Cinca pretenia que el Tribunal de Corts declarés secreta la investigació del 'cas Orfund'

Comentaris

Cinca pretenia que el Tribunal de Corts declarés secreta la investigació del \'cas Orfund\'
Cinca pretenia que el Tribunal de Corts declarés secreta la investigació del \'cas Orfund\'

El ministre de Finances i portaveu del Govern, Jordi Cinca, pretenia que la investigació del ‘cas Orfund’ o ‘CincatOr’ fos secreta. Així ho va demanar l’advocat que el va assistir a la declaració que va fer dimarts de la setmana passada davant la magistrada del Tribunal de Corts que instrueix la causa, Concepció Baron. La instructora, però, ha denegat les pretensions del ministre en considerar que el secret de sumari és una mesura excepcional que no s’escau en aquesta ocasió. Li recorda Baron a Cinca que tant ell com el seu advocat i també la part querellant han estat els primers en donar detalls de les declaracions dutes a terme els dies 9 i 14 d’aquest mes de febrer.

La petició perquè es decretés el secret de sumari -que d’haver-se acordat només s’hauria pogut concedir pel període màxim d’un mes en trobar-se la investigació encara en fase de diligències prèvies, no hi ha encara formalment un sumari incoat, fet que llavors permetria que el secret durés fins a mig any- la va formular el representant legal del titular de Finances en finalitzar la seva declaració, que va fer hores abans del que inicialment estava previst al·legant uns problemes d’agenda que li van estalviar a Cinca ser ‘enxampat’ a l’entrada de la seu judicial per part dels mitjans de comunicació, que el van estar esperant hores després que el polític ja hagués abandonat les instal·lacions de l’edifici de les Columnes acompanyat dels advocats Daniel Arqués i Concepció Criado.

Cinca, segons fonts properes a la part querellant, va centrar la seva declaració davant Baron en negar reiteradament les acusacions formulades per l’expresident del consell d’administració d’Orfund, un Joan Samarra que estaria estudiant juntament amb els seus representants legals el contingut de les manifestacions fetes per l’exdirector general del grup fonedor i importador d’or. Samarra analitza les declaracions de Cinca per veure si cal sol·licitar un complement a la seva presència en seu judicial el 9 de febrer passat per tal de rebatre o ampliar algun tipus d’informació. Segons les fonts consultades, com a annexe a les manifestacions, la defensa de Cinca hauria aportat mitja dotzena de documents que justifiquen l’exportació d’or per part de la firma NACI -la filial que Orfund tenia a Costa d’Ivori- des d’Abidjan. 

En tot cas, la documentació acreditaria tots o una part dels lingots d’or que van sortir de l’Àfrica però no, segons mantenen fonts properes al querellant, els que van arribar efectivament ni a Espanya ni encara menys a Andorra. No obstant això, temps hi haurà per rebatre el que s’escaigui perquè tot just ara la magistrada encarregada de la instrucció del cas està duent a terme les primeres diligències reals d’investigació.

Cinca va saber a Vitòria, des d’on ha seguit juntament amb el cap de Govern, Toni Martí, i el secretari d'Estat de Diversificació Econòmica, Josep Maria Missé bona part de la Copa del Rei de bàsquet molt més enllà de la participació del MoraBanc Andorra i 'aliens' a la 'moguda' per les targetes de crèdit del comú de Sant Julià, que se li denegava la petició que es decretés secretes les investigacions. En l’aute notificat el darrer dia laborable de la setmana passada, la instructora recorda que la decretació del secret és una mesura excepcional que s'aplica quan cal garantir un millor funcionament de la justícia, quan les revelacions poden perjudicar alguna de les parts en el seu dret de defensa o quan es pot veure perjudicada la instrucció de la causa, entre d'altres. 

Baron, però, va considerar que no es donaven les circumstàncies en aquesta ocasió entre altres coses perquè totes dues parts -querellants, querellat i els respectius advocats- més formalment o menys formalment s’han referit a la causa sense rubor i, fins i tot, donant alguns detalls del contingut de les declaracions, amb la qual cosa la magistrada considera del tot contradictori demanar el secret d’una cosa de la qual obertament un mateix en parla.

Comentaris

Trending