Cuinant una vintena de llistes per a les comunals

Josep Àngel Mortés serà el candidat d\'ACO a cònsol major
Josep Àngel Mortés serà el candidat d\'ACO a cònsol major
El termini per poder presentar candidatures per a les properes eleccions comunals del 13 de desembre acaba el 4 de novembre. Falta més d’un mes. I la feina que s’està fent ara pot no tenir res a veure amb el que acabi succeint aquell dimecres. El ‘vici polític andorrà’ és anar sempre a darrera hora. Però les converses i els contactes no deixen de ser-hi des de molt abans. En la majoria de parròquies hi ha encara moltes incògnites per resoldre. De fet, en cap circumscripció local no hi ha tancades, ni de bon tros, totes les llistes que hi concorreran. Oficialment, només hi ha dues parelles de candidats a cònsols anunciades: David Baró i Raül Ferré, màxims mandataris del comú de la Massana, optaran a la reelecció sota l’aixopluc de Ciutadans Compromesos (CC), ara amb el suport de Liberals d’Andorra (Ld’A). I Josep Àngel Mortés i Gemma Riba seran els caps de cartell d’Acció Comunal d’Ordino (ACO) amb l’objectiu d’agafar el relleu a Ventura Espot i Consol Naudí. De la resta, només és clar que Cèlia Vendrell i Joan Sans seran els ‘primeres espases’ del Partit Socialdemòcrata (PS) a Escaldes i Encamp, respectivament. Sobre el paper, i en base al que es va configurant hores d’ara, ho podria arribar a haver una vintena de llistes. En funció dels suports o d’algunes aliances de darrera hora, però, aquesta xifra es podria contreure una mica. Dilatar-se sembla més complicat, encara que no impossible. Ara mateix seria a la capital on hi hauria més varietat. Fins a quatre candidatures poden concórrer als comicis del desembre.
ANDORRA LA VELLA

