Creix el malestar dels treballadors de BPA per la gestió del personal que fa l'AREB

Creix el malestar dels treballadors de BPA per la gestió del personal que fa l\'AREB
Creix el malestar dels treballadors de BPA per la gestió del personal que fa l\'AREB
La constatació que l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) no té cap intenció de pagar indemnitzacions als treballadors de Banca Privada d’Andorra (BPA) està fent créixer, més si calia, el malestar entre els integrants de la plantilla de l’entitat intervinguda que encara queden al peu del canó. Hi ha un grup més que notable d’empleats que maleeix el conveni signat entre els delegats de personal i l’AREB i, a partir del qual, l’organisme que tutela el banc i que té sota el seu control l’entitat pont (Vall Banc), aprofitant els forats que deixa, no ofereix ni cinc cèntims d’euro a aquells professionals de BPA que prefereixen emprendre altres aventures. El conveni estableix que per a qualsevol baixa voluntària l’AREB hi ha de mostrar el seu acord. I amb “l’excusa”, asseguren les fonts de la plantilla consultades, que tothom és imprescindible per tirar endavant el projecte, no es permet cap sortida si no és sense cap compensació. L’AREB està acabant de perfilar la posada en marxa de Vall Banc. Entre altres coses, ha dissenyat un organigrama funcional que ha de permetre dibuixar les necessitats de l’entitat pont. Una primera constatació exposada per fonts directes dels empleats és que la voluntat de promoure i per prevaldre el talent no ha primat exactament. Algunes de les persones que han estat designades responsables d’àrea, han explicat les fonts, estan lluny de poder assumir la responsabilitat que se’ls encomana. Entre altres coses perquè tenen poca o cap experiència, en algun cas, del departament que se’ls ha atribuït. En aquest sentit, les fonts consultades han explicat que “s’han tingut en compte factors que res tenen a veure amb la professionalitat o els coneixements, i que van més aviat lligats al suport que han ofert al procés”. També es lamenta que mentre que hi ha dificultats econòmiques aparents, s’hagi recorregut a fitxar (Óscar Ibáñez) professionals externs, justament, per l’àrea que, en principi, més personal intern hauria pogut afrontar el càrrec. Més enllà d’això, i del degoteig de baixes que no para d’haver-hi (unes quantes desenes de treballadors de BPA han deixat l’entitat, molts d’ells amb interessants propostes de treball fora del Principat però, d’altres, havent-se incorporat a bancs del país, “el que demostra que no s’operava fora de la norma”, segons que s’ha indicat), els empleats estan constatant dues coses: una, que l’AREB mirarà de liquidar a cost zero i motivant l’acomiadament amb raons de causa tots aquells gestors -i altres treballadors de més qualificació que encara tenen una relació laboral amb BPA- que han estat cridats a declarar en el marc de la investigació penal. En aquest sentit, l’AREB seria conscient que hi pot haver, amb posterioritat, un nombre important de plets laborals. Però el procés judicial aniria per més llarg. “I el que ara compta és resoldre la qüestió a curt termini”, segons les fonts consultades. L’altra qüestió és buscar la fórmula per aconseguir baixes que, segons el conveni pactat, no suposin cap mena d’indemnització. Les baixes forçoses, és a dir, els acomiadaments necessaris -i que seran els mínims si realment n’hi arriba a haver algun- estan compensats amb 25 dies per any treballat amb un màxim d’un any. Les baixes voluntàries tenen una altra consideració. Si l’AREB ofereix un lloc de treball a Vall Banc amb una rebaixa salarial del 25% o més respecte del que es cobri en el lloc d’origen a BPA, el treballador té dret a plegar amb una indemnització equivalent a la meitat dels acomiadaments forçosos. Els treballadors consultats donen per fet que les retallades de sou que proposarà l’AREB seran notables però no arribaran mai al 25%; “s’hi quedaran a prop, però sense anar tan enllà”, han assegurat les fonts. Així, cal aplicar una altra prerrogativa: aquells o aquelles que tinguin feina garantida a Vall Banc però vulguin plegar només seran compensats (amb 12,5 dies per any treballat fins a un màxim d’un any) si l’organisme que tutela el procés hi mostra el seu acord. I mai, o en comptades ocasions, s’oferirà aquest consentiment. Una altra qüestió que genera dubtes és: ¿què passarà amb aquells treballadors de BPA als quals l’AREB vulgui traspassar a Vall Banc -amb rebaixa de salari, per exemple- i l’empleat s’hi oposi volent-se quedar al banc intervingut amb el salari i les condicions que percep fins al moment que se li faci la proposta? ¿Se l’haurà d’indemnitzar com a acomiadament no causal? Són aspectes que els afectats lamenten que no han quedat prou clars. Entre molts dels professionals del banc hi ha també un cert malestar pel fet que assessors legals i representants laborals treguin pit amb un acord que “al final de tot, no pot vincular de cap manera tots els treballadors. Si en virtut d’aquest conveni algú surt perjudicat, acabarà anant als tribunals perquè s’apliqui la normativa vigent i ordinària”, han recordat les fonts consultades.

