A Canillo es dóna per fet que la inclusió de l’economista i exministre Jordi Alcobé al consell d’administració d’Ensisa -la societat que gestiona les estacions d’esquí de Soldeu i el Tarter- és el preàmbul per al futur assalt d’Alcobé al consolat canillenc. Els moviments de l’exministre són seguits de prop per altres membres de Demòcrates per Andorra (DA) a la parròquia, que ha experimentat una fractura important des de la sortida de l’economista del gabinet ministerial.
Alcobé ha estat designat recentment pel comú de Canillo membre del consell d’administració d’Ensisa. Formalment, representa el poble de Canillo, la ciutadania, no pas la corporació. Alcobé substitueix dins l’ens rector de la societat el fins ara integrant Francesc Areny. Aquests càrrecs no suposen cap remuneració. Ni tan sols dietes. Una altra situació seria la possibilitat que l’exministre acabi assumint tasques executives dins de la societat.
De moment, les fonts consultades han assegurat que aquesta possibilitat en cap cas s’ha posat sobre la taula, però també és cert que la incorporació d’Alcobé al consell d’administració d’Ensisa arriba en un moment en què la societat està a punt d’afrontar un dels projectes més rellevants en anys: la construcció de la plataforma de Soldeu, declarada d’interès nacional per part del Govern la setmana passada a petició del comú de Canillo.
El seguiment de l’evolució d’aquesta obra, que s’hauria d’iniciar pels volts d’aquest proper estiu, serà molt important per evitar desviacions que facin incrementar un cost que, ara per ara, de forma clara i formal encara no se sap. De l’obra n’existeix tan sols un avantprojecte. En la seva concepció inicial, el projecte que havia desenvolupat a iniciativa pròpia i privada el Grup Calbó, arribava, en xifres rodones, als trenta milions d’euros.
Sia com vulgui, diverses fonts canillenques sí que han assegurat que el fet que Alcobé es vinculi a Ensisa més altres moviments que s’estarien donant a la parròquia semblen perfilar l’interès, la voluntat o la disposició de l’exministre de poder optar al primer càrrec comunal. Però encara falta temps. Les properes eleccions comunals no seran fins a final del 2019. Les obres de Soldeu, justament, hauran d’estar acabades força abans d’aquella data, atès que la pista de l’Avet ha d’estar llesta per acollir la Copa del Món FIS d’esquí alpí el febrer del 2019.
Jordi Alcobé ja es perfilava com a candidat a cònsol del conglomerat que acabaria sent DA per als comicis del 2011. Llavors, però, va ser cridat per Toni Martí per formar part del primer executiu ‘taronja’ i després de consultar amb l’entorn polític i personal que comptava amb l’economista com a futurible candidat va acceptar l’oferiment del cap de Govern per fer-se càrrec de la cartera d’Ordenament del Territori. Alcobé va entrar amb calçador al segon executiu de Martí i, a empentes i rodolons, hauria aguantat fins al final de la legislatura si no hagués estat perquè els serrells del ‘cas BPA’ i l’admissió que no havia respectat la Llei del Govern el van acabar portant a la dimissió, a la sortida pactada.
I, justament, arran de la sortida de l’executiu s’ha fet evident una fractura, com a mínim, en l’àmbit ‘taronja’ canillenc que, de tant en tant, el propi Toni Martí intenta taponar amb oferiments i discursets. Amb beneplàcits a plataformes com les de Soldeu, per exemple. Però diverses fonts han assegurat que els moviments d’Alcobé són seguits de prop per diverses persones que es mouen en l’arena política de Canillo. De DA mateix. I és que no cal oblidar que a Canillo, DA és la suma, majoritàriament, de dos grups de persones històricament enfrontats electoralment i que en la fase prèvia a la construcció de DA responien a liberals i CDA Segle 21.
La fractura tornaria a portar, més o menys, a aquella composició, tenint en compte que ara, per exemple, dos dels homes de més pes a la corporació comunal com el cònsol major, Josep Mandicó, o el conseller de Finances, Marc Casal, són del nucli dur de l’’entorn Alcobé’, mentre que es miraria amb lupa què fa l’exministre hi hauria, per exemple, els antecessors i alhora també successors de Mandicó al comú: l’actual president del Consell Superior de la Justícia, Enric Casadevall, i la subsíndica general, Mònica Bonell.
Comentaris