Cosan hauria demanat al 2014 al seu homòleg panameny que 'busqués' comptes de Pujol a BPA Panamà

Comentaris

Cosan hauria demanat al 2014 al seu homòleg panameny que \'busqués\' comptes de Pujol a BPA Panamà
Cosan hauria demanat al 2014 al seu homòleg panameny que \'busqués\' comptes de Pujol a BPA Panamà

L’exresponsable de la Superintendencia de Panama, que és el regulador financer d’aquell país centreamericà, està disposat a explicar, si així li ho demanen formalment les autoritats judicials andorranes per via de comissió rogatòria (CRI), que la directora de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) buscava desesperadament el 2014 comptes o fons dels Pujol. I que creia que podien estar a la filial que Banca Privada d’Andorra (BPA) tenia a Panamà.

Maria Cosan hauria demanat a finals del setembre del 2014 al llavors seu homòleg panameny, Juan Manuel Martans Sánchez, si podia impulsar una inspecció “a la casa de valors que BPA tenia a Panamà per informar-la de si la família Pujol (‘operació Catalunya’) tenia fons o valors en aquell país”. Poc temps després, el 18 de novembre, la Superintendencia del Mercado de Valores de Panamà va iniciar una inspecció a les oficines de BPA Panamà”. En aquell moment, l’entitat bancària andorrana va comunicar degudament a l’INAF l’inici d’aquella inspecció. I a Panamà no es va trobar ni un cèntim d’euro (o de dòlar) dels Pujol.

Aquests elements formen part de la demanda administrativa imposada per totes les societats que formen part del denominat Grup Cierco. La petició jurisdiccional entronca amb la que van interposar els accionistes majoritaris de BPA per la responsabilitat administrativa de les institucions encarregades de la gestió de la crisi financera i els perjudicis que la seva actuació hauria causat. Les societats i persones físiques que formen part del Grup Cierco i que tenen els comptes, en el millor dels casos, travats a BPA, reclamen que se’ls retornin els dipòsits o valors que tenien en la data de la intervenció del banc.

Per motivar la demanda, i com ja feia la petició jurisdiccional coneguda com la dels 365 milions d’euros, es posen de manifest tot un seguit de fons que demostrarien la mala actuació de l’administració. I s’hi afegeixen tots els elements nous que han anat apareixent. Com per exemple la declaració d’Higini Cierco i les querelles interposades contra la denominada ‘policia patriòtica’ espanyola. Però també, per exemple, la disposició d’un empresari andorrà a explicar que la tardor del 2014, davant un problema personal, el cap de la UIFAnd, Carles Fiñana, ja li havia explicat que BPA patiria uns problemes molt greus i cauria.

La demanda entrada el 26 de novembre també recorda la coincidència de Cosan i Martans Sánchez en una reunió de l’Organització Internacional de la Comissió de Valors (IOSCO) que es va celebrar el setembre del 2014 a Rio de Janeiro, al Brasil. Hauria estat en aquella ocasió on Cosan hauria fet la seva demanda de col·laboració a la Superintendencia panamenya en l’intent de recercar els comptes dels Pujol. Una inspecció que, tot i fer-se, va acabar en no-res. En la demanda s’hi diu que “que “el senyor Martans està disposat a declarar els fets que s’acaben d’exposar, sempre i quan sigui citat i preguntat per aquest Tribunal de Batlles mitjançant comissió rogatòria en mà, qual còpia sigui lliurada a aquesta part, als efectes que en faci entrega al tribunal competent de Panmà, davant de qual contestarà i confirmarà el que s’acaba d’exposar”.

En la proposició de proves que recull la demanda, es demana al tribunal que promogui una comissió rogatòria cap a les autoritats judicials panamenyes perquè prenguin declaració a Juan Manuel Martans. La demanda inclou fins i tot l’adreça postal on es pot enviar la citació a l’antic superintendent panameny i es proposa, almenys, dues preguntes: que confirmi la seva assistència a la reunió anual de l’IOSCO al Brasil on hauria coincidit amb Maria Cosan; i que confirmi que allí la directora de l’INAF es va interessar per si la família Pujol tenia diners o comptes a BPA Panamà.

Comentaris

Trending