"Continuar amb litigis en el 'cas BPA' no és bo per a ningú; no entenc com el Govern no s'asseu a negociar"

Comentaris

\"Continuar amb litigis en el \'cas BPA\' no és bo per a ningú; no entenc com el Govern no s\'asseu a negociar\"
\"Continuar amb litigis en el \'cas BPA\' no és bo per a ningú; no entenc com el Govern no s\'asseu a negociar\"

L’advocat Manuel Varela, soci del bufet jurídic Lewis Baach, que defensa els interessos dels accionistes majoritaris de Banca Privada d’Andorra (BPA) als Estats Units, es mostra encara ara sorprès pel fet que l’administració andorrana no vulgui negociar una solució que permeti tancar la crisi i que totes les parts, d’una manera o altra, en surtin ben parades. “Continuar amb el litigi no és bo per a ningú”, ha explicat el jurista, que considera que és insostenible que el govern americà hagi de parlar a través de tercers si vol comunicar o aclarir algun dubte. Varela s’ha referit d’aquesta manera a informacions contradictòries que han anat apareixent els darrers dies en relació amb la visita al Principat del secretari d’Estat adjunt americà Conrad Tribble.

El lletrat americà continua mantenint que trobar una sortida negociada a l’afer encara és possible, malgrat que ha deixat clar que tots els juristes que treballen en la causa BPA defensant els interessos de la família Cierco tenen clar que acudiran a totes les instàncies que escaigui jurídicament. El que no entén, diu Varela, és que "el Govern no s'assegui a negociar. Els litigis no li van bé ni a ell, ni a la plaça financera en el seu conjunt, que és qui hi sortirà perdent, ni a Andorra; tampoc als accionistes de BPA". Malgrat deixar clar que no coneix en profunditat la legislació andorrana ni tampoc és l’encarregat dels afers jurídics dels accionistes majoritaris de BPA a Andorra, Varela també ha explicat que “si algú es pensa que tenim la intenció de reclamar que l’Estat andorrà ens firmi un xec de 375 milions d’euros va errat; segurament l’Estat, amb el pressupost que té, tampoc no el podria signar”. El jurista ha fet aquestes manifestacions simbolitzant el fet que el que es pretén, al final, és trobar un punt intermedi que permeti passar pàgina a un cas que s’està complicant cada dia que passa.

Varela considera molt poc probable que el secretari d’Estat adjunt dels Estats Units hagi pogut assegurar a les autoritats andorranes que no hi va haver cap comunicació sobre BPA entre la nota verbal de l’agost del 2014, que es referia a tot el sistema financer andorrà, i el ‘Notice of Findings’ del 10 de març del 2015. “No és aquesta la manera de funcionar dels Estats Units. Si haguessin volgut dir que no hi va haver cap comunicació, hauria fet una nota el consolat o ho hauria dit directament el govern americà. No cal fer-ho a través de tres o quatre parlamentaris andorrans.”

Varela ha estat aquest dijous al Principat. L’advocat americà d’origen espanyol ha estat valorant els darrers esdeveniments succeïts arran de la retirada del ‘Notice’ i de l’anunci posterior dels resultats de la revisió de comptes feta per PricewaterhouseCoopers. Varela afirma que “si hi ha dubtes o no sobre si hi ha hagut contactes previs o no n’hi ha hagut, no ajuda en res que vingui a Andorra un secretari d’Estat a dir el que sigui en una conversació privada. Emetrà una nota oficial i dirà el que s’escaigui. Si el govern americà pretén enviar un missatge és capaç de fer-ho. No ho farà pas a través de tercers i trobant-sen una reunió privada”.

Per a l’advocat de Lewis Baach és clar que “en algun moment abans d’emetre’s la nota del 10 de març sí que hi va haver contactes. El que no sabem és si va ser cinc dies abans o uns mesos abans”. Alhora, Varela ha recordat que en el ‘Notice’ s’agraïa la col·laboració de les autoritats andorranes i, també, en la mateixa comunicació que va originar la intervenció de BPA s’hi citaven tres casos que ja estaven sota control judicial. Un control judicial que estaven fent tribunals andorrans i espanyols. “La informació que nosaltres tenim és tot el contrari. Sí que hi van haver comunicacions. I va quedar clar amb les declaracions que al seu dia va fer Anton Smith”, en referència al fet que l’exconseller econòmic americà en l’ambaixada de Madrid va assegurar l’abril del 2015, durant una xerrada a Ausbanc sobre Banco Madrid, que els Estats Units havia hagut de recórrer al cop de martell perquè “Andorra no estava responent a allò que els Estats Units pretenien”.

Per a Varela, tot plegat, tots els dubtes que hi ha sobre el procés, “són producte de la manca de transparència del Govern d’Andorra. Si el Govern deixés anar la informació que té, tot seria molt més clar. Posem per cas l’auditoria de PwC. El ministre de Finances, Jordi Cinca, porta mesos dient que es farà pública aquesta auditoria. I l’únic que sabem és el que l’AREB diu que PwC diu. Tot això genera dubtes. És una cosa humana. Si no expliques tot el que hi ha, si no dones tota la informació que tens, es creen dubtes”. El jurista de Lewis Baach també s’ha referit a l’empresonament de l’exconseller delegat de BPA, Joan Pau Miquel. Els advocats americans troben fora de lloc que Miquel encara es trobi a la presó de forma provisional. Sense entrar a valorar sobre els fets de què se l’acusa, Varela ha explicat que l’exexecutiu del banc intervingut ja hauria d’haver estat jutjat i, en cas contrari, hi ha moltes mesures que permetrien que estigués fora del centre penitenciari i sense posar en risc ni la investigació ni ser objecte d’una possible fugida.

Comentaris

Trending