Crèdit Andorrà es farà càrrec de la gestió i el dipòsit del pla de pensions dels funcionaris

Crèdit Andorrà va tancar el 2015 amb 72 milions de benefici, encara no mig milió més que l\'exercici anterior
Crèdit Andorrà va tancar el 2015 amb 72 milions de benefici, encara no mig milió més que l\'exercici anterior

Crèdit Andorrà tindrà en dipòsit i gestionarà el pla de pensions de la Funció Pública. Així ho ha acordat la comissió de seguiment de l’esmentat pla durant la reunió que ha mantingut aquest divendres per analitzar l’informe encarregat a una empresa especialitzada en estudiar fons de pensions. Els quatre bancs que operen amb normalitat al Principat, és a dir, tots excepte Vall Banc, optaven a fer-se càrrec de la gestió de l’esmentat pla. 

Per valorar les propostes s’han tingut en compte diversos barems i paràmetres -fins a pràcticament dos-cents elements diferents- i la solució no es presentava especialment fàcil segons fonts coneixedores del procés. No obstant això, segons les fonts consultades, l’informe elaborat per la firma Mercer ha estat força clar en decantar-se per Crèdit Andorrà. En global, s’ha considerat que la solvència que ofereix l’entitat liderada pel tàndem Peralba-Cornella és lleugerament superior a la de la resta. 

Qui més a prop s’hauria quedat és MoraBanc. Per experiència, estructura, política d’inversió i costos de gestió, la balança s’hauria decantat per Crèdit Andorra. La comissió que representa els empleats públics i que s’encarrega de tutelar la gestió del pla ha fet cas del treball signat per la consultora. La ponderació establerta per la comissió hauria pogut ser lleugerament diferent. No obstant això, segons les fonts, de ben segur l’entitat triada hauria quedar igualment en primera posició. Encara que la forma d’adjudicació per a la contractació de l’entitat gestora era la d’un concurs internacional, el fet que s’imposés per llei com a requisit indispensable que l’entitat dipositària hagués de ser nacional limitava molt el nivell de participació. Les fonts consultades han explicat que si no s’hagués imposat un dipositari local molt probablement el ventall d’ofertes hauria estat major i segurament l’adjudicatari hauria estat estranger.

Hores d’ara l’esmentat fons ja disposa de més de sis milions i es preveu que vagi creixent anualment de forma força important. El Govern i els treballadors públics o assimilats amb dret a participar del fons aporten un percentatge del seu salari, sempre a parts iguals encara que l’administració s’imposa un topall del 3% de la remuneració que percep el funcionari. El concurs es va convocar durant el mes d’octubre i ja fa algunes setmanes que es va tancar el termini de presentació d’ofertes.

Contracte ‘tallable’ al cap d’un any

La decisió de la comissió de seguiment és vinculant. De fet, més enllà de decantar-se per l’oferta proposada per Crèdit Andorrà, els representants escollits pels funcionaris més els designats per l’executiu han aprovat sol·licitar al Govern que, en virtut dels articles 17 i 18 de la Llei 23/2014 que crea i regula el pla de pensions de la funció pública, adjudiquin la contractació de la gestora i la dipositària (que coincideix en una sola entitat). Les fonts consultades han explicat que malgrat que habitualment segons la llei de contractació pública les adjudicacions es fan per quatre anys renovables tàcitament any a any i fins a un màxim de sis anys, en aquesta ocasió, per la novetat i la sensibilitat de la qüestió s’inclourà una clàusula en el contracte per la qual el contracte pugui quedar sense efecte el primer any si es detecten elements que no acabin de convèncer.

Una de les qüestions fonamentals a veure seria la política d’inversió i els rendiments que assoleixi el fons. A les ofertants se’ls va demanar traçar quatre mandats de gestió o vehicles d’inversió diferents seguint criteris d’alt risc (que vindria ser un renda variable pura i dura), de risc moderat, un perfil conservador o, directament, de rendiment garantit. Es considera que la majoria dels funcionaris i assimilats que tenen dret a participar del fons optaran per un dels dos darrers escenaris: el conservador o el garantit.

No està clar que tots els mandats de gestió es puguin acabar constituint. Depèn del capital disponible i això va en funció de com s’acabi constituint la societat d’inversió col·lectiva a través de la qual s’ha de vehicular el pla de pensions. La consultora que assessora els funcionaris no només ha fet un treball encaminat a decidir el gestor i dipositari. També ha fet un treball més genèric sobre el global del pla de pensions. I ha detectat que hi ha moltes coses a millorar. 

Mercer és líder global de consultoria de talent, salut, previsió social i inversions, segons la pròpia companyia. La firma que té la seva seu central a Madrid és una subsidiària de Marsh & McLennan Companies, un equip global d'empreses de serveis professionals que ofereixen assessorament i solucions a clients a les àrees de risc, estratègia i capital humà. La consultora seguirà la gestió que faci del fons Crèdit Andorrà. És la comissió de seguiment de l’esmentat pla, on hi són representats el conjunt d’empleats públics dividits en quatre grups (cos general, cos d’ensenyament, la resta de cossos especials i els assimilats -en referència als treballadors de l’UdA, l’Efpem o l’Escola Especialitzada de Meritxell entre altres), qui es responsabilitza de marcar o avalar les directrius de comú acord amb el gestor. I ho farà sota el consell de Mercer

Sobre els dèficits genèrics, una de les principals mancances que ha detectat Mercer és el fet que al Principat no hi ha una regulació específica sobre el fons d’inversió. D’aquí que els funcionaris hagin d’acabar constituint-se davant l’INAF com a societat col·lectiva d’inversió amb totes les complexitats i limitacions que aquest fet significa.

Tria 'preconcebuda'

Sobre el fet que ja en el moment que es va començar a fer els actes preparatoris en relació al pla de pensions del funcionaris hi havia qui apuntava a l’interès encobert perquè fos Crèdit Andorrà qui s’adjudiqués aquest fons i el fet que, finalment, efectivament sigui aquesta entitat qui hagi estat triada com a gestora i dipositària, les fonts consultades no han volgut entrar-hi ni sortir-hi. D’una banda, han recordat que amb les ofertes sobre la taula, la proposta més ben valorada ha estat la de Crèdit Andorrà. 

De l’altra, però, han recordat que les regles del joc venien imposades en gran mesura per la llei que va promoure el pla. I en aquest sentit han recordat que qui va elaborar, qui va embastar la redacció de la llei, va ser el bufet jurídic andorrà Arqués, Ribert i Junyer, que és també qui assegura l’assistència legal de Crèdit Andorrà. I qui va fer els estudis actuarials va ser la firma Vincles, lligada també al mateix banc.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.