Cosan admet haver coincidit amb el regulador panameny al Brasil però nega cap demanda sobre els Pujol i BPA

  • L'antiga màxima responsable de l'INAF declara com a testimoni en el marc de la causa de coaccions i amenaces a dirigents de l'entitat bancària en vies de resolució
  • La tècnica financera ha respost davant el batlle amb un "rotundament no" quan se li ha demanat si es buscaven comptes de l'expresident català a Panamà
  • La declaració ha estat marcada per moments de tensió i nerviosisme, i per la constant intervenció de la fiscal intentant evitar que es fessin preguntes a la convocada
L’exdirectora general de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) que es manté com a tècnica de l’organisme a temps parcial, Maria Cosan, ha admès en seu judicial haver coincidit amb un dels components del supervisor financer panameny el 2014 a Rio de Janeiro però ha negat “rotundament” que li hagués demanat la seva col·laboració per tal d’esbrinar si a BPA Panamà i a la casa de valors que hi havia associada la família de l’expresident català Jordi Pujol hi tenia comptes o valors. Cosan ha hagut de respondre aquest dimecres davant el batlle Manel Santolària, que instrueix el cas de les presumptes amenaces i coaccions contra dirigents de BPA que suposadament s’haurien realitzat la primavera de 2014 amb la intenció de poder disposar de dades bancàries sobre l’exmandatari de la Generalitat. L’exdirectora de l’INAF estava citada en qualitat de testimoni i amb un posat nerviós en algunes ocasions però altiu gairebé sempre ha mirat de desvincular-se de qualsevol situació anòmala que se li pogués plantejar. En alguns fòrums, l’exsuperintendent del mercat de valors de Panamà Juan Manuel Martans Sánchez hauria reconegut que la seva homòloga andorrana li va sol·licitar suposadament que impulsés una inspecció a la casa de valors que BPA tenia a Panamà per mirar de saber -o en tot cas, per descartar- si els Pujol tenien algun tipus de bé financer en aquell país. La petició s’hauria produït en una reunió de l’Organització Internacional de la Comissió de Valors (IOSCO) que es va celebrar el setembre del 2014 a Rio de Janeiro, al Brasil. Cosan ha reconegut davant el batlle que va coincidir amb Martans Sánchez en aquella cimera i que es van saludar, però que en cap cas -“rotundament no” ha assegurat- li va formular el tipus de demanda que es plantejava. La declaració de l’exmàxima responsable de l’INAF ha estat envoltada de tensió. La compareixença a la Batllia ja ha començat de mal peu. Cosan s’hi ha presentat amb un advocat del despatx jurídic que representa els interessos del regulador financer. Alguns dels advocats de les altres parts han manifestat la seva queixa atès que en ser testimoni no hi és preceptiva la presència de lletrat. Després d’un estira-i-arronsa, el batlle ha fet evident que, efectivament, la testimoni havia de declarar sense assistència lletrada. Segons fonts properes a la declaració, davant d’aquest fet, el rol de defensa l’ha assumit la representant del ministeri públic, en aquest cas Carolina Bailén, que en multitud d’ocasions ha interromput les intervencions d’alguns dels advocats promotors de les querelles contra els suposats coaccionadors. La fiscal, primer, i la testimoni mateix, després, han mirat de desestimar moltes de les preguntes que es formulaven, especialment la dels advocats de l’Institut de Drets Humans, en entendre que no eren pertinents. Cosan volia evitar que es vinculés el ‘cas Pujol’ amb la intervenció de BPA. Al final, però, moltes de les qüestions que l’exdirectora de l’INAF volia evitar han estat autoritzades pel batlle instructor. La representació lletrada de l’IDHA ha remarcat que aquesta organització representa la societat civil i que pretén treure l’entrellat respecte del possible atac a la sobirania andorrana per part de l’Estat espanyol. I que això té suposadament cm una de les possibles conseqüències col·laterals el ‘cas BPA’ i, per tant, també s’ha de mirar d’aclarir. Una cosa que sí és clara és que el 18 de novembre del 2014 la superintendencia panamenya va obrir una inspecció a BPA i que uns dies més tard es va tancar sense que es demostrés cap incidència plausible. Tampoc no hi havia rastre de possibles béns dels Pujol. Aquesta versió l’hauria corroborat l’exdirector general adjunt de BPA Santiago de Rosselló, que també va prestar declaració a la Batllia per la mateixa qüestió aquest dimarts. Per la responsabilitat que tenia a l’entitat, De Rosselló era un dels executius que més relació tenia amb els supervisors financers. Rosselló hauria fet una breu compareixença on va exposar la seva visió de la jugada, explicant que els treballadors de BPA que eren a les instal·lacions de l’entitat mentre el regulador panameny feia les inspeccions oportunes van ser informat extraoficialment que la seva tasca se centrava, especialment, en la recerca de comptes dels Pujol. L’exbancari també va reconèixer haver tingut notícies de la suposada demanda feta per Andorra a Martans Sánchez. I que els contactes s’haurien fet al Brasil. Diverses fonts consultades no han descartat que en els propers dies es demani al batlle instructor del cas que valori la possibilitat de citar a declarar l’exsuperintendent panameny, ja sia convidant-lo a traslladar-se al Principat o impulsant una comissió rogatòria que es pugui substanciar mitjançant videoconferència des de Panamà. Malgrat que la derivada panamenya del ‘cas Pujol’ no tindria a veure directament amb les coaccions de la policia patriòtica espanyola, sí que es considera que hi té un vincle notable i demostraria la conxorxa ‘interestatal’ per fer aflorar els comptes de l’expresident català a qualsevol preu.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.