experts i crear un fòrum en què es reflexioni sobre l’estat de la recerca al Principat. La matèria escollida en aquesta edició és la història; l’estudi dels esdeveniments i dels fets de diferents períodes passats ajuda a teixir el desenvolupament de la humanitat i a comprendre com s’ha desencadenat el present. Així, la voluntat dels Debats de recerca és abordar i divulgar la recerca històrica que es du a terme a Andorra i sobre Andorra.

El primer dia, després de la inauguració, s’oferirà una conferència plenària, que enguany anirà a càrrec d’Eudald Guillamet Anton i que abordarà el tema de la recerca científica en l’estudi i la conservació de l’art rupestre, centrant-se en el cas del camell de Shulgan Tash (Rússia). Després hi haurà dos ponències breus de 20 minuts cadascuna a càrrec d’Oliver Vergés –'Onze episodis clau per conèixer la història d’Andorra”– i Albert Villaró –'Què no sabem (encara) de la història d’Andorra?'.

El dimarts 14 de juliol hi haurà més ponències presencials: de Joan Lluís Ayala –'Aproximació a la repercussió de la Primera Guerra Mundial al Principat d'Andorra'–, Jordi Buyreu –'Estudi demogràfic de l’Andorra moderna (s. XVI-1830)'– i Pau Castell –'La cacera de bruixes a Andorra: investigació històrica i posada en relleu d’un patrimoni arxivístic excepcional'. Seguidament hi haurà una presentació en vídeo de Ian González –'Una aproximació a la mort com a objecte d’estudi sistèmic. L’exemple de les pràctiques funeràries atípiques'. I, finalment, n’hi haurà una darrera de presencial d’Emma Arcelin –'Escriure la història: creació historiogràfica a la Navarra del segle XIV'. Cada jornada es clourà amb un debat. El programa complet es pot consultar aquí.

Etiquetes

Comentaris

Trending