Condemnen un home per posar-se d’acord amb menors per cometre furts i revendre el material

L’home va ser enxampat quan intentava col·locar un patinet elèctric que els nois havien agafat dies abans d’un centre comercial

-
-

El Superior ha confirmat la condemna a un home que es posava d’acord amb un grup de menors per cometre furts a diferents comerços i, posteriorment, intentava revendre la mercaderia sostreta. Entre els productes robats hi havia cartrons de tabac però també dos patinets elèctrics. En la sentència es remarca que els delictes estan fets “de comú acord” amb els nois.

Els fets es remunten a l’estiu del 2016. Llavors, el processat, que ja tenia antecedents per delictes similars –en concret, una sentència condemnatòria el 2011 per un furt amb força en grau de temptativa-, va presentar-se a un comerç d’Andorra la Vella amb un patinet elèctric. Era un dels dos aparells que, dies abans, dos menors s’havien emportat d’una altra botiga. Al mateix juliol, l’acusat també va participar en un altre furt, en aquest cas d’una dotzena de cartrons de tabac d’un supermercat. En la sentència queda clar que hi havia “un pla preconcebut amb distribució del paper de cadascun”.

En el seu dia, i davant aquests fets, l’home va ser considerat culpable pel Tribunal de Corts d’un delicte de receptació –intentar vendre un objecte que sabia que era robat- i una contravenció penal de furt. Se li havia imposat tres mesos ferms de presó i una setmana d’arrest domiciliari. L’advocat va presentar recurs davant el Superior, perquè no acceptava el primer dels delictes, tot assegurant que el seu client desconeixia l’origen il·lícit del patinet.

En la sentència, el Superior remarca, per un costat, que el processat va reconèixer sense problemes la participació en el furt dels cartrons de tabac. Sobre l’altre fet, deixa clar que hi ha “varis indicis” sobre el fet que conegués perfectament que l’aparell havia estat robat prèviament. Així, posen sobre la taula la investigació de la policia, que evidenciava el “comú acord” entre l’home i els menors. També recorda la declaració del propietari de la botiga on es va intentar vendre el patinet, que el va assenyalar de forma clara com la persona amb la qual sempre havia efectuat els tractes, incloent-hi una fotocòpia del seu document d’identitat. I, per últim, el fet que un dels menors va afirmar que li havien donat el patinet al processat “per vendre’l”.

Per això, el Superior confirma que “queda suficientment provat que (...) coneixia l’origen fraudulent del patinet que es trobava en la seva possessió”. A banda, es remarca l’existència d’un agreujant: la manca de penediment. I és que “va negar amb molta mala fe la realitat de gran part dels fets”. Per això, entén que la pena imposada pel Tribunal de Corts “constitueix una sanció proporcionada i justa”. També troba convenient que, tenint en compte les circumstàncies personals del condemnat, els tres mesos ferms els pugui complir en règim de semillibertat per “afavorir la seva reinserció social” i facilitar-li la vida familiar”. Així, els magistrats refusen el recurs i confirmen la pena imposada en primera instància.

Etiquetes

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.