De l'enquesta 'anònima' al batibull de negociacions

minguillon Hi ha curiositat per saber què diu una enquesta telefònica que s’està fent i que ningú reconeix obertament haver encarregat. El sondeig intenta saber la percepció i la valoració que té la ciutadania, especialment, del cònsol major, Jordi Minguillón, i, després, s’interessa per la resta de consellers, inclosos els de l’oposició. Segons fonts consultades coneixedores d’uns primers indicadors sobre la consulta Marc Pons, Meritxell Rabadà i Dolors Carmona serien els que més bona nota treuen. Tots tres podrien arribar a tenir un paper relativament protagonista en els propers comicis. Com a mínim, Pons i Carmona apareixen en les travesses per formar part dels caps de cartell de les seves respectives formacions. Hora d’ara, i mentre Demòcrates per Andorra (DA) i Coalició d’Independents (Cd’I) miren de salvar les seves diferències per l’elecció de candidats, sembla que seria difícil una entesa entre el Partit Socialdemòcrata (PS) i Socialdemocràcia i Progrés (SDP). El segon ha posat com a condició ‘sine qua non’ per pactar que es configuri una alternativa de persones i no de sigles. Els primers ja estan d’acord en aixoplugar-se sota una marca genèrica. Però no volen renunciar a l’aparició del logotip del PS. Total, més aviat elements per no entendre’ns que no pas una altra cosa. Però fet i fet, PS i SDP anirien per separat. La formació presidida per Jaume Bartumeu té a Andorra la Vella un dels seus feus. I té gent per configurar una candidatura. Una altra cosa és que pugui presentar al capdavant algunes cares que vagin més enllà de Delfí Roca, que va va ser el candidat territorial a les generals. carmonaEl Partit Socialdemòcrata (PS) té un doble front. Ha ofert a Dolors Carmona la possibilitat d’estar en el primer o el segon lloc d’una llista en solitari. La fins ara consellera a l’oposició està molt ben vista. I l’ideal per als socialdemòcrates seria poder-la fer casar amb un independent proper a la socialdemocràcia (o socialdemòcrata de carnet però mig desactivat) i de certa rellevància que s’estaria buscant (s’haurien esmentat dos excònsols: Francesc Xavier Mora, amb qui s’han mantingut uns primers contactes incipients, i Albert Font, aquest darrer també festejat per DA CDd’I). Carmona és militant. Però permet agafar un ampli espectre de persones. Més noms. En aquest cas de DA. La formació taronja, en els contactes amb els seus socis de Cd’I hauria ofert com a possibles candidats, d’entrada, Marc Pons i Sílvia Riva. Fonts de la formació reconeixen que el seu principal inconvenient en la pugna que mantenen per fer veure a Cd’I que l’actual cònsol major no és la millor alternativa és que DA tampoc no pot disposar d’un nom inapel·lable. Riva difícilment voldria retornar a la primera línia política a banda que hi ha certs sectors que la tenen ‘vetada’. Pons estaria disposat, a tot estirar, a ser el segon de la llista, a aspirar a cònsol menor. Cd’I insisteix en defensar la candidatura de Jordi Minguillón fins al punt de tensar la relació i condicionar el seu suport parlamentari (Rosa Ferrer, líder de la formació parroquial, hauria advertit que té al seu costat els consellers generals Carles Jordana i Carles Enseñat) o retirar-lo. A banda de Minguillón, una altra alternativa que hauria plantejat Cd’I seria l’advocat i assessor legal comunal (a banda d’integrant de la llista electoral que al 2011 va guanyar els comicis parroquials a la capital) Antoni Riestra. De fet, hi ha qui dóna per fet que podria acabar sent el duet format per Marc Pons i Antoni Riestra el qui encapçalés la llista de DA-Cd’I. Uns i altres exploren no obstant això el ‘mercat’ per mirar de convèncer un independent de renom que els pogués reforçar el projecte. La parlamentària Conxita Marsol, que era la principal aposta demòcrata vist l’interès mostrat per ella mateixa fa uns mesos, hauria declinat finalment fer el salt a l’arena política comunal, que coneix àmpliament per les seves més de dues dècades en la secretaria general de la corporació d’Andorra la Vella. A la capital hi concorreran també els liberals. El comitè parroquial encapçalat per Jordi Cerqueda estaria acabant de tancar el duet de capçalera. Però com a Escaldes, Ld’A va amb peus de plom perquè no hi intercedeixi Toni Martí. El cap de Govern i líder DA mira de boicotejar qualsevol proposta d’un adversari que li sembla que pot fer perillar les seves pretensions comunals. Liberals, excepte una petita part de militants que tenen molts vincles amb Jordi Minguillón, estan convençuts de poder fer una candidatura en solitari i de prou garanties, encara que també són conscients que la divisió del centre-dreta pot beneficiar el centre-esquerre si aconsegueix, que ara encara sembla difícil, agrupar-se. Ld’A incorporaria en la seva llista independents amb experiència política i anys de militància en altres formacions. Així, en els treballs preparatius que s’estan fent hi estarien participants exconsellers comunals en altres períodes sota l’aixopluc del PS i posteriorment propers a DA com Sílvia Ferrer o Xavier Boixader. No es descarta que sigui un independent qui encapçali la llista.
 
