Guerra recorda que va viure el moment en què van comunicar-li que la cònsol havia decidit retirar la portada de ‘Charlie Hebdo’, en què apareix una caricatura de Mahoma, com una “sorpresa ingrata, un xoc”. El comissari explica que tot el procés de preparació de l’exposició es va seguir “al peu de la lletra, amb total transparència”. “Ningú ha de pensar que una exposició com aquesta es prepara i s’organitza amagant alguna informació. El llistat de les obres exposades va passar per una reunió del comú i la mostra va ser aprovada [en comissió]”, detalla Guerra, que no acaba d’entendre la versió de Gili, que assegura que desconeixia la relació d’obres. “Va ser un procediment obert, transparent. Organitzar una exposició implica triar les obres, preparar-les, embalar-les, transportar-les, preparar assegurances i informes perquè passin la duana”, continua. Tot aquest procés –diu– és desconegut –i té raó– pels visitants; un procés que és “treballós”.
Guerra considera que l’actuació de la cònsol va ser “intempestiva”. “No només va ser una sorpresa la seva decisió; va ser una actuació força immadura i improcedent que ens va deixar en xoc”. Un dels gestos que més sorpresa va generar va ser “la manera en com ens ho va plantejar [la censura]”. “Ens va preguntar si teníem cap inconvenient a retirar una peça. Òbviament que teníem inconvenients. La seva petició en aquell moment, de manera sobtada, minuts abans d’inaugurar, ens va deixar molt desubicats”, amplia el comissari. Immediatament, l’equip del Museu de l’Art Prohibit, organitzador de la mostra, va informar el màxim responsable de les obres exposades (Tatxo Benet, empresari i col·leccionista d’art) del gest la cònsol: “Tots vam entendre que no podíem retirar ni tan sols un bocí de paper. La retirada atemptava contra la missió del museu”. Les obres de l’exposició cancel·lada, a més, no s’havien exposat prèviament a la seu del museu, a Barcelona: “Alguns dels treballs triats tenen una significació important. No és que no siguin importants pel fet de no haver estat exposats. El ‘Partenón de los libros prohibidos’, per exemple, de Marta Minujín, és una obra major de la història de l’art de Llatinoamèrica”.
Per a Guerra, els fets de l’Espai Caldes tenen tal rellevància que no es poden separar de l’obra: “No només és valuosa l’obra atacada, censurada o cancel·lada. També és important el cas que genera. El cas es converteix en un objecte d’estudi de la censura. El cas, per tant, el formen l’obra i tot allò que s’ha dit d’ella. Aquesta suma forma un objecte d’un alt valor pedagògic”. Així, Gili entra ara en aquest paquet: “El context és rellevant i el context es va modificant, va creixent. Malauradament, la cònsol major passarà a formar part de les accions històriques de la censura. Haurem d’incloure, doncs, el seu procediment”.
Finalment, el comissari fa una valoració dura de la intervenció de Gili: “Ha estat una de les censures més maldestres i primitives que he viscut. Estem en un moment històric en què els tipus de censura són cada vegada més sofisticats; la censura cada cop exigeix més intel·ligència per detectar-la i per poder desactivar-la”.
Les obres de la mostra (una vintena) continuen al Principat perquè encara es trigarà una setmana a retirar el muntatge sencer.