Clients de Banco Madrid demanen a l'Audiència espanyola que reclami l'informe de PwC sobre BPA

Clients de Banco Madrid (BM) han sol·licitat a un jutge de l’Audiència nacional espanyola que demani via comissió rogatòria a l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) el contingut íntegre del suposat informe elaborat per PricewaterhouseCoopers (PwC). El magistrat ha de decidir en els propers dies si dóna curs a la petició formulada pels sol·licitants i, en conseqüència, si envia la comissió rogatòria al Principat per tal que les autoritats judicials andorranes s’hi pronunciïn i en cas de no trobar-hi inconvenient des del punt de vista judicial facin el requeriment a l’AREB perquè aporti la documentació demanada.

La sol·licitud l’han feta les societats Marine Instruments SA i Luniaski SL en el marc de la querella que al seu dia van interposar contra el banc espanyol filial de BPA i contra els membres del consell d’administració d’aquella entitat. Els peticionaris demanen que s’aporti a la causa el contingut íntegre de tot el treball fet per PwC, amb els annexes que s’escaiguin, i degudament compulsat per tal que s’evitin sorpreses. La setmana passada l’AREB va anunciar que en data 29 de febrer PwC havia lliurat l’informe producte de la revisió i anàlisi dels comptes i clients de BPA. Una revisió que s’havia dut a terme just fins un mes abans però que continua oberta per aquells clients que encara no han passat ‘l’examen’. 

Marine Instruments SA, havia invertit gairebé 700.000 euros a Banco Madrid, i Liuniaski SL, hauria fet unes aportacions que, conjuntament, sumaven uns 2,5 milions d’euros, segons posava de relleu l’aute que al seu dia va emetre el jutge Fernando Andreu admetent la querella presentada. Segons les societats, l’informe de PwC seria determinant per demostrar que a BPA, matriu de Banco Madrid, s’hi feia blanqueig i, en conseqüència i com a mínim, la filial espanyola estaria ‘contaminada’. Segons l’AREB, les conclusions de l’informe elaborat per la consultora d’arrel americana -i que segons diverses fonts formalment no ha firmat cap treball que inclogui afirmacions en mode de conclusió com les advertides per l’AREB- evidenciaven que a BPA hi havia més de 900 comptes presumptament sospitosos d’haver estat eines per blanquejar diners.

D’aquells més de 900 comptes, un centenar serien d’altíssim risc vist que complirien alguns dels requisits més ‘perillosos’ imposats per PwC, i que mai s’han revelat quins eren. Més enllà d’això, també és clar que les jurisdiccions espanyola i andorrana (i, evidentment l’americana) tenen encara avui concepcions molt diferent i tipificacions igualment divergents quant a l’evasió fiscal. De forma genèrica, aquesta activitat no està degudament tipificada al Principat, amb la qual cosa l’evasió de naturalesa només fiscal no es pot considerar en cas delicte a Andorra. No hi concorre la circumstància de la doble incriminació que internacionalment es demanda davant segons quins procediments.