ESCALDES-ENGORDANY

Marín-Calvet i Vendrell esperen rivals liberals

També un independent, encara que en aquest cas recentment inscrit com a militant a Liberals d’Andorra, seria l’aposta, hores d’ara encara ‘secreta’, de la formació a Escaldes. L’executiva nacional d’Ld’A voldria poder fer a la parròquia una llista en solitari, també. Però el comitè parroquial no amaga que està escoltant cants de sirena procedents, majoritàriament, de Socialdemocràcia i Progrés (SDP). SDP s’hauria apropat als liberals per fer constar el seu malestar per la decisió del Partit Socialdemòcrata (PS) de designar, asseguren que unilateralment, Cèlia Vendrell com a candidata, encara que la mateixa Vendrell va explicar en l’acte públic en què es va oficialitzar la seva candidatura que ella serà la primera militant socialdemòcrata d’una eventual llista, també d’una llista que integri més formacions, però que justament això no vol dir que hagi de ser la cap de candidatura. Els liberals escaldencs esperen poder fer encaixar les peces que tenen sobre la taula la setmana que ve. Una de les alternatives per liderar la llista, l’exconseller comunal Eduard López Mirmi, ja hauria deixat clar que després de tot l’afer de l’aigua (presideix el consell d’administració de Capesa) prefereix no aparèixer enlloc, encara que inicialment ell mateix estava a disposició del comitè parroquial. Un altre nom que aniria a les llistes i que en certs moments se l’ha col·locat entre els dos primers llocs de la candidatura seria Josep Pubill. Component de la llista nacional de Ld’A per a les passades generals, Pubill és molt possible que formi part ara de la candidatura comunal (que tindria el suport dels coneguts com ‘anti-Vivand’), però no amb possibilitats de sortir escollit cònsol en cas de victòria liberal. Els qui encara no ho han dit públicament i oficialment però tenen tots els números de repetir com a candidats i, per tant, d’optar a la reelecció són els actuals cònsols. Trini Marín, que en públic s’ha agafat uns dies més de temps per mostrar el seu posicionament, ja ha deixat entreveure que es decantarà per oferir-se de candidata. Seria el quart mandat al comú. La seva continuïtat facilitaria també la de l’actual cònsol menor, Marc Calvet. Si repeteix una, repetirà l’altre. Si Marín causés baixa, que no es preveu, la seva decisió podria arrossegar també Calvet, que per qüestions professionals descartaria haver d’agafar les regnes de la candidatura i, llavors, estaria a disposició d’un hipotètic nou cap de llista per saber si es manté al segon lloc o se n’aparta. Però ara per ara, l’escenari més probable és la reedició del tàndem Marín-Calvet. I la continuïtat d’un bon grapat dels actuals consellers. Pel que fa al PS, escollida Vendrell com a primera representant, ara cal confeccionar la resta de la candidatura. I el primer de tot és analitzar si hi ha alguna possibilitat (i interès, que no està del tot clar) en vincular-se a SDP. Superat el distanciament ocorregut fa algunes setmanes, fonts properes a les dus formacions han assegurat que s’han reprès, encara que tímidament, els contactes. Per explorar, tot just, si és possible explorar. O sia que una eventual entesa encara va per llarg.
 
SANT JULIÀ DE LÒRIA

La plataforma 'antiUL' avança entre incògnites

L’objectiu d’elaborar una plataforma per fer front a Unió Laurediana (UL) va endavant. Però encara amb molts dubtes. De contactes i converses n’hi ha. Però no acaba de quallar del tot una proposta unitària. Cert que Demòcrates per Andorra (DA), amb un dels seus pesos pesants a la parròquia com el ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, s’ha involucrat més en el projecte del que ho havia fet fins fa un temps. Però sorgeixen discrepàncies, segons les fonts consultades, de la manera de gestionar i liderar la plataforma. Integrants dels corrents socialdemòcrates lauredians o independents en altres moments propers a Segle 21, per exemple, i que consideren que han impulsat la iniciativa des del principi no acaben de digerir que DA pugui pretendre ser ara el catalitzador del grup d’unitat ‘antiUL’. Als demòcrates, en canvi, els va bé visualitzar un front sabedors que UL són els socis dels liberals i, ara mateix, Ld’A és el gran rival en matèria de política nacional. La plataforma pot ser una realitat, però encara falta molt per debatre, per discutir i per tancar. Els noms, els eventuals candidats, són encara ara tota una epopeia. I de les dificultats del rival, dels rivals, se’n val una Unió Laurediana on hi ha batibull encara que de portes en fora es miri de minimitzar. Hi ha un ampli sector molt dolgut amb l’actuació dels cònsols actuals. L’afer de les targetes de crèdit, a parer d’aquest sector, ha estat la gota que ha fet vessar el vas d’una gestió comunal que es considera massa poc acurada. Naturlandia i el fet que el marit de Montserrat Gil s’hi acabés fent un forat professional tampoc no agraden dins mateix de la formació. Gil i Manel Torrentallé han expressat la voluntat de continuar. I públicament no se’ls nega el suport. Internament és una altra cosa. Fins i tot a l’executiva d’UL hi ha veus crítiques que no entenen com la fiscalia no ha intervingut en el cas de les targetes. Però alhora de decidir candidats i ‘sacrificar’ els actuals cònsols i hi intervenen altres factors. Hi ha un grup de militants amb certa ascendència que estan convençuts que si es pot trobar una sortida ‘político-professional’ per a Gil i Torrentallé són clarament partidaris de fer foc nou. Consideren que la direcció que encara ostenta el cònsol menor de la mútua elèctrica parroquial ja és una destinació que serveix per ‘arraconar-lo’. Una altra cosa és el futur de Gil. Si es pogués resoldre, de noms alternatius sobre la taula n’hi ha. Els que més consens crearien serien els de l’exministra i exconsellera general Roser Bastida. I també el de l’exparlamentari i vocal de l’executiva de Ld’A Joan Albert Farré. Un petit sector, més conservador, no veuria malament optar per candidats del perfil de l’exraonador del ciutadà
 
