La controvertida societat panamenya Landstreet va generar al voltant de 2,4 milions d’euros en concepte d’impost sobre la renda dels no residents (IRNR) que, en diversos trimestres, l’administració tributària andorrana va ingressar, sense que mai oposés cap contrarietat. Landstreet feia les liquidacions trimestrals i indicava d’on procedien els diners que es retenien. Les retencions es practicaven sobre els abonaments que es feien als prescriptors de Banca Privada d’Andorra (BPA), que era finalment qui assumia els pagaments.
Així ho han indicat fonts coneixedores del funcionament tant de la societat panamenya com dels pagaments que feia. Les mateixes fonts han mostrat la seva estupefacció pel bloqueig de comptes dictat recentment per la batlle instructora dels diversos casos vinculats a la crisi de BPA. En aquesta ocasió, el ‘cas Landstreet’. En aquest sentit han indicat que l’administració coneixia perfectament els pagaments que es feien perquè cada trimestre es feien les liquidacions pertinents davant l’agència tributària. Les fonts consultades han indicat que BPA feia els pagaments a través de Landstreet, justament, per facilitar l’operativa i les liquidacions d’IRNR.
Els acords de referidor o prescriptor eren en la seva gran majoria de caràcter verbal. No hi havia contractes formals. Per tant, la relació, segons les fonts, es bastien com una prestació de serveis. Els prescriptors rebien un percentatge, una comissió, sobre els interessos que el banc cobrava en relació al conjunt de clients que havia aportat el referidor en qüestió. Segons les dades que figuren en el sumari del ‘cas Landstreet’, entre tot el conjunt de prescriptors, que tant podien ser persones físiques com jurídiques, s’haurien pagat a través de la societat panamenya gairebé 24 milions d’euros.
Sobre la immensa majoria es practicava la retenció per IRNR en ser gairebé tots els prescriptors estrangers. D’aquí que surti, segons les fonts, la xifra propera als 2,4 milions d’euros ingressats o liquidats a Tributs. Segons les fonts consultades, el conjunt de prescriptors aportaven a BPA fins a 2.908 clients que suposaven uns recursos gestionats (en l’argot tècnic, AUM) de 1.258 milions d’euros.
Comentaris