Fernando Vázquez o el 'cosiníssim' de Novacaixagalicia

Sobre diversos càrrecs de l’AREB (o que aquest ha nomenat) hi sobrevola l’ombra del dubte. Dels dubtes i els amiguismes. L’administrador únic actual de BPA i home que es preveu clau en l’engranatge de Vall Banc, Fernando Vázquez de Lapuerta, ja sap què és que l’acusin d’accedir a un càrrec, a un bon càrrec, per ser amic, parent o el que sigui d’algú amb capacitat de decidir la seva contractació. Concretament, Vázquez de Lapuerta és cosí segon de qui va ser conseller delegat de Novagalicia Banc (NCG) quan l’ara administrador del banc andorrà intervingut va anar a parar a l’entitat gallega.

vazquezFernando Vázquez de Lapuerta es va incorporar al primer organigrama dissenyat pel president de Novagalicia, José Maria Castellano, i el conseller delegat de la mateixa entitat, César González-Bueno. Hi va assumir la direcció general de Negoci Majorista, per assumir poc temps després la Direcció de Participades, en altres paraules, la primera línia de la corporació industrial de NCG. Va substituir en el lloc a Maria Victòria Vázquez, executiva de Caixanova que en la fusió amb Caixa Galicia es va fer càrrec del que abans era CXG, amb Lis Méndez al capdavant, a qui va reemplaçar. Segons van publicar fa uns mesos diversos mitjans espanyols, Castellano no tenia coneixement del parentiu entre González-Bueno i Vázquez de Lapuerta. Quan el president de Novagalicia ho va saber, la relació amb el conseller delegat, que acabaria marxant, es va anar degradant a marxes forçades.

Fernando Vázquez de Lapuerta (Madrid, 1962) és llicenciat en Dret i Direcció d'Empreses amb postgrau de l'IESE. Quan va desembarcar a Novagalicia procedia del BBVA, entitat a la qual s'havia incorporat el 1997, entitat amb clars vincles amb MoraBanc (abans BI-BM) i que sempre ha sonat com un dels bancs més ben situats per quedar-se amb les restes bones de BPA. Abans d’aterrar a BBVA va treballar a l'antic Central Hispano, a Chase Manhattan Bank i a Deutsch Bank. Vázquez de Lapuerta formava part de l'alta direcció de Novagalicia Banc gràcies, suposadament, a les maniobres que hauria fet el seu parent, que el va incloure també en l’organigrama del braç industrial del braç gallec. El 2012, els membres d'aquest grup van percebre un total de 2,1 milions d'euros, un 25% més que l'any anterior, segons les comunicacions remeses a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), uns 235.000 euros de mitjana per persona.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.