ENCAMP

Torres Arauz i Rich per suplir la baixa de Mas

La parròquia avui comandada per Units per al Progrés (UP) en coalició amb Demòcrates per Andorra (DA) és un batibull. Conscient el centre-dreta que és on més mal pot fer un centre-esquerre unit, els contactes i les reunions se succeeixen. Una cosa sembla clara. L’actual cònsol major, Jordi Mas, no hi tornarà. Ho ha dit per activa i per passiva. Els negocis personals no li permeten dedicar més temps a la política després de quatre anys en què, en molts moments, ha portat les regnes del comú des de la distància. Malgrat que no és la persona que més consens fa, seria l’actual cònsol menor, Jordi Torres Arauz, qui en més bona posició estaria per saltar al primer lloc. Tindria el suport de Mas i, també, el de DA. Però no tanca files del tot a UP i, encara menys, l’acceptarien els liberals en una eventual candidatura de concentració. De fet, la demanda d’UP als liberals, que estaven en negociacions per anar junts, que han d’aparèixer les sigles de DA -fet al qual s’oposa Ld’A- en una eventual coalició global, i el fet que Torres Arauz sigui hores d’ara la persona més ben situada per anar al capdavant hauria dut el comitè parroquial que encapçala Joan Masjoan a donar per trencades les converses. De fet, UP hauria fet un pas més. I com a company de Torres Arauz per poder aspirar al consolat si perfilaria un exconseller comunal que aniria a la llista com a independent. Es tracta de Jordi Rich. Fins fa quatre dies estava integrat a SDP. Però des que hi va haver la fractura amb el ‘sector Alís’ se’n va anar distanciant. La incorporació de Rich, persona propera, per exemple (van coincidir en la majoria comunal), a l’actual ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres Falcó, serviria per fragmentar una part del teòric centre-esquerre encampadà que podria confluir a l’entorn del PS. Els socialdemòcrates miren d’arribar a una entesa amb el que resta d’SDP. Però tampoc no serà fàcil. Altra volta el conflicte per les sigles i els personalismes poden condicionar una (no)entesa. No ho ha fet públic, però el PS també té clar en aquest cas qui serà el cap de llista o, com a mínim, el primer militant d’una eventual candidatura d’eventual: Joan Sans tornarà a comandar els socialdemòcrates després d’un mandat en què se li reconeix una excel·lent feina. I en què s’ha guanyat una notable notorietat a la parròquia i també al Pas de la Casa. I els liberals, que no amaguen que no els faria res que UP tornés a trucar a la porta i els facilités una entesa a partir d’unes regles inicials que ja no siguin inassumibles d’entrada, tenen un grup de gent relativament cohesionat i disposat a formar una candidatura. De moment, però, no s’haurien tancat posicions per no condicionar una eventual represa de les converses amb UP. El gros del ‘sector Alís’ està ara integrat a Liberals. Però això no vol dir que sigui un ‘plus’ exagerat, segons que va quedar clar en les darreres generals. En canvi, tant UP DA com els propis liberals saben que tenen un ‘públic objectiu’ similar i que el que guanyin els uns ho resten als altres.
 
