Certament, el pianista ha fet gala de la seva supremacia i agenda de contactes. Però en els seus missatges a Classicand ha estat molt més senyorial del que indica el seu entorn. De tots era sabut que a Escribano el festival muntat per l’empresa de Rechi no li va agradar ni poc ni gens. De fet, entre el temps i una cosa i l’altra, el Classicand, es digui el que es digui, no va acabar de rutllar. I molts dels espectacles van comptar tanta gent com invitacions hi havia. “Se’ls ha de deixar l’oportunitat de créixer”, ha corregut a salvar el festival el cònsol menor d’Andorra la Vella, un dels patrocinadors de l’esdeveniment, compromès per contracte a sufragar les dues primeres edicions.
Tornem a Escribano. El director artístic de la temporada comunal (amb MoraBanc de soci principal) ha deixat clar que el ‘seu’ producte i el de Classicand són coses diferents. En aquest sentit, Escribano ha repetit el discurs del cònsol Canturri, que ha defensat tant com ha pogut la proposta de Rechi. “Deixem-los que sigui l’edició zero”, ha demanat el mandatari comunal respecte de la primera edició, que no va acabar d’encaixar, però respecte de la qual Canturri ha lamentat que s’ha sigut “massa crítics”.
I Josep Maria Escribano anar destacant que la Temporada és de qualitat internacional i que ell no té massa dificultats en poder accedir a les grans estrelles del panorama musical clàssic. “Estem en contacte amb els mànagers més importants amb les estrelles més cèlebres”. I res, pot ser que el Classicand “no tingués temps de reclutar” grans dives o herois, i va acabar sent “una altra història”, però “quan llances unes grans perspectives” de vegades et pots posar de peus a la galleda, ha vingut a dir l’experimentat musicòleg.
Comentaris (1)