BPA va rebutjar les tres operacions que va plantejar l'assessor jurídic i financer d'Odebrecht

BPA va rebutjar les tres operacions que va plantejar l\'assessor jurídic i financer d\'Odebrecht
BPA va rebutjar les tres operacions que va plantejar l\'assessor jurídic i financer d\'Odebrecht
  • El comitè de prevenció de blanqueig de l'entitat ara en procés de resolució mai no va veure clares les propostes fetes per Rodrigo Tacla i les va descartar
  • L'advocat hispano-brasiler, en un intent d'evitar ser extradit al Brasil, ha qüestionat les mesures de control però mai no ha dit que se li va tombar el que pretenia
  • Curiosament, es van denegar les sol·licituds del jurista i financer al mateix temps que es tallava la relació comercial amb l'empresari Rafael Pallardó

Banca Privada d’Andorra (BPA) va rebutjar les tres operacions que va proposar l’assessor jurídic extern d’Odebrecht Rodrigo Tacla Duran. Els controls realitzats per l’entitat i, finalment, el comitè de prevenció de blanqueig van descartar els entramats que proposava qui ara està acusat de ser el cervell de les pràctiques suposadament corruptes de la constructora brasilera. El refús, justament, es va donar perquè mai no es van considerar adients les propostes que l’advocat hispano-brasiler va fer. 

Una de les operacions que va posar sobre la taula Tacla Duran tenia a veure amb la distribució a Espanya de targetes de prepagament. Com un altre dels negocis que proposava l’assessor financer i jurídic d’Odebrecht, hi havia alguna societat panamenya interposada. Una altra de les operatives que va demanar poder fer a través de BPA estava vinculada a una casa de canvi d’Uruguai. Els especialistes en compliment normatiu de l’entitat bancària, però, no van veure mai clares les iniciatives proposades per l’advocat. 

“Els controls hi eren i funcionaven. Que alguna cosa fallin és gairebé la raó de ser dels bancs i la immensa majoria de les empreses”, asseguren les fonts consultades, que afegeixen que el fet que es desestimessin les operacions proposades per Rodrigo Tacla demostra que “en cap cas no es pot parlar de BPA com una màquina de blanquejar, perquè ni ho era ni en tenia la vocació”. Tacla va tenir tres comptes de tot just 3.000 i 7.000 euros que mai no van tenir operativa real perquè les transaccions a les quals s’havien d’associar no van ser autoritzades.

Curiosament, en la mateixa reunió del comitè de prevenció del blanqueig que es van descartar del tot les operacions plantejades per Tacla, a finals de setembre del 2011, també es va decidir tallar la relació amb l’empresari valencià resident a Barcelona Rafael Pallardó. Rodrigo Tacla va ser detingut el novembre de l’any passat a Madrid. Malgrat que no havia fet vida mai a Espanya s’hi va traslladar per evitar l’acció de la justícia brasilera.

Finalment, aquest juny l’Audiència nacional espanyola ha accedit a la petició d’extradició feta per les autoritats brasileres. Això sí, el trasllat sols es farà si el país sud-americà es compromet, en cas que ho demanin els tribunals espanyols, a accedir, si s’escau, a extradir un doble nacional espanyol-brasiler en un termini de tres mesos. En el marc del debat sobre si calia acceptar la petició sol·licitada pel Brasil o no, Tacla Duran va declarar diverses vegades a l’Audiència.

L’advocat hispano-brasiler es va mostrar disposat a col·laborar amb la fiscalia tot revelant implicats i implicacions per intentar evitar ser enviat al Brasil, sabedor que li espera una dura tramitació judicial i, probablement, una elevada condemna. Emmarcat en aquest intent desesperat d’involucrar tothom i treure’s ell responsabilitats, Rodrigo Tacla va arribar a dir que a BPA els controls eren molt laxes i relativament fàcil operar. Mai no va explicar, però, que hi havia un rerefons de rancúnia atès que se li havien descartat les propostes que ell va fer directament.

També la batlle instructora del macrosumari BPA, que inclou el ‘cas Pernambuco’, la derivada andorrana del ‘cas Odebrecht’, Canòlic Mingorance, i el fiscal general de l’Estat, Alfons Alberca, van aprofitar els darrers intents desesperats de Tacla d’intentar salvar-se de l’extradició per desplaçar-se a Madrid i mirar de recollir manifestacions incriminatòries contra BPA. El ‘cas Pernambuco’ és l’enèsim sumari que s’obre contra l’entitat en vies de resolució per intentar demostrar que el banc era un despropòsit.

Amb BPA hi va fer moltes operacions Odebrecht directament, sense haver de passar per Rodrigo Tacla, qui s’ha demostrat que era un dels veritables cervells embolicaires. La immensa majoria de les transaccions que la constructora va fer amb BPA l’únic que pretenien era l’evasió fiscal o, el que és el mateix, pagar primes a enginyers i altres operaris qualificats sense que el fisc brasiler o d’altres països on construïen se n’assabentessin. En el marc de tot plegat “es van colar, suposadament, algunes operacions presumptament fraudulentes”, segons algunes fonts consultades. 

En la majoria de les operacions vinculades a la corrupció els polítics suposadament subornats no apareixien en cap cas com a últims beneficiaris, el que suposa un fet molt difícil de detectar, “un engany”. De la mateixa manera que a BPA, també Crèdit Andorrà hauria vist passar diners que sense saber-ho acabaven servint, presumptament, per ‘comprar’ polítics. I això que les operatives estan degudament documentades.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.