LA MASSANA

Baró i Ferré esperen uns 'rejovenits' MM DA

david baroAssegurada la decisió dels actuals cònsols d’optar a la reelecció, a la Massana és on potser més moviment soterrani hi ha però menys concrecions apareixen. No li serà fàcil a Demòcrates per Andorra (DA), ara lligat a Moviment Massanenc (MM), presentar una candidatura que pugui plantar cara a Ciutadans Compromesos (CC). La formació encapçalada pels cònsols David Baró i Raül Ferré, ara amb el suport de Liberals d’Andorra, està a l’expectativa de possibles adversaris per acabar de fer encaixar peces en la llista. Ja se sap que els noms compten molt. Fins i tot els que van més enrere en la candidatura. I com més petita és la parròquia, més determinants són alguns llinatges. Algunes cases. CC vol mantenir un espectre ampli i confia que la ‘verda’ Jael Pozo es manifesti públicament disposada a continuar treballant sota l’aixopluc de Ciutadans Compromesos. A Pozo, una de les conselleres que més aparicions públiques ha fet en una majoria ja de per sí molt activa, se li valora la feina feta en àrees com Cultura i Medi Ambient. Poc ha transcendit fins ara de formacions com el PS i SDP. Aquesta darrera va fer costat, en somort, sense pregonar-ho, als liberals per les generals. Ni el PS ni SDP tenen gaire implantació a la parròquia. Una altra cosa serà DA, que avui per avui s’ha convertit en l’hereu del que històricament a la Massana s’ha conegut com el ‘garrallisme’. Cap dels tres integrants actuals de la minoria comunal, Robert Albós, Jordi Serra i Robert Call, no té intenció de continuar. Com a mínim no en llocs de privilegi. I la intenció de MM DA seria rejovenir la política massanenca. Donar l’alternativa a les generacions posteriors als històrics ‘garrallistes’. Sobre el paper, segons les fonts, en la confecció de la llista hi podria tenir una ascendència important l’actual ministra de Cultura i Esports, Olga Gelabert, a l’entorn de persones de la seva confiança es podia acabar construint la llista.
 
ORDINO

Mortés i Riba surten amb un gran avantatge

Ara mateix, Acció Comunal d’Ordino (ACO), la formació parroquial coalitzada amb Demòcrates per Andorra (ACO), és qui més clar ho té i qui té tots els números per aconseguir una folgada victòria el 13 de desembre. Una vegada autodescartat l’actual conseller de Finances, Jordi Ordóñez, per agafar el comandament de la candidatura vist que ni Ventura Espot ni Consol Naudí no poden optar a la reelecció per les limitacions legislatives, ACO ja té candidats: l’exsubsíndic i actual tresorer de DA Josep Àngel Mortés serà el candidat a cònsol major. I l’actual consellera comunal Gemma Riba, que ja havia de forma duet amb Ordóñez, serà la número dos de la candidatura. Resolt el tàndem del davant, la resta, per molt trencaclosques que pugui ser, no apareix com una tasca impossible. I menys encara quan no se sap encara com quedarà configurada una alternativa que s’ha de formar a l’entorn de Convergents d’Ordino (Cd’O), que ha donat suport al 95% de les propostes i les actuacions comunals liderades per ACO durant el mandat, i de Liberals d’Andorra (Ld’A). Convergents, la formació nascuda al redós d’Enric Dolsa, va anunciar fa uns dies el que semblava clar per les divergències personals existents entre Dolsa i Mortés: no hi havia lloc a un pacte. Els motius esgrimits són els de menys. L’important és veure ara si Cd’O és capaç de fer llista en solitari, qüestió més que complicada, o anirà del bracet de Ld’A com ja va passar per les generals. De fet, ni els uns ni els altres segurament, ara mateix, no estan en disposició de presentar batalla a ACO en solitari. I junts caldrà veure-ho. El candidat liberal a les generals, Toni Riba, cosí de la número dos d’ACO, ha descartat tornar a liderar un projecte. Com a mínim ara i per anar al comú. Desencantat amb els resultats del març, Riba seria a tot estirar el ‘comandant’ del comitè local que hagi de promoure una candidatura però ha deixat clar a l’executiva nacional que no té cap intenció d’embolicar-se electoralment. Convergents té ara com a principal referència Xavier Jiménez, actual conseller comunal. El càrrec professional i de confiança que té en l’entramat del ministeri de Finances li complica la possibilitat d’encapçalar, probablement, qualsevol projecte polític. D’aquí que el propi Dolsa no hagi descartat la possibilitat de tornar. Un altre nom que ha circulat, i en aquest cas lligat als liberals però que també estaria ben vist per Cd’O seria el de l’arquitecta Pepita Adellach.
 
