De sant Serni a santa Llúcia. Del patró de Canillo al dia de les eleccions. Els canillencs són els únics que saben quins cònsols tindran a partir del 2 de gener. De fet, sabent també els deu escollits que configuraran la corporació que es constituirà el 28 de desembre. Només la llista de Demòcrates per Andorra (DA) concorre als comicis, a Canillo. I el gran interrogant és saber quin percentatge de vot obtindran les butlletes en blanc. N’és conscient el cap de llista, Josep Mandicó, que torna a liderar la llista acompanyat de David Palmitjavila, que no era el preferit d’una part del comitè parroquial taronja però que l’actual cònsol major va acabar avalant davant la manca d’alternatives. Mandicó ha estat clar aquest diumenge en penjar els primers cartells. El seu equip s’agafa la campanya electoral com si hi haguessin altres adversaris. Fàcil de dir; més complicat de fer. “No ens podem pensar que ja tot està fet”, ha assegurat el primer mandatari comunal.
El mandat no ha estat brillant. Ni de bon tros. Més aviat gris. No obstant això, Mandicó ha ressaltat els esforços fets aquests quatre darrers anys. L’objectiu per al proper mandat és, tal com recorda el candidat demòcrata, “dinamitzar la parròquia amb modernitat, serveis i acolliment de visitants” per demostrar que a Canillo “som capaços d'organitzar esdeveniments i de rebre visitants”, tenint com a fita les finals de la Copa del Món d'esquí alpí del 2019. Els dos ministres de la parròquia, Jordi Alcobé i Francesc Camp, han estat presents a l’enganxada dels primers cartells. DA tindrà feina a explicar què ha fet, que pretén fer i com s’argumenta la configuració de la candidatura, per exemple.
Mandicó no vol, no volia vaja, més sorpreses. No es vol trobar consellers que vagin per lliure o que no treballin el mínim necessari. L’actual cònsol no vol un altre ‘cas Ricard Riba’ per exemple. I això ho ha solventat posant gent de la seva confiança i de la confiança d’aquells que li podien pràcticament garantir que no hi hauria una segona candidatura. De fet, la llista alternativa es va avortar a darrera hora. I això, depèn d’on vagin els demòcrates a fer el porta a porta, també ho hauran de respondre. L’actual cònsol i candidat de DA deia en presentar la llista que la candidatura s’ha confeccionat buscant “persones que tinguin disposició, que puguin aportar idees noves i que tinguin temps i ganes de dedicar-s’hi per fer que la parròquia de Canillo continuï prosperant i es consolidi a l’alçada que es mereix”.
Tot fa pressuposar que a banda dels dos cònsols, dos dels integrants més joves de l’equip acabaran sent els qui hauran de portar més càrrega de feina: Marc Casal, actual conseller de finances, i l’advocat i fill de l’excònsol Bibiana Rossa Cerni Pol. Una altra de les incorporacions rellevants per aquest proper mandat és el de Rosa Maria Mandicó, exministra entre moltes altres coses. La resta incorpora renovació amb experiència. Cognoms il·lustres de la parròquia que garanteixen tancar files, en gran mesura, però que porten associats per a temps pretèrits que no al futur que Mandicó, el cònsol i candidat, afirma que vol encarar.
Per aquí li vindran algunes de les crítiques més dures que es trobarà en el porta a porta. Les hipotètiques concessions a les patums de la parròquia. Allò del ‘lligat i ben lligat’ per evitar un ensurt que el 13 de desembre es mesurarà per la força i el pes (el percentatge, vaja), que assoleixi el vot en blanc. Mentrestant, Mandicó avisa: “No podem abaixar els braços ni pensar que això ho tenim rival. Hem de lluitar com si tinguéssim una candidatura rival.” Però la realitat és que és la segona contesa electoral consecutiva que a Canillo no hi ha alternativa. Per molt blanc que hi hagi el comú continuarà sent taronja.
Fotografies: ANA
Comentaris