CANILLO

'Marca blanca parroquial' per plantar cara a DA

Si no es torcen els contactes en els proper mesos, la única parròquia que va ser monocolor el 2011 deixarà de ser-ho aquest 2015. Demòcrates per Andorra (DA) concorrerà als comicis com a favorit, en principi. Però molt probablement tindrà al davant una candidatura en format ‘marca blanca parroquial’ que hauria d’aglutinar la majoria de sensibilitats que no s’aixopluguen avui per avui sota DA. I que tindria el suport de persones que en altres conteses electorals han fet costat als demòcrates i que ara, sobretot en matèria nacional, estarien desencantats amb la formació que lidera a nivell estatal Toni Martí. DA té en la llista de possibles candidats, en primer lloc, els actuals cònsols. Josep Mandicó, però, si pogués s’estimaria més no optar a la reelecció. Ho ha dit per activa per passiva als companys, que també li han recordat que tradicionalment un candidat a cònsol ho és no per a un mandat si no per a dos, sempre que hagi guanyat el primer. I, de fet, l’encàrrec que té del partit Mandicó és que hi torni. Però a DA són conscients que ha estat un mandat molt fluix, sense cap mena de brillantor, sense connexió amb la ciutadania. Sense ni un sol projecte, encara que fos de mínims, que hagi generat engrescament. Per acabar-ho d’adobar, Mandicó no hauria acabat de congeniar amb el cònsol menor, David Palmitjavila. No hi ha diferències personals. Però sí una nul·la coordinació que, en més d’una ocasió, ha tingut repercussions negatives en la gestió del dia a dia comunal. Mandicó és partidari de no seguir. Si la major part del comitè parroquial ho vol, acudirà a la reelecció. Preferiria un altre company de viatge. Però fins i tot acabaria acceptant repetir amb Palmitjavila. Ara, el que és clar és que la candidatura experimentarà una renovació molt important, a banda de la rebaixa d’integrants que hi haurà per un canvi legal. Ja no hi haurà més catorze consellers, a Canillo. I enfront de DA, la ‘marca blanca parroquial’ que tindria, segur, el suport de Liberals. I on hi podrien confluir altres sensibilitats polítiques parroquials. Aquest grup l’hauria d’aglutinar l’exconsellera de Finances i excònsol -menor i major- Dolors Cabot. Qui també voldria tenir un paper important en aquesta llista de confluència seria el fins fa poc conseller Ricard Riba. Altres noms que se situen a l’aixopluc d’aquest grup són des de Gerard Barcia a Raquel Puigcernal passant per Sergi Ricart. Al president d’Iniciativa Ciutadana (IC), candidat de Junts a les generals per Canillo, se li oferiria la possibilitat d’integrar-se a la llista. Seria la quota socialdemòcrata. Ara per ara no hi ha cap dels tradicionals (i pocs) militants que el PS té a la parròquia que s’hagi involucrat de manera activa en la construcció d’aquesta alternativa.  
 

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.